Els hotels de Sitges estudien omplir piscines amb aigua de mar o instal·lar gespa artificial per reduir consums

Els hotels de Sitges estan estudiant diverses opcions per ajudar a reduir el consum d’aigua. Tot i que sostenen que fa anys que estan “molt conscienciats amb el medi ambient”, valoren la possibilitat d’omplir piscines amb aigua de mar o d’instal·lar gespa artificial, segons apunta a l’ACN el president del Gremi d’Hostaleria, Oskar Stöber. El municipi té un consum mitjà de 246 litres per habitant i dia, segons les últimes dades de la Generalitat, de manera que supera els 200 litres requerits en la nova fase d’emergència per sequera. “Fa anys que som austers i els clients també ho són”, insisteix Stöber, que recorda que Sitges té el segell Biosphere Destination com a reconeixement a un model de turisme respectuós amb el medi ambient.

Stöber qüestiona que el volum diari d’aigua que es consumeix a Sitges estigui realment fora de la mitjana que exigeix la Generalitat. Assenyala que els 246 litres dels darrers registres és fruit d’una divisió entre els habitants censats al municipi, “sense tenir en compte que cada setmana hi ha milers de persones que pernocten als allotjaments o en segones residències”. “Sitges som un destí turístic tot l’any, i això s’hauria de tenir en compte a l’hora de dividir el consum mitjà”, insisteix.

Més enllà de les dades, el sector ha entrat a la nova fase de la sequera a l’aguait de quin impacte tindrà als seus establiments. A priori, descarten una afectació important a les piscines perquè el Gremi assegura que tots els negocis les tenen plenes i disposen de circuits interns de manteniment. Pel que fa als jardins, admeten que s’exposen a perdre la qualitat d’aquest entorn per la impossibilitat de mantenir el reg com fins ara.

Sobre aquestes dues qüestions, el Gremi veu camí per buscar alternatives que siguin compatibles amb la sequera, que donen per fet que serà un fenònem estructural al qual “no quedarà més remei que adaptar-s’hi”. És en aquest sentit que estudien estendre l’ús de piscines basades en aigua de mar, les quals no podrien estar connectades a la xarxa d'aigua actual. Stöber relata que ja hi ha algun hotel que ha experimentat amb aquesta alternativa i creu que serà una tendència a l’alça si les pluges no arriben amb ganes.

“Són piscines que funcionen perfectament igual que les d’aigua dolça”, sosté, tot destacant que les piscines són un atractiu molt valorat pels hostes que trien allotjaments al Mediterrani. “Està clar que vivim en un país on el turisme té molta importància al PIB, i hem d’intentar mantenir la fidelitat del visitant que ve a gaudir d’aquest clima”, afegeix.

Pel que fa als jardins, si bé és cert que a Sitges no hi ha molts hotels amb gespa exterior, el president del Gremi diu que també estan valorant alternatives a la gespa convencional. Els establiments amb més àrea enjardinada estudien instal·lar gespa artificial, que, tot i que també necessita aigua, no arriba als mateixos consums que els jardins naturals.

Stöber recalca, però, que aquests negocis fa anys que han instal·lat un sistema de reg basat en el gota a gota, de manera que el consum d’aigua els darrers anys s’ha reduït significativament. Assenyala aquest canvi com un dels diversos exemples de mesures d’austeritat que s’han desplegat als hotels de Sitges durant l’última dècada “i que han valgut que el municipi rebi el segell Biosphere Destination”.

La instal·lació d’aixetes amb pulsadors automàtics i sistemes de reducció de la pressió són altres eines d’estalvi que Stöber assegura que estan molt arrelades als establiments, així com també els missatges de conscienciació cap als clients. “L’estalvi d’aigua no és un tema que treballem ara perquè hi ha sequera, sinó que fa anys que estem mentalitzats en reduir la petjada de carboni”, insisteix.

Tot i que el sector veu poc marge d’actuació per reduir el consum d’aigua en la rutina dels seus hostes, diu que alguns establiments reforçaran a partir d’ara la cartelleria per reforçar la consciència a l’hora de gastar aigua. Stöber precisa, però, que “cal que siguin missatges sense generar alarmisme, perquè sinó pot anar en contra de la imatge com a destí turístic”.