El 9è Congrés CREA de Dones d’Empresa posa l’accent en el món tecnològic i apel·la a l’acció davant la IA

El 9è Congrés CREA de Dones d’Empresa obre les portes per celebrar els 15 anys de Dones d’Empresa, amb una espectacular programació que vol inspirar emprenedores, visualitzar carreres i projectes professionals amb èxit, contextualitzar els reptes actuals i futurs del món econòmic i explicar eines que poden ajudar a les empreses a fer difusió dels seus projectes. Tot plegat amb clau de gènere femení i presentat per la periodista Laia Paretas.

Una emotiva Carme Gatell obria la 9a l’edició d’aniversari de Dones d’Empresa agraint la labor de tantes i tantes dones i demanava a les assistents que es posessin les ulleres que es regalava al Congrés, unes ulleres de sol vermelles amb l’estampació del logotip, “no oblideu mai que depèn de la nostra mirada, com ens vegin els altres”. 

Seguidament, Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial, ha inaugurat el Congrés felicitant el col·lectiu per la feina i encoratjant a continuar treballant en aquesta línia. Afirma que “el secret de Dones d’Empresa és que cobreix una necessitat a reivindicar-nos. I també, que ho fan amb motivació, de ser capaces de crear un equip de persones que dia a dia treballen, que en tenen ganes”. Anna Ribera, regidora de l’Ajuntament de Vilanova, entitat que col·labora des dels seus inicis en el Congrés, va reivindicar la importància d’espais com el que inaugurava per “aprendre, compartir, créixer i empoderar-vos. Hi ha sectors com el del finançament on les dones són invisibles. Encara ara, la majoria de fons d’inversió estan en mans d’homes que tenen una visió molt diferent”. Per delegació de la consellera d’Igualtat i Feminismes va tancar la inauguració Glòria Clota, directora territorial d’Igualtat i Feminismes al Penedès, en el seu primer acte des del càrrec actual, i va dirigir unes paraules a les assistents ”Sou referents i sou motor econòmic i per tant de transformació, aquests actes són molt importants.”

Tot seguit va iniciar-se, la primera de les taules: “Les Claus de l’Empresa Saludable”, la pinzellada a l’autolideratge i a l’organització a les empreses que mai falta en el Congrés. Enguany a càrrec  de Marta Carrillo i Núria Esteller, la primera va deixar missatges empoderadors com “ Cal tenir una autoestima forta, creure en les teves capacitats, és l’acceptació total de tu mateixa com un acte revolucionari”. La segona ponent, en clau d’equip va destacar “promou el millor estat mental entre l’equip per aconseguir la millor actitud proactiva per resoldre els problemes.” El tancament de la taula va anar a càrrec de Roger  Balada, directora de desenvolupament de negoci qui va destacar la importància del balanç econòmic per poder tenir organitzacions estables i va llançar  consells com “La salut financera no està tan relacionada amb la quantitat d’ingressos que es perceben, sinó amb la capacitat d’avançar-se i estar preparades per atendre imprevistos.”

La segona taula abans de l’esmorzar va venir de la mà de dues pesos pesants del món tecnològic, clarament per parlar “Dels reptes de la digitalització”. Per una banda Meritxell Bautista i per l’altre la Mar Porras. Aquesta última,  va fer una ponència amb un enfocament força personal i un missatge clar “Vull un món diferent per les meves filles, això em va impulsar a creure i promoure la visibilitat social de les dones al món de la tecnologia” i ho va explicar amb una recepta “No podem crear si no creiem. Creure, Crear i Créixer.” Va explicar que el canvi ha de començar a les escoles i motivar plataformes on s’expliquin projectes com el Congrés, també va convidar a l’auditori a la celebració de l’Stem World Congrés Barcelona 2023, el pròxim 23 de novembre.

Seguidament, una coneguda del Congrés, Meritxell Bautista va destacar com la tecnologia forma avui part de les nostres vides, i va llançar un clam cap a l’alimentació de les dades “hem de començar hackejant la societat, fent fora la gent del sistema que ens maltracta. Per això, la tecnologia és molt necessària. Anem a rebentar-ho des de dins nodrint la IA amb dades. El present i el futur és tecnològic i és femení” Va explicar que necessitava un projecte de futur que respectés les seves conviccions, així arrenca MANIX, on “invertim i arranquem projectes des del món de la tecnologia, invertint en diners o en talent, RRHH, etc “ A més ens va explicar que la seva funció a MANIX és invertir en projectes de dones que ho necessiten, amb especial atenció als projectes tecnològics. 

La tercera taula va arribar a les acaballes del matí, amb la “Taula de les eines digitals imprescindibles per guanyar visibilitat”, Gemma Mompart, va obrir l’espai parlant de Linkedin on va posar l’accent en l’interlocutor “Deixem-nos de parlar des del jo i posem-nos en la pell de l’altra persona.” Va definir l’eina digital, com una agenda personal, on es poden fer créixer relacions personals de qualitat. “No és una eina de vendes, és un espai on generar connexions i confiança, que després acabaran en una venda”.

Per la seva banda, Glòria Cervelló va donar quatre claus per treballar fora de l’algoritme d’Instagram, com “Posar ubicacions sempre. També hem d’afegir hashtags per mostrar-ho a qui li interessi aquell tema. També hem d’optimitzar la nostra biografia, com ens presentem.” Sempre s’ha de buscar arribar més enllà de la comunitat existent.

Va tancar la taula Magalí Benítez, premi a Dona d’Empresa de l’any 2022, qui va posar llum a les pautes de Google, que va alertar d’un canvi de tendència “La visibilitat dels negocis a Google canviarà radicalment amb eines que utilitzen la IA i que afecten al trànsit de visites a les nostres webs”, davant aquesta situació Magalí recomana seguir el full de ruta actual perquè la transició no serà ràpida. Destaca “aconseguir el màxim d’enllaços cap a la nostra web, una web ràpida en càrrega i especial pels mòbils. Tot el que feu per ser coneguts fora de Google també és bó” Sobre la IA aplicada a Google Ads “tinc bones notícies, podem fer campanyes molt ràpides sense coneixements pràcticament, gràcies a un assistent que prendrà decisions amb la informació de l’empresa que li donem.”

Les taules de la tarda van ser les experiencials des de dos àmbits diversos. Per una banda, la taula “Límits i horitzons de la diversitat i la inclusió a les organitzacions” i per l’altra banda, la taula que serveix de cloenda anual del congrés, on les ponents ens expliquen la seva experiència professional.

La primera taula, va comptar amb tres primeres espases per fer valdre “la diversitat de les persones fa que se sentin integrades i que formin part activa de la societat que habiten, a més de generar un compromís amb l’empresa per la qual treballen” segons assegurava Eugenia Bretones que afegia “la discapacitat ha sigut una oportunitat de fer més coses. Això ha obert la meva capacitat de prioritzar i concentrar-me en allò que realment vull assolir.”

La següent en la seva intervenció va ser Rosa Maria Maristany, que va afirmar “El 80% de les dones trans, estem a l’atur” això no obstant, “som com les aus Fènix, ens trepitgen el cap i tornem a sortir”, un llenguatge que les empresàries han de conèixer “Si es fixen en el valor de les persones no en la seva aparença”. 

Per la seva banda Carme Riu, presidenta de l’associació de dones no Estàndar va donar una dada espectacular d’un informe del Parlament Europeu de 2004 “el 80% de les dones amb discapacitats pateixen violència masclista” dins un discurs autobiogràfic on la ponent demanava veure la diversitat com quelcom positiu.

La darrera taula del congrés, la va encetar Mar Monge fent un viatge autobiogràfic al moment que la va portar a liderar AREDI, associació d’Ajuda a la Recerca de la Diabetis. Va explicar que els seus inicis van ser quan des de la Fundació Diabetis Zero, va voler saber què necessitaven els científics per afavorir la recerca, es va trobar que ningú havia entrat al laboratori a fer aquella pregunta, i calia donar respostes. 

L’acompanyava a la taula Gemma Flaqué, de caves Bertha, en el seu recorregut va significar el moment que deia que per saber què volien els seus clients, va obrir el primer bar de vins l’any 2014, i d’allà va crear una comunitat per créixer sabent que apreciaven els seus consumidors. Aquí va ser quan “Vaig descobrir que moltes dones amb les quals tractàvem havien passat un càncer de mama i vaig decidir fer alguna cosa amb valor: Aquell any vam plantar xarel·lo vermell, que és una varietat única amb màxim 100 hectàrees plantades i fer un vi AUTORA, per recaptar diners amb aquest fi”, ara sota la seva supervisió també ha creat experiències de realitat virtual, acostant el celler a qualsevol indret del món. 

Laura Biason Novell, actual directora de màrqueting de cafés Novell va explicar l’enfocament familiar de treball que va afavorir la seva incorporació “sentir la llibertat de decidir quedar-me o marxar ha estat clau per prendre la meva decisió, ara ja no has de treballar tota la vida en el mateix lloc de feina”. Va destacar altres punts que van motivar la incorporació com haver estat obligada a passar un estiu treballant en diversos departaments per conèixer l’empresa o ser responsable activa i conèixer bé la dinàmica empresarial com a membre del consell d’administració. Afegia “treballar en altres empreses fora et dóna legitimitat interna, tot plegat eren indicadors per emprendre en un projecte intern”.

La ponent més jove que ha tingut la taula experiencial és Savina Paül, qui va explicar que ser pilot era la professió que li permetria veure món. Acabada de llicenciar va ser pilot d’Iberia des d’on ha crescut sent pilot de llarga distància per LEVEL. Diu que l’esport és el mitjà que la fa ser més bona professional perquè tenir una bona forma física és essencial per la seva feina, i que va fer un salt esportiu durant la pandèmia. A partir d’aquí i al destacar en algunes curses amb bones classificacions, ara és ambaixadora de diferents marques. Diu que a Instagram resol molts dubtes d’aviació.

Pel que fa a les ponències centrals, van resultar ser un relat estrella en referència a les seves temàtiques. Per una banda Berta Saura ens va fer una “Radiografia de les tendències actuals per entendre el present i liderar els futurs”, va fer ús de termes com “permacrisis, policrisis, immobilisme emocional, comunitats assistencials, salut integrativa, reseling as a service, ecocidi, ecologisme interseccional, biotracking, deep fake o protopies”, tot plegat per portar-nos a una reflexió sobre una situació de canvi constant que esdevindrà una realitat molt diferent de la que coneixem ara.

La segona ponència, ja a la tarda va ser l’acte principal del Congrés i com és habitual va estar presentat per Núria Salán. Neema Balolebwami Nelly va ser l’encarregada de respondre les preguntes llançades per la presentadora. Neema va explicar el motiu del seu projecte “Ara mateix estic lluitant molt per la desigualtat de la IA. Les dades sovint estan esbiaixades i discriminen les persones segons el gènere i la ubicació geogràfica”. En referència a l’alimentació de dades a la IA “Són molt importants les dones referent. Ens ajuden a avançar. Necessitem dones a la presa de decisions i que donin visibilitat.” També va posar en dubte que l’ètica no faci que la tecnologia canviï, hi ha un llarg camí de restriccions per venir en l’àmbit de la IA, aquesta ha d’ajudar a l’empresa i a la societat. 

Respecte als tallers, s’ha introduït una novetat amb el Chat GPT. Per una banda, es van mantenir els tallers que es van iniciar l’edició anterior, d’àmbit d’estímul de la creativitat i les habilitats personals, enguany conduïts per l’Àurea Vidal, vocalista i actriu qui ens va donar uns consells per millorar l’expressió, i la Susanna Carranza, qui a través del joc ens va portar a dissenyar amb les mans un projecte personal.

Tornant a l’auditori, va ser la Sandra Ejarque qui ens va fer experimentar amb el Chat GPT. D’aquesta eina vam aprendre que “és l’eina de la personalització i ha vingut per quedar-se. Transformarà negocis i com a tota novetat, presenta noves oportunitats, però també ens incomoda. Chat GPT ens empoderarà i potenciarà els nostres projectes. Els canvis aniran molt ràpids. El més important és l’input: El Chat GPT parla català i té sentit comú. Aprèn, raona i s’adapta.”

El congrés com a fòrum i plataforma de projectes interessants, va donar veu a Gonzalo Undurruaga i Íngrid Sentpere, els codirectors del curt “La Rosa”, que tot i que el projecte encara ha de veure la llum, els directors anunciaven que en el seu relat s’explica la història d’una dona maltractada, que va perdent l’essència a mesura que la van menystenint. La solidaritat de les assistents cap al projecte va ser evident amb les donacions rebudes per poder tirar endavant el rodatge.

L’altre projecte és el que encapçala Maria Rosa Ferré, “50 viticultores del Penedès” qui amb algunes de les protagonistes, i una exposició de les seves fotografies, va tornar a fer valdre la feina al camp de les viticultores.

La clausura de l’esdeveniment va ser amb Teresa Llorens, primera tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Diputada al Congrés, que més enllà de celebrar la col·laboració anual que es fa amb l’esdeveniment, va demanar que en pròxims actes es visualitzi el paper de dones directives en altres àmbits, no exclusivament en l’empresarial, perquè des de la política s’estaven fent progressos molt interessants, i acabava “calen polítiques públiques que ens facin avançar en aquest sentit. I una nova organització de la feina. Compaginar la feina amb la vida personal. Us animo a reivindicar un nou pacte social."

Per part del col·lectiu de Dones d’Empresa, es va estrenar l’advocada Cristina de la Cruz, que a més va ser l’encarregada de fer la cloenda “Des de Dones d’Empresa creiem que les ponents d’avui ens han donat eines que podem aplicar a partir d’avui, per tenir cura d’empreses saludables, per assolir els reptes de digitalització i en clau d’IA. A la síndrome de la impostora, li hem de canviar el final i dir que som imparables.”

L’acte va resultar ser molt satisfactori per les assistents, i l’organització ja ha tancat la data de la pròxima edició 2024, el 10è Congrés CREA de Dones d’Empresa, pel 18 d’octubre.