Les pluges de la primavera engrandeixen el préssec d’Ordal, que deixa enrere la “catàstrofe” de l’any passat. EIX
ACN/ Gemma Sánchez |
Subirats
29-05-2024 09:04
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La temporada de préssec d’Ordal arrenca amb més bon pronòstic que l’any passat. Els productors d’aquest fruit conreat a Subirats i Avinyonet del Penedès relaten que a finals de març estaven “molt espantats” per la falta d’aigua, però celebren que les pluges de la primavera han empès la fructificació. Això ha fet que els préssecs arribin més grossos que l’any passat, quan la collita va ser “catastròfica” per la sequera i per un patac d’aigua a principis d’estiu que va empitjorar la situació. Tot i que ara l’escenari és més optimista, estan a l’aguaït de l’aigua que caigui els propers tres mesos, “perquè ara no hi ha reserves sota terra”. Mentrestant, avisen que el canvi climàtic fa proliferar la mosca de la fruita de forma primerenca.
El president de l’Associació de Productors de Préssec d’Ordal, Josep Ràfols, assegura que el primer trimestre d’enguany “la cosa pintava molt malament” a l’hora de pronosticar la collita. Amb tot, la pluja del març va fer un gir de guió i ara a l’Alt Penedès l’aigua acumulada supera els 160 l/m2, “fet que permet passar amb tranquilitat la collita de les varietats del juny”.
“L’aigua ha caigut bé, de forma fina com un autèntic reg, i això també fa que tinguem fruits amb millor calibre que l’any passat”, celebra Ràfols, que recorda que ara fa un any molts préssecs van quedar per collir perquè no arribaven a la mida comercial. Aquest cop la mida dels fruits és més grossa i es preveu que els primers exemplars es recol·lectaran durant aquesta setmana.
Els productors anhelen que durant juny, juliol i agost es mantingui un ritme de pluges lent, i apunten que l’idili seria “aproximadament 20 l/m2 cada quinze dies, i millor si cauen de nit”. Ràfols ressalta que, si no plou, “començarà el patiment, perquè no hi ha reserves sota terra i els arbres es moriran”. I és que recalca que a aquesta època de l’any els camps de secà del Penedès es nodreixen especialment de les pluges de la tardor anterior, “que són les que generen reserves quan comença la calor, però l’any passat no en va haver”.
“Tenim els camps molt endarrerits d’aigua”, afegeix, tot ressaltant que “tot i que la collita té més bon pronòstic, encara no es pot parlar d’un any normal”. Insisteix que els pagesos estan “molt a l’expectativa de l’aigua que caurà”, especialment temorosos que no arribi una trompada d’aigua i sobretot preguen que no porti pedra.
Si bé la temporada arrenca, a priori, amb un bon escenari, Ràfols declina fer una previsió de quants quilos de préssec d’Ordal es colliran enguany. Fa dos estius se’n van recol·lectar 500.000, en una temporada en què el sector ja va patir els primers efectes de la sequera.
Creix la presència de la mosca de la fruita
Efectes de la pluja a banda, l’altre maldecap dels productors de préssecs és la coneguda com a mosca de la fruita (Drosophila melanogaster), que asseguren que cada cop arriba de forma més primerenca degut als efectes del canvi climàtic. Ràfols relata que la falta de fred a l’hivern dificulta la mort de les larves, de manera que les cries neixen més aviat que anys enrere, “quan sortien a finals de juliol o principis d’agost”.
“Ara, en canvi, estem a finals de maig i ja n’hem caçat”, adverteix, tot instant la Generalitat a articular mesures combatives contra aquest insecte als camps de fruiters disseminats. Ràfols avisa que la presència primerenca de la mosca està fent que ataqui varietats que antigament descartava, com els albercocs o els presseguers, “fet que multiplica la plaga”. Apunta que, si l’insecte arriba al fruit, diposita dins els ous i les cries acaben podrint el préssec. Després de detectar una presència força estesa l’any passat, aquesta primavera els pagesos han instal·lat nombroses trampes amb verí.
La baralla amb la mosca de la fruita és simultània a la que els pagesos tenen amb els senglars, que ja fa anys que els arrasen els camps si no els protegeixen amb tancats electrificats. Ràfols diu que des de principis d’abril es veuen “obligats” a encendre cada nit els sistemes de corrent elèctrica fins la tardor, “perquè una sola nit que te’l descuidis, ja s’han menjat mitja collita”.
Comença el Mercat de Préssec d’Ordal, amb preus congelats
En paral·lel al treball al camp, els productors estan enllestint l’inici del Mercat del Préssec d’Ordal, que començarà dissabte al nucli de Sant Pau d’Ordal, pertanyent al terme municipal de Subirats. Fins a finals d’agost, cada dissabte i diumenge de 9h a 14h el centre d’aquest petit poble acollirà entre set i vuit productors en un mercat monogràfic que es va iniciar fa divuit anys.
“Mai hauríem imaginat que un petit mercat basat en un sol producte podria tenir tant èxit i recorregut de futur”, admet Ràfols, que explica que cada estiu reben centenars de clients de Barcelona, però també de Manresa, Vic o, fins i tot, Girona. “Alguns fa tants anys que venen que ja hi estableixes una certa amistat”, celebra.
Sobre el motiu de l’èxit, assenyala la singularitat del producte “que està collit en el moment òptim de maduració”. Assegura que molts clients se n’enduen diverses caixes per repartir entre amics i familiars, ja que el préssec d’Ordal és un producte que gairebé no es distribueix a grans superfícies fora del territori penedesenc. El motiu principal són els preus amb què han de competir davant préssecs com els de la plana de Lleida, on la producció és molt més massiva perquè els camps d’alimenten de reg abundant.
Pel que fa als preus, l’Associació de Productors de Préssec d’Ordal planteja congelar-los després d’haver-los incrementat l’any passat per una pujada general de costos. La previsió és que una caixa de quatre quilos costi entre 6 i 16 euros, depenent de la mida. Les caixes de préssecs més grossos, “que són els préssecs més difícils de fer”, seran les més cares.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!