El Garraf consolida l’expansió econòmica a millor ritme que la resta de Barcelona

La província de Barcelona va consolidar el 2023 la fase econòmica expansiva: creixen la majoria d’indicadors amb un ritme més moderat que el dels dos anys anteriors, després de l’efecte rebot del procés de recuperació econòmica de l’any 2021 i 2022. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2024, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2023 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.

En el cas del Garraf, l’evolució socioeconòmica 2023 resulta positiva, i guanya dinamisme respecte al 2022 en la majoria d’indicadors analitzats, i en comparació a l’evolució provincial. El nombre de persones aturades registrades cau al Garraf el -1,6%, davant l’estancament provincial (0,0%), amb una major incidència entre els homes (-2,5%) i en el grup d’edat de menors de 30 anys (-3,3%). Així, la taxa d’atur baixa fins al 10,2%, tot i que es manté per sobre de la provincial (9,1%).

L’ocupació registrada resident al Garraf creix a un ritme similar al de la província, del 2,5% (2,4% província). Això també es repeteix en l’augment de llocs de treball, que és del 2,6% (2,5% província), amb una incidència tant en el treball assalariat (3,0%) com en l’autònom (1,8%). A més, és la segona comarca amb un creixement més intens del teixit empresarial (0,6%). Pel que fa a l’activitat turística, augmenta l’oferta i la demanda, i conseqüentment creix significativament la recaptació tributària (25%). En el comerç, tot i perdre establiments, és on s’incrementa més la superfície de venda i la superfície mitjana dels establiments.

Les dades de la província

En el conjunt de la província, el nombre de llocs de treball va registrar l’any passat un creixement interanual del 2,5% a la província, molt similar a l’augment de la població ocupada (2,4%). Aquest augment de població ocupada és sensiblement més intensa entre les dones que entre els homes (2,7% i 2,1% respectivament), patró similar al dels anys anteriors. Hi ha un creixement destacat de persones ocupades estrangeres (7,0%), front un moderat creixement de la població autòctona (1,6%). Pel que fa als grups d’edat, tots registren una evolució positiva, a excepció del tram de 30 a 44 anys, on es dona una feble davallada (-0,5%). El grup que creix de forma més intensa és el de 55 anys i més (5,6%), seguit de la població jove (5,0%).

L’atur, en canvi, frena la seva caiguda i s’estanca, amb una variació anual del 0,0%. L’evolució positiva de l’ocupació fa però que la taxa d’atur es mantingui a la baixa, i se situa en el 9,1%. El nombre d’empreses evoluciona lleugerament a l’alça, amb una variació del 0,3% que replica l’evolució que es dona a Catalunya. Aquest creixement és més dèbil que el de llocs de treball, i la xifra total encara està per sota de la d’abans de la pandèmia. Com a conseqüència, es produeix un guany de dimensió del establiments, és a dir, del nombre mitjà de treballadors per empresa.

Els sectors més dinàmics a la província han estat novament els serveis i la construcció. Entre els subsectors amb major expansió en nombre de llocs de treball destaquen les activitats sanitàries, amb gairebé 7.000 llocs de treball nous en un any, seguit del subsector dels serveis de menjar i begudes (restauració), molt relacionat amb la recuperació i expansió del turisme i la restauració, que guanya més de 5.700 llocs de treball. En 3r lloc, els serveis de tecnologies de la informació perden pistonada en relació als dos anys anteriors però guanyen més de 5.000 llocs de treball.

El creixement de la població es va accelerar el 2023 a la demarcació, tot i ser una mica inferior al creixement català, i per darrera de les províncies de Girona i Tarragona. Com el 2022, aquest creixement es basa en l’augment de la població estrangera, que registra un repunt de l’11,1% i incrementa el seu pes relatiu fins al 16,4% del total. Les projeccions indiquen que l’any 2033 la província superarà els 6 milions d’habitants i s’envellirà la població: els majors de 65 anys passaran del 29% al 35%.

Diferències per comarques

La comarca del Barcelonès concentrava el 2023 el 47,7% de les empreses de la província, tres dècimes més que l’any anterior. Set comarques barcelonines han registrat un augment del nombre d’empreses, liderades pel Barcelonès (+0,8%) i seguides pel Garraf, que modera la seva dinàmica fins el +0,6%; l’Alt Penedès i l’Anoia, que registren una evolució similar a la del conjunt de la província (+0,3%), el Vallès Occidental (+0,1%), i el Baix Llobregat i Osona pràcticament tenen el mateix nombre d’empreses que un any abans. Les altres sis comarques presenten una evolució negativa en el nombre d’empreses: el Lluçanès és la comarca amb una caiguda més intensa (-5,4%), seguida del Moianès (-3,9%), el Maresme (-0,7%) i el Vallès Oriental (-0,6%).

L’Alt Penedès i el Garraf lideren el creixement empresarial al sector serveis (1,1% ambdues), però encapçalen les pèrdues a la indústria (-2,6% i -3,3% respectivament), juntament amb el Lluçanès, que cau el -8,8%. De fet, totes les comarques perden teixit empresarial industrial, amb l’excepció del Berguedà (+2,0%). En la construcció és el Barcelonès el que impulsa l’augment (+1,9%), ja que algunes comarques han patit importants retrocessos, com el Bages (-5,2%) i el Moianès (-15,2%). L’agricultura manté una tendència a la baixa gairebé a totes les comarques, entre les que destaca la reducció del Vallès Oriental (-7,6%) i el Barcelonès (-7,7%), en contraposició a l’ascens de l’Anoia (7,4%).

La població ocupada registrada creix a totes les comarques de la província. El creixement més destacat s’ha observat al Barcelonès (2,7%), seguit del Maresme (2,6%) i el Garraf (2,5%). Les comarques que presenten un dinamisme més moderat en aquest darrer any han estat el Moianès (0,5%) i el Lluçanès (0,2%). A totes les comarques la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones, i més positiva entre la població ocupada de nacionalitat estrangera que no l’autòcton.

Pel que fa al nombre de llocs de treball, on ha crescut de forma més intensa ha estat Osona (3,1%), Alt Penedès (3,2%) i Vallès Occidental (5,7%), en aquest darrer cas accelerat per canvis administratius en empreses, més que no per un increment real. En canvi, s’experimenta un descens de llocs de treball en dues comarques, el Berguedà (-1,5%) i el Moianès (-8,2%). Gairebé a totes les comarques barcelonines s’experimenta un major augment en la modalitat de treball assalariat que en la de treball autònom.

En relació a la població aturada registrada el Maresme és la comarca que presenta la davallada més marcada, del -3,0% seguida del Baix Llobregat (-2,1%). En la situació contrària destaquen dues comarques, el Barcelonès, on creix el 2,4%, i el Moianès, que experimenta un repunt important de l’atur el darrer any (10,2%). La majoria de comarques han experimentat un descens de la seva taxa d’atur, sobretot al Maresme, on es rebaixa en cinc dècimes respecte al mateix període de 2022. D’augments només s’ha produït un, al Moianès, on la taxa creix sis dècimes.

El nombre de beneficiaris de prestacions ha crescut l’any 2023 a la província (1,7%), però no a totes les comarques. El Moianès (21,9%), el Bages (4,3%) i el Barcelonès (3,9%) són les que han experimentat un major creixement. Alhora, ha davallat en set comarques, el Berguedà (-1,8%), l’Alt Penedès (-2,1%) i sobretot al Lluçanès (-12,3%) són les comarques on s’ha reduït de forma més intensa.

En el comerç, s’ha incrementat la superfície de venda gairebé de forma generalitzada entre totes les comarques, però el nombre d’establiments ha caigut en totes elles. L’augment més intens de superfície de venda s’ha donat al Vallès Oriental (11,8%) i al Garraf (12,5%), en contraposició al Moianès (-2,4%) i al Lluçanès (-4,4%). En nombre d’establiments, les caigudes més pronunciades són les del Berguedà (-12,0%) i del Lluçanès (-17,6%), i els més moderats són els del Maresme (-4,3%) i del Vallès Oriental (-3,5%).