Menja peix de proximitat, a preu assequible i fàcil de cuinar

El peix és un aliment nutritiu i saludable. Si és de temporada, es pot trobar a preus assequibles, i es pot cuinar de manera senzilla i ràpida. Malgrat això, el consum de peix a la llar mostra una davallada continuada des de 2008. Només a l’última dècada s’ha passat d’un consum de 27 kg a 18 kg per persona. La caiguda és especialment important els darrers tres anys, amb una disminució de les vendes d’un 25%, a causa sobretot de la pujada de la inflació.

Ara bé, la reducció del consum d’aquest producte alimentari també s’explica per un canvi d’hàbits i rutines a les famílies, que dediquen menys temps a cuinar, i també per una manca de relleu generacional en els consumidors de peix. Per promoure el consum de peix, la Conselleria d’Acció Climàtica i Alimentació ha posat en marxa aquest mes de desembre la campanya de divulgació “Pim, pam, peix!”.

Mites erronis

L'objectiu és conscienciar sobre els beneficis de menjar peix fresc, i en concret capturat de manera sostenible a les costes catalanes. I alhora desmitificar creences errònies i estereotips com la idea que és una opció cara o que la seva preparació és complicada.

A Catalunya cada any es capturen i comercialitzen més de 200 espècies diferents de peix i marisc, però, d’acord amb enquestes realitzades, de mitjana una persona consumidora en coneix com a màxim cinc, i reconeix que en general sempre compra els mateixos peixos. Prova d’això és que l’any 2022 es va consumir a Catalunya un total de 67.457 milers de kg de peix fresc, i, d’aquests, el lluç i el salmó representen un 16% cadascun, el bacallà i l’orada el 8% cadascun, el seitó un 7% i un 6% el llobarro. És a dir, només sis espècies, la majoria procedents de fora de Catalunya, representen més del 61% en volum del total consumit.

Seitó | Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Espècies de proximitat poc conegudes

Al mercat, però, també existeixen altres espècies pesqueres com la maire, el besuc blanc, la boga o el verat que són més assequibles, amb excel·lents propietats nutricionals, i que malauradament no són prou conegudes pels consumidors.

A més, hi ha altres espècies de proximitat destacades com ara les melves i bonítols, principalment de les llotges de Roses, Palamós i Arenys de Mar; la canana, principalment de les llotges de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Cambrils; la gamba blanca, que es concentra principalment a la llotja de l’Ametlla de Mar i a les llotges del seu voltant; el pop blanc, abundant en tot el litoral però principalment des de la llotja de Vilanova i la Geltrú fins a les Cases d’Alcanar; i el seitó, repartit al llarg del litoral però especialment emblemàtic en  llotges de l’Escala i Blanes.

Pescadors | Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Aquest producte, a més de fresc, té el valor afegit de la proximitat des del punt de vista mediambiental, així, quan mengem peix de les nostres costes estem afavorint i promocionant una pesca responsable i sostenible, una pesca de proximitat, de milla 0.

Pel que fa als preus, per exemple, la canana a llotja està a 4,2 €/kg i el pop blanc a 4,80 €/kg, uns preus força més baixos que els 7,58 €/kg de mitjana del conjunt del seu grup biològic, que inclouria també el pop roquer, el calamar i la sípia... D’igual manera, el verat, amb un preu a llotja de 2,14 €/kg, és molt més assequible que espècies molt similars com ara les tonyines i els bonítols, amb un preu de 6,97 €/kg.

Bonítol | Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Peix de temporada

Finalment, a l’hora de comprar peix és important saber quina és la millor època per consumir determinades espècies, a un preu més assequible per a les butxaques per ser més abundants. Per exemple, el mes de desembre és temporada de lluç, bonítol, calamar, galera, sípia i llenguado.

Si finalment el sector aconsegueix la reivindicada rebaixa de l’IVA dels productes pesquers, que per ara ha quedat fora en la recent modificació de la normativa estatal, és d’esperar una recuperació del consum de productes pesquers.