La Fira de Novembre tanca amb valoració positiva i àmplia participació a les activitats

La 32 edició de la Fira de Novembre va acabar diumenge després de tres dies d'un intens programa d'activitats farcit amb 180 actes. Aquesta Fira de Novembre sembla haver incrementat amb escreix l'afluència de l'any passat tot superant, per tant, els 70.000 visitants comptabilitzats aleshores. Més enllà de les xifres, la 32 edició ha ressituat el focus sobre la ciutadania. Aquesta s'ha empoderat de la proposta i s'ha abocat a la participació en les propostes del programa.

La Fira de Novembre ha passat de ser més que un aparador per esdevenir un espai d'experiències, vivències i activitats. La Fira convidava al passeig, però proposava no aturar-se en la contemplació sinó a fer activitats, a compartir espais i moments. Per això el programa oferia tallers de jocs de taula, tecnològics, de salut, de cuina o per aprendre a fer xató a l'Aula gastronòmica; cursos per aprendre a fer pa, espelmes; activitats d'iniciació a l'esgrima, a l'hoquei o al volei platja; conferències, un scape room, un planetari, una platja de moqueta on fer esports, planxes basculants per surfejar la plaça de la Vila. Tot plegat enfocat a fer de la Fira una experiència activa i compartida que mostra com la Fira de Novembre transcendeix l'objectiu de negoci i guany econòmic per i ofereix també un retorn social.

Anna Ribera, regidora de Projecció de Ciutat; Capitalitat i Empresa, ha explicat que “Per nosaltres és un èxit rotund. El visitant, el ciutadà ha estat capaç de fer-se-la seva, perquè ha participat. Hi havia tantes activitats que es podia interactuar de moltes maneres. Esports a la plaça de la Vila, tallers al mercat, els espais enogastronomics, etc.”

Espais tractors

Bona part de l'increment  d'espectadors rau, d'una banda, en la configuració dels espais. L'espai Teca Temps de VI i l'espai FAC, de la federació d'Associacions del Carnaval, han estat dos espais de confluència massiva de públic. L'Espai teca Temps de Vi, amb 14 expositors concentrava l'oferta dels cellers de vins i caves, situat a la plaça de les Neus disposava a més a més, d'un escenari amb programació musical complementària.

Aquesta mateixa dinàmica es repetia a l'Espai FAC, situat al monument a Francesc Macià, i que oferia un espai enogastronòmic i un escenari amb programació musical estable. Aquest binomi ha exercit com a pol d'atracció del públic. Tenir aquests dos espais situats en els dos extrems de la columna vertebral de la Fira, l'eix de la Rambla Principal i de la Pau ha fet que siguin espais tractors que, de retruc han beneficiat el flux de visitants que recorrien la rambla per arribar-hi. D'altra banda, s'hna incorporat nous espais i punts d'activitat com per exemple l'IMET amb la fira d'ocupació Girafeina o el Museu del Ferrocarril amb els tallers de La Ciutat de la Infància, on es va penjar el cartell de complet.

Nous i fidelitzats

La Fira de Novembre ha tancat amb una presència de 150 expositors. D'aquest total un 29% eren participants que acudien per primera vegada. És a dir, 1/3 dels expositors de la Fira de Novembre han apostat per ser-hi en un esdeveniment que ofereix expectatives de retorn econòmic efectiu. Segons les dades del primer estudi d'impacte del 2022 cada euro  invertit genera un retorna de la inversió de més de 18 euros.

Pel que fa als expositors fidelitats un 58% del total són negocis locals. Això confirma també que la Fira exerceix atractiu sobre el comerç i serveis de la ciutat, una participació de negocis de proximitat que també creuen que la seva inversió ofereix resultats o respon als seus objectius i estratègies.

La ciutat de la Infancia i Girafeina

El recinte firal ha guanyat en aquesta edició dos espais nous, que també han contribuït a fer créixer el nombre de visitants i a diversificar els públics que ens visiten. El primer d'aquests espais ha estat el Museu del Ferrocarril que ha acollit el tallers de la Ciutat de la infància. L'espai de Museu es va omplir de públic familiar i va aconseguir penjar el cartell de complet.

El segon dels espais va ser l'espai de plaça de la Paperera, on es troba l'IMET, Institut Municipal d'Eduació i Treball i que acollia la primera edició de la Fira de l'ocupació Girafeina. Aquesta fira organitzada per la Cambra de Comerç amb la col·laboració de l'Ajuntament, l'IMET,  l'Oficina Jove del Garraf i Mecabit va posar sobre la taula 150 ofertes laborals de més de 20 empreses. Les inscripcions de les candidatures per accedir a alguna d'aquestes ofertes de treball van arribar als 425 candidats, dels quals van acabar participant efectivament en la jornada de divendres, 10 de novembre, 349. Podem destacar dels perfils dels participants que 281 eren menors de 30 anys mentre que un total de 68 eren majors de 29 anys.

El batec del Mar

L'espai de la plaça de la Vila, El Batec del Mar, es dedicava de forma integra a realçar el potencial de la ciutat per consolidar l'economia blava com un sector estratègic amb capacitat per crear riquesa i ocupació.

Un objectiu que també va centrar el Pòrtic de la Fira de Novembre que va omplir el Teatre Principal amb gairebé 150 espectadors al programa plantejat conjuntament des de la Federació d'Empresaris Gran Penedès i l'Ajuntament. Una sessió a la qual es va posar en evidència la necessitat de treballar de forma coordinada per assolir objectius de creixement i desenvolupament local com la concreció d'una agenda marítima a escala local, entre d'altres.

Entre algunes de les propostes de treball de cara al futur immediat en l'impuls de la ciutat i de l'Economia Blava, la regidora de Projecció de Ciutat; Capitalitat i Empresa, Anna Ribera, creu  “La cogestió i l'ecogestió són dos dels principals deures que tenim. Els actors que tenim a veure amb l'Economia blava, empresa, administracions, hem de treballar  conjuntament i hem d'impulsar un sector que pot oferir molta riquesa a la nostra ciutat”.

El Pòrtic de la Fira va aconseguir fer una foto fixa de l'actuat estat de la qüestió tot mostrant una mirada panoràmica per aquells punts forts, sobre els que es podrà falcar,  o el punts febles, que haurà de sortejar, per fer realitat l'objectiu de crear activitat econòmica i ocupació al voltant del Mar.

Per la seva banda, l'espai de la Plaça de la Vila es plantejava com un indret on fer arribar a la ciutadania la complexitat del concepte d'Economia Blava com el conjunt d'activitats que produeixen riquesa economia i social  al voltant del mar. La regidora Ribera  considera que “amb aquesta fira hem aconseguit plantar la llavor del que vol dir l'Economia Blava. El pòrtic ja va aglutinar bona part del teixit productiu local i va ser molt interessant el treball fet conjuntament amb la Federació d'Empresaris així com les propostes sorgides de les intervencions. I el fet de traslladar a un àmbit més proper i popular a l'economia Blava a la plaça de la Vila, amb molta activitat, ens fa pensar que anem per bon camí”

La pantalla gengant de la plaça oferia un resum audiovisual d'alguns dels principals actors i agents que desenvolupen la seva activitat al port, les platges o el front litoral. La resta de la plaça es va omplir amb 20 activitats programades en un espai dinàmic i amb propostes que s'executaven sobre escenaris efímers com l'Iglú de vent, la vela d'un globus que s'inflava i es desplegava ocupant la plaça per acollir al seu interior concerts, conferències, espectacles de dansa o espectacles infantils. En alguns casos l'afluència de públic va obligar a duplicar l'oferta dels espectacles per no deixar espectadors sense l'activitat, algunes altres com l'activitat del planetari van penjar el cartell d'entrades exhaurides.

Aquesta flexibilitat i volatilitat de les estructures que acollien les activitats va convertir la plaça de la Vila en un espai metamòrfic, que es modificava i canviava segons l'hora del dia, exactament igual que canvia el litoral al llarg de les hores. Els iglús d'exposicions, l'iglu de vent o la transformació del terra de la plaça de la Vila en una platja simulada amb únicament una moqueta de color de sorra, en són alguns exemples d'aquesta escenografia en contínua transformació.

Entre algunes de les activitats amb més afluència d'espectadors cal destacar la subhasta de peix a l'antiga de la Confraria de Pescadors o el show cooking dels Llaguts que va repartir 500 raccions dels seus fideus rossejats elaborats amb peix fresc i gambes de Vilanova i la Geltrú.