Brussel·les assegura que els pescadors al Mediterrani podran feinejar els mateixos dies si adopten mesures sostenibles

Els estats de la Unió Europea han arribat a un acord sobre la pesca d'arrossegament al Mediterrani, després d'unes discussions que s'han allargat diverses hores i que havien posat Espanya, Itàlia i França contra la proposta inicial de la Comissió. Segons Brussel·les, el nou pacte assolit durant la matinada d'aquest dimecres permetrà que els pescadors amb vaixells d'arrossegament al Mediterrani puguin feinejar pràcticament els mateixos dies que fins ara si adopten noves mesures encaminades a millorar la sostenibilitat de la seva activitat. En una roda de premsa des de la capital belga, el comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis, ha reivindicat que l'acord permetrà mantenir l'activitat al sector i, alhora, garantir la qualitat dels estocs. Per la seva part, el ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, ha afirmat que l’acord sobre pesca d’arrossegament “garanteix” l’activitat al Mediterrani, però ha admès que les mesures compensatòries pactades com a condició per mantenir els mateixos dies de feina són “complicades” de posar en marxa. En aquest sentit, Planas ha promès donar suport econòmic al sector.

"Si els pescadors s'adapten i implementen les mesures que hem acordat, podran pescar els mateixos dies o gairebé els mateixos d'aquest darrer any; el missatge que volem enviar és que mantindrem els dies d'activitat i les oportunitats pesqueres d'una forma més sostenible", ha resumit el comissari Kadis en la compareixença posterior a la reunió dels ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea on s'ha desencallat l'acord.

En aquest sentit, el dirigent xipriota ha reivindicat que el nou document s'ha aconseguit tancar amb un suport unànime per part dels estats i, posteriorment a la roda de premsa, ha reconegut que tant ell com el ministre espanyol d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, han marxat "satisfets" de la reunió i que s'han donat la mà.

Mesures compensatòries

Segons el document facilitat per la Comissió Europea i tal com ha detallat el mateix eurocomissari, l'executiu ha presentat un total de 12 mesures de compensació -i que poden ser acumulatives- per tal que els vaixells elegibles puguin incrementar l'assignació dels seus dies de pesca. A tall d'exemple, si una nau utilitza unes xarxes d'arrossegament determinades, aquesta podrà incrementar el nombre de dies feiners en un 9,3% respecte als 27 dies que plantejava inicialment la Comissió.

La llista de mesures compensatòries inclouen accions com el canvi de les portes que s'usen en les xarxes d'arrossegament i també es tenen en compte factors com ara que una embarcació estigui afectada per un període de veda. La posada en marxa de modificacions abans de l'1 de maig de 2025 també permetrà incrementar els dies de feina. Al mateix temps, jugarà a favor de l'augment de dies d'activitat el fet que un país aconsegueixi que un percentatge mínim de la seva flota apliqui mesures sostenibles.

En paral·lel, la Comissió Europea ha apuntat que els pescadors es podran beneficiar del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per dur a terme part d'aquestes modificacions que contempla el document.

"Creiem que l'acord respecta dos principis que consideren bàsics; es troba en línia amb la llei aplicable i té en compte les recomanacions científiques disponibles", ha remarcat l'eurocomissari.

Revisió de la metodologia científica

A banda de la principal reivindicació dels últims dies per part del sector pesquer, el qual assegurava que la proposta inicial de la Comissió Europea de reduir a 27 dies la pesca d'arrossegament al Mediterrani feia "inviable" la seva supervivència, diverses veus reclamaven una revisió de la metodologia científica que emprava l'executiu comunitari per avaluar la qualitat dels estocs.

Segons els detractors dels càlculs que utilitzava la Comissió, aquests només tenien en compte les xifres sobre la població dels peixos, ignorant així l'impacte socioeconòmic d'una reducció dels dies de feina al mar. En aquest sentit, Kadis ha posat en valor les dades amb què treballa Brussel·les i ha defensat que les anàlisis que es presenten provenen d'organismes independents i que han estat validats per científics dels mateixos estats membres.

Primera valoració del sector

Poc després de conèixer l'acord, el secretari general de la Confederació Espanyola de Pesca (CEPESCA), Javier Garat, ha apuntat que el sector pesquer del Mediterrani es troba davant "una nova volta de full". Si bé reconeix que el reglament és "complex" i que requereix un estudi "profund", alerta que "no tots podran complir" els esforços addicionals que s'han pactat per mantenir els dies de pesca. "En definitiva, tindrà conseqüències socials i econòmiques sobre el sector del Mediterrani i veurem quants aconsegueixen sobreviure", ha manifestat.

El ministre promet suport econòmic al sector i reitera que la proposta de Brussel·les era “injusta i radical”

El ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, ha afirmat que l’acord sobre pesca d’arrossegament “garanteix” l’activitat al Mediterrani, però ha admès que les mesures compensatòries pactades com a condició per mantenir els mateixos dies de feina són “complicades” de posar en marxa. En aquest sentit, Planas ha promès donar suport econòmic al sector. “Ho hem parlat amb la Comissió Europea i buscarem mecanismes de suport públic per fer el més viable possible la implementació d’aquestes”, ha indicat el ministre en una roda de premsa després del pacte tancat entre els 27 durant la matinada. Planas ha celebrat el “bon resultat” després d’una negociació “molt complicada” i ha reiterat que la proposta de la CE era “injusta i radical”.

“Els nostres pescadors podran pescar els mateixos dies el 2025 que el 2024”, ha assegurat Planas, que ha fet valdre que l’oposició d’Espanya i Itàlia durant les negociacions ha aconseguit “neutralitzar” la proposta de Brussel·les de reduir fins a un 79% els dies de feina pels vaixells d’arrossegament. “Partíem d’una proposta molt desequilibrada”. 

“Els nostres pescadors podran pescar els mateixos dies el 2025 que el 2024”, ha assegurat Planas, que ha fet valdre que l’oposició d’Espanya i Itàlia durant les negociacions ha aconseguit “neutralitzar” la proposta de Brussel·les de reduir fins a un 79% els dies de feina pels vaixells d’arrossegament. “Partíem d’una proposta molt desequilibrada”.

En aquest sentit, el ministre espanyol ha subratllat que la “unitat” del sector, així com de les cinc comunitats autònomes afectades per la proposta inicial de la CE ha sigut “molt important” per mantenir la pressió per aconseguir un acord acceptable pel govern espanyol.

“La proposta de la CE era inacceptable, han comès un error fent una proposta de caràcter tan radical, i així li he transmès al comissari de Pesca. Tots hem de treure conclusions d’aquesta negociació i fer una reflexió de fons”, ha afegit Planas.

Segons ha detallat, les mesures pactades, que són acumulatives, permeten compensar la reducció dels dies de feina proposada per Brussel·les. Planes ha indicat que les mesures selectives “equilibren” la reducció del 79% i que només amb la suma de dues d’aquestes -l’ús de xarxes de 45 mm en la pesca de costa i de 50 mm pel conjunt de la flota d’arrossegament- sumen ja una compensació del 80%. “En termes pràctics, disposaran dels mateixos dies que el 2024”.

Mesures compensatòries acordades

Segons el document de l’acord facilitat per la Comissió, els pescadors podran adoptar un total de 12 mesures de compensació -i que poden ser acumulatives- per tal que els vaixells elegibles puguin incrementar l'assignació dels seus dies de pesca. A tall d'exemple, si una nau utilitza unes xarxes d'arrossegament determinades, aquesta podrà incrementar el nombre de dies feiners en un 9,3% respecte als 27 dies que plantejava inicialment la CE.

La llista de mesures compensatòries inclouen accions com el canvi de les portes que s'usen en les xarxes d'arrossegament i també es tenen en compte factors com ara que una embarcació estigui afectada per un període de veda. La posada en marxa de modificacions abans de l'1 de maig de 2025 també permetrà incrementar els dies de feina. Al mateix temps, jugarà a favor de l'augment de dies d'activitat el fet que un país aconsegueixi que un percentatge mínim de la seva flota apliqui mesures sostenibles.

Sobre les mesures pactades perquè el sector pugui mantenir els mateixos dies de pesca, Planas ha subratllat que l’aplicació d’aquestes “garanteixen” l’activitat pesquera al Mediterrani i ha insistit que el govern espanyol ha sol·licitat a la CE explorar la possibilitat que aquestes es puguin posar en marxa amb finançament a càrrec de fons europeus. “A més de l’esforç d’adaptació, el sector mereix suport, que donarem des del govern espanyol i a nivell comunitari”.

Per la seva banda, el comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis, ha apuntat en una roda de premsa durant la matinada d’aquest dimecres que els pescadors es podran beneficiar del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per dur a terme part d'aquestes modificacions que contempla l’acord.

Reflexió sobre el futur del sector

Planas també s’ha referit a les dificultats per tancar un acord sobre la matèria. Segons ha detallat, tot i que Espanya, Itàlia i França partien de la mateixa posició a l’inici de les negociacions en contra de la proposta de la CE, han sigut Madrid i Roma qui han “mantingut la tensió negociadora” fins al final. “A partir de la posició inicial, hi ha hagut una certa diferenciació”, ha indicat el ministre en referència a París.

“Les negociacions comunitàries, en general, són molt complicades, però sobretot les de pesca: molts estats membres no tenen activitat pesquera i el factor d’unió és el factor geogràfic”, ha apuntat Planas, que ha posat sobre la taula la necessitat de “fer un esforç per canviar la forma de negociar” les quotes de pesca. “Què passarà el 2026? No ho sabrem fins al desembre del 2025”, ha resumit. “Em sembla una forma -de negociació- antiquada”, ha sentenciat.

Planas també ha afegit que ha comunicat al comissari Kadis la necessitat “d’obrir una reflexió” sobre el present i futur del sector pesquer a la UE. “Des del punt de vista de la sostenibilitat, han fet esforços absolutament formidables en els últims 15 anys. La pesca que es practica avui no té res a veure amb la que es practicava fa dues dècades”, ha dit el ministre.