L'AECOC premia el programa de conscienciació contra el malbaratament alimentari de Vilanova i la Geltrú

El projecte "Bon Profit: Campanya contra el malbaratament" impulsat per les regidories de Salut, Medi Ambient, Producció Primer Sector i Mercats Municipals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha estat reconegut avui per AECOC, l'associació espanyola de Codificació Comercial, com a bona pràctica en la conscienciació i lluita contra el malbaratament alimentari.

AECOC compta amb més de 33.000 empreses associades al gran consum arreu de l'Estat, i entre les seves línies de treball desplega actuacions especifiques per reduir el desaprofitament dels aliments. Les més de 700 empreses fabricants, distribuïdores del sector de consum, operadors logístics, associacions i institucions implicades en aquest programa són les que han escollit el programa Bon Profit com a mereixedor d'aquesta distinció. Un guardó que ha estat recollit per la regidora d'Infància i adolescència; Acció Social i Dependència i Salut Pública, Gisela Vargas, i la regidora de Mercats i consum, Eva Bolaño. El lliurament s'ha fet a la seu d'AECOC a Barcelona en el marc de la celebració d'una jornada contra el malbaratament alimentari. En aquesta jornada ha intervingut la subdirectora general de Transferència i Innovació Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya, Glòria Cugat, que ha presentat les línies mestres de la llei catalana contra la pèrdua i el malbaratament alimentaris.

Segons les dades d'AECOC, a Espanya es llencen cada any 7,7 milions de tones de menjar, una xifra alarmant que ha impulsat iniciatives com el programa d'aquesta associació:  "L'alimentació no té desaprofitament". Aquest programa estableix tres objectius clau: establir pràctiques de prevenció i eficiència en la cadena alimentària, maximitzar l'aprofitament dels excedents i sensibilitzar la societat sobre aquest problema crític. El reconeixement a l'Ajuntament de Vilanova per les seves bones pràctiques ha estat una d'aquestes accions de sensibilització, destacant la importància del paper dels ajuntaments com l'administració més propera a la ciutadania.

El programa Bon Profit, que ha cridat l'atenció dels associats d'AECOC per a rebre el reconeixement, resultant escollit entre vint projectes de tot l'estat, se centra a fomentar l'educació i la conscienciació entre la comunitat local, incidint en la rellevància de reduir el malbaratament alimentari. Durant el curs 2022-2023, el programa va arribar a 266 alumnes de les escoles de la ciutat a través de les diferents activitats i tallers desplegats.

Des del projecte s'han desenvolupat iniciatives per contribuir a establir un clima de conscienciació i corresponsabilitat ciutadana amb  accions com les que es fa des de l'Aula Gastronòmica del Mercat del Centre que programa, de forma estable i periòdica, sessions específiques dedicades a la cuina de reaprofitament. El programa Bon Profit compta amb vuit estratègies amb consells i pràctiques per incidir sobre el malbaratament alimentari a casa. Són recomanacions que s'intenten estendre a partir de les activitats i tallers convocats durant l'any. Aquests petits gestos poden ajudar a reduir aquests volums d'aliments desaprofitats: des de normalitzar el costum entre els clients d'endur-se el menjar sobrant dels restaurants i aprofitar els aliments restants o planificar els àpats i la llista de la compra per evitar consums excessius, fins a aprendre a emmagatzemar els aliments correctament per prolongar la seva durada, recuperar el plaer de cuinar, transmetre aquest coneixement, cuinar amb mesura i seny per evitar les sobres i aprendre a reaprofitar plats ja fets per a nous menús. Tal com la cuina tradicional ja promovia en moltes ocasions.

El malbaratament alimentari no és únicament un problema econòmic, sinó que té un component social i ambiental. Les dades de Catalunya diuen que s'estima que les llars, els comerços i la restauració generen cada any unes 262.000 tones de productes alimentaris desaprofitats. Això té un cost econòmic associat de 143 milions d'euros i un considerable impacte ambiental i social. Cada ciutadà de Catalunya desaprofita una mitjana de 35 kg d'aliments.

El programa Bon Profit, que ha merescut el reconeixement com a bona pràctica,  és una més de les iniciatives sobre les quals l'Ajuntament treballa. En aquest sentit, un dels projectes de major abast i dimensió és el que s'impulsa a través de l'Economat de Vilanova i la Geltrú, cogestionat amb Càritas i un equip de voluntaris. Aquest és un servei d'atenció per a famílies en situació de vulnerabilitat. Actualment, ofereix aliments a gairebé un miler de famílies, més de 2.400 persones, de les quals 803 són menors d'edat.

Des de l'Economat es treballa amb aquestes unitats familiars per promoure l'alimentació saludable. En aquest sentit, és fonamental l'aportació dels productes frescos procedents de l'hort social, que són un complement cabdal amb la resta de productes que ciutadania, empreses, supermercats i botigues de la ciutat donen a l'Economat. D'aquesta manera aquest espai està en sintonia amb l'objectiu de reduir el malbaratament alimentari al municipi. Un treball coordinat que se suma a altres actuacions com la recollida dels excedents dels menús escolars que són reaprofitats com a carmanyoles d'àpats precuinats i amb les quals es dona servei al menjador social de l'Espai Sopem.

Són actuacions i iniciatives que contribueixin a minorar la quantitat d'aliments desaprofitats. Uns volums que només a escala catalana permetrien alimentar durant tot un any a més de mig milió de persones.

A escala global, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) té constància que un terç dels aliments produïts anualment per al consum humà al món no són consumits per ningú. A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d'aliments, el que equival al 20% de la producció alimentària total.

El reconeixement d'AECOC i la participació en la jornada de Barcelona dedicada al desaprofitament Alimentari han estat una oportunitat refermar el compromís local amb la salut, la sostenibilitat i la consciència ambiental. Un compromís que és també ciutadà perquè són moltes les persones voluntàries, però també botiguers, paradistes, gestors de mitjanes i grans superfícies que se sumen dia a dia en l'intent d'aconseguir un futur més saludable i respectuós socialment i ambiental.