Els afiliats a la Seguretat Social pugen a la majoria de comarques: al Penedès, el princicipal creixement és al Baix Penedès

Les afiliacions a la Seguretat Social van augmentar a 39 comarques i Aran al maig, cosa que representa un 2,5% més que fa un any, segons les dades definitives de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Els principals creixements es van localitzar al Solsonès (11,4%), que l'organisme atribueix a la nova divisió comarcal, al Gironès (3,4%), al Baix Penedès (3,1%) i a l'Alt Empordà (3%). En canvi, es van reduir al Lluçanès i la Segarra (9,6% i 5,1%, respectivament), també afectades per l'escissió comarcal, i la Ribera d'Ebre (0,4%). Per sectors, el de serveis va concentrar el 79,2% de les adhesions i va pujar a totes les comarques excepte a tres (Alta Ribagorça, Lluçanès i Segarra).

La indústria va sumar 6.020 noves afiliacions al maig i el Vallès Occidental va encapçalar aquest increment, concentrant més del 15% del total de Catalunya. La construcció va créixer un 1,3%, amb pujades a 21 comarques i a Aran. Per últim, l'agricultura va repuntar a 18 comarques i Aran, va recular a 23 i es va mantenir a una comarca (Cerdanya).

Per grups de sexe, les dones van registrar més afiliacions que els homes en comparació amb el mateix mes de l'any passat amb 45.500 davant 42.585, cosa que van suposar increments interanuals del 2,7% i 2,3%, respectivament. Les principals pujades de dones afiliades van situar-se a l'Aran i el Gironès (4% en els dos casos), mentre que els homes al Solsonès (11,6%) i al Gironès (3%).

Per grups d'edat, tots van repuntar en comparació amb el maig de 2023, excepte el de 30 a 44 anys, que es va reduir a 32 comarques i Aran. El principal increment va donar-se als afiliats de 55 anys o més, sent el Moianès (7,1%), el Baix Llobregat (6,6%), el Montsià (6,4%) i el Priorat (6,3%) on van registrar-se els augments més destacats. El segon grup d'edat que més va pujar va ser el menor de 30 anys, un 4,7%. Els afiliats de 45 a 54 anys va créixer un 2,5%.

L'afiliació estrangera va pujar a 38 comarques i Aran, sent les del Berguedà, el Bages, la Garrotxa i el Solsonès les que van superar el 9%. Per contra, els registrats de nacionalitat espanyola es van reduir a quatre comarques (Lluçanès, Segarra, Terra Alta i Ribera d'Ebre).

La Ribera d'Ebre acumula més contracte temporals

La comarca de la Ribera d'Ebre va concentrar el grau de temporalitat més alt de Catalunya, amb un 16,3% i encadena tres mesos al capdavant d'aquests guarismes. La xifra va ser el doble que la registrada a l'Alt i Baix Empordà (8,3% i 7,9%, respectivament) on es va donar els números més baixos.