La Fira de Novembre tanca amb més de 73.000 visitants que valoren el certamen amb 8,2 sobre 10

La  33 edició de la Fira de Novembre ha tancat diumenge al vespre després de tres jornades en què la bonança climatològica han possibilitat un flux de circulació continuada de visitants atrets per l'oferta dels 190 estands i un extens i variat programa  d'activitats. En aquesta edició. En aquesta edició del 2024 s'ha fet el treball d'anàlisi i recollida de dades per actualitzar l'estudi d'impacte econòmic del 2022 i que es revisa de forma bianual.

Amb les primeres dades recollides i pendents del seu processament el recompte de visitants d'aquest any ha superat les 113.000 interaccions. Amb aquestes dades es calcula el nombre de visitants únics que en la present edició se situaria en més de 73.000 visitants. Segons la regidora de Projecció de Ciutat, promoció Econòmica, Capitalitat i Empresa, Anna Ribera “aquestes dades ja ens permeten dir que hem tingut un increment de gairebé 10.000 visitants més en relació amb l'anterior estudi d'impacte. També hem tingut un increment en la despesa dels visitants a la fira que ha crescut dels 50 als 61 euros”.

Els entrevistadors que han estat durant aquests dies recollint informació han avançat que la valoració ciutadà de l'esdeveniment és de 8,2 sobre 10. Tant rellevant com aquesta percepció de la Fira com un esdeveniment que atreu visitants d'arreu la regidora Ribera en destaca la vitalitat del certamen que es palesa amb les bones dades de vendes que  transmeten les empreses presents a la fira. “Com cada edició, hem anat a veure els estands i hem parlat amb els empresaris presents a la Fira. Alguns ens han comentat que el volum de negoci que estaven generant el dissabte a la tarda ja era equivalent amb les vendes de l'any passat en el conjunt dels tres dies. Aquest és un dels millors indicadors que podem demanar. D'altra banda, el bon temps ens ha permès completar un intens programa d'activitats amb més de 170 accions programades arreu dels espais de la Fira”

18.000 persones veuen la Fira per primer cop

És rellevant destacar que d'aquestes primeres dades recollides es desprèn que un 25% del conjunt de visitants ha vist la Fira per primera vegada. Pel que fa a la procedència dels visitants s'estima que un 51% son locals, un 20% arriben a la fira des dels municipis veïns de la comarca, un 13% arriben des de l'Alt Penedès i un 8% del baix Penedès deixant el 8% restant per altres procedències. Aquesta i més dades seran ara processades per l'elaboració del segon informa d'impacte econòmic que és una de les eines que orientarà la preparació de l'edició del 2025 que tot just comença des d'avui.

2.500 visites a la maqueta immersiva

Un dels espais centrals de la Fira, l'estand de Neàpolis, Emerge et Innovate ha registrat un total de 2.500 visites completes amb experiència immersiva inclosa. En aquest espai es podia veure i interactuar amb una maqueta de la ciutat al segle XIX. Amb aquest element es volien mostrar les similituds entre el salt de progrés econòmic de Vilanova i la Geltrú  gràcies a l'impuls tecnològic que va suposar l'arribada del ferrocarril al XIX  i les noves oportunitats per seguir impulsant aquest progrés local amb tot el que les tecnologies immersives poden aportar a les empreses del segle XXI.  Aquest espai es complementava amb un circuit de diferents estacions on també es feien visible alguns dels sectors emergents de la ciutat, des de l'anella ferroviària del coneixement i la mobilitat elèctrica de la UPC i EFAV fins al patrimoni cultural ferroviari o i les activitats lúdiques amb els estants del museu del Ferrocarril i AFEVI o també el potencial de l'Economia Blava.

Economia Blava: un mar d'oportunitats

En el marc de la Fira de Novembre, la ciutat ha presentat el primer estudi prospectiu sobre l'Economia Blava, una iniciativa que aporta dades i coneixement essencials sobre aquest sector estratègic per a l'actual i futur desenvolupament econòmic i sostenible del municipi. Sota el títol “Impacte de l'economia Blava a Vilanova i la Geltrú: Un mar d'oportunitats, aquest estudi ha permes identificar les principals àrees d'activitat i els reptes i oportunitats que pot suposar per a la ciutat.

Com a dades més rellevants l'estudi aconsegueix fixar un punt de partida sobre el que actualment representa l'Economia Blava a Vilanova i la Geltrú.  Així s'ha identificat el conjunt d'activitat que es poden considerar com a part d'aquest segment amb més de 600 empreses, generant més de 78 milions d'euros en facturació anual i ocupant més de 3.200 persones i un conjunt de 1.300  treballadors autònoms. L'estudi mostra amb dades el que el sector aporta de manera fonamental a la riquesa de la ciutat i a la creació de llocs de treball en els diferents àmbits que el conformen que són diversos i estan interconnectats.

L'activitat que es genera dins l'òrbita del port de Vilanova fa que aquest lideri per nombre d'activitats ciutadanes entre els ports de Catalunya amb 158 esdeveniments anuals que contribueixen a la vida cultural i comunitària. En destaquen especialment les visites culturals, amb un 75% de les activitats, seguit de propostes lúdiques i esportives, que enforteixen el seu rol com punt d'interès no solament econòmic sinó cultural i patrimonial.

Pel que fa a l'impacte del sector portuari a VNG: les empreses del port van generar més de 3,6 milions d'euros en vendes el 2022. Amb activitats com la manipulació de mercaderies i altres annexes al transport. Això fa que el port de Vilanova  tingui un pes específic destacable en el teixit econòmic local però sense una activitat que monopolitzi aquest pes. El port de Vilanova concentra de forma integrada pesca, comerç, recerca i oci, alguns dels principals motors de l'economia blava.

Sectors identificats i potencialitats clau

L'estudi ha identificat vuit sectors principals dins l'Economia Blava local, cadascun amb un paper específic i potencialitats. Sobre aquests sectors i a partir de les dades obtingudes es projecta un conjunt d'iniciatives i projectes a desenvolupar a curt, mitjà i llarg termini com a espais de creixement i consolidació de l'activitat econòmica. Entre els més rellevants l'estudi destaca:

Turisme marítim: Motor del creixement local, amb un 93,6% dels turistes interessats en activitats relaxants i un 66,2% triant la platja com a destinació preferida. Aquest sector impulsa el comerç, la gastronomia i les activitats recreatives, que esdevenen essencials per a l'economia local i reforcen la capitalitat comercial de Vilanova i la Geltrú dins la Vegueria Penedès. Ho avalen dades com les de la que restauració ha experimentat un creixement constant, amb un augment de treballadors del 31,6% des de 2014 fins al 2023.

Pesca professional: Amb un volum de 1.669.949 kg venuts el 2023, la llotja de Vilanova és la tercera en volum a Catalunya, però ocupa la quarta posició en ingressos. Els reptes principals inclouen la modernització de les infraestructures, la necessitat de relleu generacional i l'aprofitament cultural i turístic d'aquest sector històric.

Construcció i reparació naval: Un sector estratègic on empreses capdavanteres com Sym Naval i Pendennis donen suport a la reparació de maquinària i manteniment naval. Els reptes inclouen la digitalització, la sostenibilitat i la necessitat de mà d'obra qualificada.

Biotecnologia marina: Aquest sector ha generat una facturació de 8,3 milions d'euros el 2022, amb tres empreses clau dedicades a la investigació i desenvolupament en ciències naturals. Les oportunitats inclouen l'accés a inversions, la conservació de la biodiversitat i la formació especialitzada.

Altres sectors inclouen la pesca recreativa, les activitats marítimo-recreatives i esportives, l'energia eòlica marina i l'aqüicultura, tots amb un potencial de creixement important, especialment en la creació de sinergies amb comerç, turisme i gastronomia.
Projectes estratègics i iniciatives de futur

L'estudi mira d'anar més enllà del recull de dades i ha realitzat una projecció i proposta d'iniciatives i projectes a desplegar en l'àmbit de l'Economia Blava a Vilanova i la Geltrú. Algunes de les accions van més enllà de l'activitat econòmica i integren una component social

Creació de sinergies entre sectors: Fomentar col·laboracions entre empreses del comerç, el turisme nàutic, la gastronomia i altres sectors per potenciar l'oferta i la competitivitat local. Seguir fent valdre el producte local i cercar estratègies de comercialització d'aquest així com trobar fórmules per optimitzar els recursos i els excedents de captures.

Desenvolupament de programes de formació especialitzada: Orientats a les necessitats de l'Economia Blava, que inclouen perfils de biotecnologia marina, sostenibilitat i gestió portuària, per preparar les noves generacions per als reptes del sector. Un dels principals reptes és la manca de mà d'obra qualificada i la necessitat de promoure l'emprenedoria vinculada al sector.

Millora de l'accessibilitat i integració del barri de Baix a Mar per revitalitzar el front marítim i enfortir la cohesió social i econòmica amb la resta de la ciutat. L'estudi proposa la redacció d'un pla Integral al barri de Baix-a Mar que contribueix a relligar socioculturalment aquest sector de la ciutat.

Altres reptes recollits per l'estudi apunten a la necessitat de preservar la biodiversitat del litoral com un dels principals actius, l'aprofitament cultural i turístic sostingut de tots aquests elements, aprofundir en la innovació tecnologia i digitalització dels diferents àmbits.