Una de les primeres maquinistes de tren: “La nostra irrupció als 80 va ser un xoc molt gran, vam revolucionar el sector”

A principis dels 80, Renfe admetia per primer cop les dones a les convocatòries per incorporar personal. Loli Ramírez, filla i neta de maquinista, s’hi va presentar amb 20 anys i es va convertir en una pionera. “La nostra irrupció va ser un xoc molt gran”, relata en una entrevista a l’ACN des de Vilanova i la Geltrú, tot assegurant que els va “costar molt” fer-se un lloc en un sector 100% masculinitzat. “Les dones erem les primeres que no estavem mentalitzades”, afegeix, i celebra que van “revolucionar” l’empresa fins aconseguir que el reconeixement de les seves necessitats. Durant quatre dècades a la cabina, lamenta que alguns passatgers no han volgut viatjar amb ella pel fet de ser dona, mentre altres l’han aplaudit per la seva destresa.

Ramírez relata que, quan les dones van irrompre al sector, als homes els va costar acostumar-se a la seva presència “perquè molts provenien de l’època dels trens a vapor, en què estaven una setmana fora de casa i no contemplaven que cap dona els anés a ajudar en les tasques de manteniment”. “Alguns et facilitaven la feina, però molts pensaven que havies arribat allà per prendre-li el lloc de treball”, recorda.

Ella va fer les proves amb 20 anys i va accedir a l’empresa com a ajudant de maquinista, una tasca que va exercir durant una dècada, fins que va fer el salt com a maquinista de Rodalies. Explica que va assumir tasques físicament dures, com l’acoblament dels vagons o l’engreixat de la maquinària des dels fossars. Diu que eren “molt poques” les dones que se sentien “motivades” per entrar al sector i exercir una feina “que ara permetria escriure un llibre”.

Reduir la jornada laboral per tenir cura d’un nadó o disposar de lavabos i vestuaris per a dones van ser algunes de les reivindicacions que van defensar. Tot un seguit de peticions “que fins aleshores enlloc s’establia com s’havien d’atendre”. Ramírez apunta que la transició fins que l’empresa va respondre aquelles qüestions “es va allargar molt”, i ho atribueix a la joventut de les primeres dones i a la mentalitat retrògrada d’uns directius “que no paraven de donar allargues”.

40 anys després d’entrar a l’empresa i quan en fa un que ja està jubilada, Ramírez recorda nombroses anècdotes, tant positives com negatives. Per exemple, la poca presència de dones al sector va suposar que en més d’una ocasió l’aplaudíssin quan el tren arribava al destí final a l’estació de França de Barcelona i la felicitessin per la destresa en la conducció.

Per contra, també lamenta que al primer servei de Rodalies que va prestar als anys 90 va topar amb una passatgera que no volia pujar al tren quan va veure que el conduïa ella, “fins el punt que la dona va dir que preferia esperar-se al següent comboi si en aquell no pujava un home a conduir”. “Em vaig quedar petrificada”, afirma, si bé celebra que aquestes situacions siguin cosa del passat.

Aquesta exmaquinista destaca que el tarannà de les dones al capdavant dels trens és manifestament notable: “Tenim una manera de conduir menys brusca i anunciem totes les incidències detallades per megafonia perquè, en definitiva, som com les mares de tots els viatgers que portem al tren”. Ressalta que les maquinistes tenen una cura particular quan treballen en conducció manual, tenint especial atenció a l’ocupació del tren, als clots de les vies o a les ombres que puguin dificultar detectar un possible atropellament: “Hi posem molt de part nostra perquè volem cuidar el viatger”.

Segons dades facilitades per Renfe, actualment el 14% dels maquinistes són dones, mentre als anys 80 representaven poc més de l’1%. Un increment que enorgulleix extreballadores com Ramírez, que celebra que ara els homes tenen interioritzada la seva presència al sector. Amb tot, anhela que amb el pas dels anys la proporció femenina segueixi a l’alça.

Contra el “control” dels drets sexuals i reproductius

Loli Ramírez ha llegit aquest divendres la declaració institucional del 8-M a Vilanova i la Geltrú, en la qual s’ha fet un rebuig frontal al “control” dels drets sexuals i reproductius. Al text, l’Ajuntament i les entitats feministes han criticat la “imposició de normes que condicionen la forma de viure la sexualitat” i “l’estigmatització” de les dissidències sexuals, així com han lamentat la “manca” de recerca mèdica en el diagnòstic de patologies que afecten especialment les dones.

“Cal que el dret al propi cos estigui al centre de l’agenda política”, han exigit, tot reclamant que les dones puguin exercir el dret a l’avortament de forma lliure i que es garanteixi l’accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada. Més recursos per al dol gestacional, una aposta clara en favor de l’educació sexual a les escoles i a nivell comunitari i més inversió en la prevenció de les violències sexuals són també algunes de les peticions que s’han deixat pal·leses al manifest, en el qual també s’ha reclamat erradicar les violències obstètriques.

“Reivindiquem tots els avenços assolits i proclamem que el nostre país no farà ni un pas enrere davant les amenaces de l’extrema dreta i dels grups antigènere”, han reblat amb la lectura del manifest, que ha reunit prop de 200 persones a la plaça de la vila. Després de la declaració institucional, s’ha fet la representació teatral de ‘Dones al Co-living’, una performance en què un grup de dones conviu en un edifici lliure de tabús on prevalen les autocures, la sororitat i la llibertat.