La verema, cada cop més matinera i en plenes festes locals

La verema, l’època més característica de l’Alt Penedès, coincideix de ple amb festivitats a les dues principals poblacions de la comarca. Així, la Festa Major de Vilafranca (del 28 de setembre al 2 d’agost) i les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia (del 6 al 9 de setembre) es desenvolupen de manera paral•lela a la recol•lecta del raïm, l’activitat que més defineix les nostres contrades.

Sembla força il•lògic que mentre multituds de persones es troben en plenes festes populars, just al límit del nucli urbà d’aquestes poblacions s’estigui collint. Aquesta incongruència però, té una explicació: la verema s’ha anat avançant progressivament al llarg dels anys fins a solapar-se amb aquests esdeveniments.

De fet, dècades enrere, les Fires i Festes de Sant Sadurní tenien per finalitat proveir als pagesos del material necessari per l’imminent inici de la verema. D’aquí ve l’origen d’unes festivitats que han anat canviant la seva idiosincràsia.

El canvi de les condicions climatològiques ha estat el principal factor que ha impulsat a que la verema passés de començar ben entrat al setembre a fer-ho a finals d’agost. Així, és molt habitual que el macabeu, varietat històricament típica del Penedès juntament amb el xarel•lo i la parellada, fluctuï el seu inici entre el 25 d’agost i les primeres dates de setembre, en plena Festa Major vilafranquina. A banda del clima, també hi ha influït evitar l’àcid glucònic al raïm, cosa que s’ha pogut anar controlant a mesura que la tecnologia ha avançat: antigament la fruita es collia quan ja era molt madura, més a prop de podrir-se, mentre que ara es fa més d’hora i, per tant, també ha implicat una verema més prematura. Aquest punt és especialment important a l’hora d’elaborar cava, on s’ha d’evitar que el grau del raïm sigui elevat.

En aquest sentit, molt haurien de canviar les condicions climàtiques perquè en un futur les varietats històriques es comencessin a collir encara més d’hora.

No obstant, el que encara ha fet més prematur l’inici de la verema ha estat la introducció de noves varietats, principalment el chardonnay, que se sol començar a collir al voltant del 15 d’agost. De fet, enguany, alguns cellers van començar la verema el passat dia 12, més a prop del juliol que del setembre. A diferència de la verema històrica però, en aquest cas no hi ha els habituals collidors a peu de vinya, ja que aquestes varietats s’han introduït al mateix temps que s’emparraven les vinyes, amb la qual cosa, excepte casos puntuals, es cullen a màquina, amb el gran descens de personal necessari que això suposa.

De fet, també les varietats habituals de la contrada s’han anat emparrant durant els darrers 15 anys i bona part de la collita ja es fa a màquina, si bé, segueixen havent-hi quantitat important de jornals que s’han de fer a mà.

Amb tot, socialment la coincidència entre verema i festes afecta bàsicament a les persones que treballen als cellers i les que han de collir a màquina. En quant als veremadors, encarregats de la tasca visual de la verema, cada cop n’hi ha menys i, a més, solen ser una combinació de familiars dels propietaris juntament amb treballadors d’origen estranger (al segle XXI l’habitual presència d’andalusos s’ha anat substituint majoritàriament per la de magrebins), si bé des de l’esclat de la crisi hi ha hagut penedesencs que han tornat a una feina “oblidada” per tal de guanyar-se un sou.

Així, mentre les dues principals poblacions de la comarca estan de festa, la contrada es troba en la seva època de feina més intensa, però de la mateixa manera que la verema s’ha anat avançant també és cert que ha disminuït el nombre de penedesencs (si bé segueix sent una quantitat important) que veuen com la seva tasca viticultora se solapa amb les festivitats vilafranquina i sadurninenca.