El sector agrari posa a prova l'ús de drons i la teledetecció per a optimitzar el control i seguiment de camps agrícoles

L'Escola Agrària de Noves Tecnologies i Horticultura de Cabrils (Maresme) ha posat en pràctica aquest dimarts una formació sobre l'ús de drons i la teledetecció per a optimitzar el control i el seguiment de camps agrícoles. L'escola ha organitzat una jornada amb una trentena assistents a l'Escola Agrària de Viticutura i Enologia Mercè Rossell i Domènech de Sant Sadurní d'Anoia, on han assistit a una demostració del sistema per a monitorar de manera precisa els camps agrícoles, donat que proporciona informació vital sobre l'estat i necessitat dels cultius. Amb l'ús de sensors tèrmics i multiespectrals, els drons permeten recollir dades de forma ràpida i eficient per analitzar-les a posteriori i prendre les decisions oportunes.

La teledetecció aplicada al sector agrícola permet agilitar el control de l'estat dels terrenys on hi ha cultius, amb una aportació de dades a través de drons que pot ser essencial per saber l'estat de les plantes, la salut del terreny i les necessitats de reg. Tot plegat aportarà la informació necessària per a poder prendre les decisions d'actuació oportunes.

L'Escola Agrària de Cabrils ha organitzat la jornada formativa amb l'objectiu d'apropar aquestes possibilitats als treballadors de la terra. "La idea d'incorporar noves tecnològies ens ha d'ajudar a obtenir una informació per a poder prendre decisions amb l'ús de drons, que tenen sensors per saber l'estat vegetatiu de la planta, l'índex de vigorositat, si té estrés hídric, dèficit nutricional o alguna malaltia o plaga", explica Pedro Calero, director de l'escola.

Entre els avantatges hi trobem que aquesta informació es pot tenir abans que la persona que és al cultiu o de veure-ho a ull nu. "La finalitat és reduir costos i l'ús de pesticides, augmentar la productivitat, preveure quina collita tindrem i millorar la sostenibilitat del cultiu", afegeix.

Al llarg de la jornada, els participants han assistit a les ponències que ha dut a terme l'empresa Ebre Drone per introduir com es poden aplicar els drons i les tecnologies de teledetecció en l'agricultura. De la mateixa manera, s'han encarregat de mostrar com funcionen aquests aparells i com poden transformar la gestió de cultius, el sòl i els recursos.

"Entenem l'agricultura de precisió amb dos grans facetes, la interpretació i la captació imatges per veure l'estat vegetatiu i les condicions del camp per fer les actuacions en base al coneixement previ del cultiu, i per després exportar la informació al dron de fertilització per a fer intervencions quirúrgiques de precisió i no tractar tot el camp per igual", explica el director tècnic de la firma, Pau Jornet.

Això és possible gràcies al primer treball del dron, que s'eleva uns 40 metres per prendre les imatges àeries i aportar la informació detallada de la situació del cultiu, aportant informació precisa i fins i tot sectoritzada. "És una tecnologia verda, perquè funciona amb electricitat, no contamina medi ambient, l'exposició química en persones és menor i també hi destaca l'ús sostenible del sòl, donat que en entrar maquinaria aèria conservem mes el terreny que amb maquinària pesada", afegeix Jornet.

Barreres a superar

L'aplicació d'aquesta tecnologia, però, comporta unes barreres lògiques. "D'entrada l'econòmica, però també que la mitjana d'edat del sector és elevada, i que cal una formació específica", detalla Calero.

És per aquest motiu que des de l'Escola Agrària de Cabrils es treballa en processos de formació adreçats als professionals del sector: "Pretenem ajudar en aquesta transició tecnològica i conèixer els seus beneficis". afegeix.

Els professionals que han participat a la jornada han assistit, entre altres, a una exhibició de vol sobre una vinya a l'exterior de l'Escola Agrària d'Espiells, on han pogut comprovar el sistema en acció. És el cas d'en Joan Altet, gerent de Foment Agrícola de les Garrigues, on hi tenen camps que produeixen festucs i ametlles. "Ens passem moltes hores a tractor, i venim per conèixer noves aplicacions, com les podem fomentar i veure quin futur tenen i començar a fer coses amb algunes d'elles", ha detallat.

Altet ha destacat que el més important és trobar el punt d'eficiència per a cada cultiu. "És poder aplicar el que necessitem realment, perquè ara mateix apliques en general el que et fa el tècnic de camp i fas una aplicació del que et diuen, i tant fa a la part alta que a la baixa, així podrem ser més eficients i reduir costos", ha afegit.

També ha participat en la jornada Lídia Domènech, tècnica de viticultura a Vallformosa, a Sant Sadurní d'Anoia, que veu un pas endavant en l'aplicació de la tecnologia. "Com més metodologies i com més eines tinguem a l'abast, més acurats podrem ser després en la nostra gestió, perquè ja no és només que plogui poc, sinó que també que hem de gastar poca aigua", ha destacat, tot posant de relleu la lluita que el sector manté contra la manca d'aigua.

Amb tot, ha destacat que al Penedès estan patint la nova realitat climàtica que obliga a buscar maneres per a ser més eficients: "Ens hem de formar en tots els àmbits per veure com podem contribuir al territori", ha conclòs.