Nit de Cap d'Any

Bars i discoteques preveuen més assistència per Cap d'Any per la reducció de macrofestes

El sector de l'oci nocturn creu que molts ajuntaments no s'han arriscat a autoritzar l'organització de grans festes després de l'incident al Madrid Arena

Interior d'una discoteca

Interior d'una discoteca

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Nit de Cap d'Any serà la primera després de la pujada en tretze punts de l'IVA i de l'incident a la macrofesta de Halloween al Madrid Arena on van morir cinc joves. Tot això ha influït força en les previsions que fa el sector de l'oci nocturn sobre l'assistència de públic a les festes en restaurants, hotels, bars musicals nocturns i discoteques. Els preus seran similars als de l'any passat i, per tant, els propietaris assumiran l'augment de l'IVA, mentre que l'assistència als locals nocturns habituals podria augmentar significativament perquè l'oferta s'ha reduït, ja que molts ajuntaments no han autoritzat macrofestes per no arriscar-se a què es repeteixi la tragèdia del Madrid Arena.

La crisi fa que molta gent es plantegi reduir la despesa en oci i en festes, tot i que no renunciï a passar-s'ho bé l'última nit de l'any. Això fa que els amos de locals hagin congelat els preus respecte l'any passat, que ronden els 20 o 25 euros amb una o dues consumicions en bars i discoteques, i una mica més del doble en els restaurants i hotels. La venda anticipada de moment és fluixa, com en els últims anys de crisi, però es preveu que a última hora la gent s'acabi decidint.

Per culpa de la pèrdua d'ingressos de bona part de la ciutadania, també s'han incrementat els anomenats 'guateques', festes particulars a casa, segons ha explicat a l'ACN Fernando Martínez, portaveu de la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon). En moltes localitats també han proliferat els últims anys el lloguer de sales de centres cívics o teatres per fer festes privades una mica més grans, organitzades per entitats o associacions. En cap cas es poden considerar macrofestes, perquè no superen els pocs centenars d'assistents, i solen ser persones relacionades directament o indirecta amb els organitzadors.

Cada cop menys macrofestes

Cada cop hi ha menys organitzadors que es vulguin arriscar a llogar grans espais per por a fracassar econòmicament si no omplen, però aquest any s'hi ha afegit que molts ajuntaments no han donat els permisos pertinents per no córrer cap tipus de risc, després de la mort de cinc joves assistents al Madrid Arena la nit de Halloween. La Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha recomanat als consistoris de tot l'estat que publiquin llistats de les festes autoritzades perquè la ciutadania sàpiga si compleixen tota la normativa exigible.

La Federació Catalana d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm) denuncia cada any desenes de macrofestes en considerar que els fan competència deslleial perquè es fan en espais no habituals i no adequats a grans festes. En canvi, els locals d'oci nocturn sí que han de complir la normativa de seguretat tot l'any. En aquest sentit, l'any passat van denunciar 62 festes a tot Catalunya, mentre que aquest any n'han denunciat 35, perquè també se n'han organitzat menys: 16 a les comarques de Barcelona, 11 a Tarragona, sis a Girona i dues a Lleida. Fonts d'Interior han explicat a l'ACN que de moment no s'ha trobat cap infracció greu en aquestes festes denunciades, i en tot cas cap ajuntament s'ha posat en contacte amb el departament per denunciar-ho. Les denúncies es comuniquen als Mossos, que fan les gestions pertinents.

La normativa sobre les macrofestes és la que estableix el Departament d'Interior de la Generalitat, però l'autorització la fa cada ajuntament, que ha de decidir si permet la festa o no.

Festes per tots els gustos

El secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, ha explicat a l'ACN que gràcies a aquesta pressió de la seva entitat o a la por d'algun consistori, hi ha exemples de festes que han passat d'organitzar-se en llocs poc habituals a discoteques. És el cas de l'Unigresca de Vic, que s'havia de celebrar en un pavelló i finalment es farà en una discoteca.

A la ciutat de Barcelona no hi ha macrofestes des de fa alguns anys, tot i que se segueix organitzant la festa d'una discoteca del Poble Espanyol que agrupa unes 3.000 persones a la plaça del complex turístic des de fa 25 anys. L'intendent de la Guàrdia Urbana, Juan Miguel Aguilar, ha explicat que la policia de la capital és molt escrupolosa en el compliment de la normativa, cosa que fa que molts organitzadors acabin marxant a altres localitats. L'únic lloc on es preveu certa multitud és la plaça Catalunya, on ja s'ha preparat un dispositiu de seguretat i neteja per evitar incidents d'anys anteriors, tot i que no hi ha cap festa organitzada formalment.

Al Camp de Tarragona hi ha tres exemples ben diferents: a Tarragona ciutat es deixa de fer la festa més gran, la de la plaça de la Font, davant de l'Ajuntament, organitzada per l'associació de bars i restaurants, perquè els restauradors tenen un conflicte amb el consistori sobre els horaris de les terrasses. A Montblanc es farà un any més, i ja en van nou, una festa organitzada per l'Ajuntament i una associació juvenil al centre cultural de l'església del convent de Sant Francesc, del segle XIII. I per últim, la discoteca Pachá organitza una festa múltiple a la seva sala de La Pineda (Tarragonès), en un local musical de Reus i al pavelló municipal de la mateixa ciutat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local