Folch: "Després de l'assemblea de Sant Medir vam recollir 10.000 firmes demanant llibertat sindical"

Llegeix l'entrevista íntegra a Catalunya Plural

El 20 de novembre de 1964, fa 50 anys, uns 300 treballadors i treballadores van fundar a l'església de Sant Medir de Barcelona les Comissions Obreres. Una d'aquestes persones és Josep Maria Folch, un operari especialitzat de l'empresa de motos Montesa que té els records molt clars d'aquella època que li va costar personalment cinc anys d'exili.

Josep Maria Folch viu en el mateix pis de sempre, a la Guineueta, a Nou barris, al cor obrer de Barcelona, al mateix lloc on es reunia amb companys per organitzar els treballadors. Escoltant-lo es veu el tremp d'aquelles persones que només amb les armes del seu convenciment van posar en marxa una de les organitzacions que més va fer per derrotar el franquisme i defensar la classe obrera.

Expliqueu l'ambient que es vivia en el moviment obrer l'any 1964, on treballàveu?
Jo treballava a Montesa, al Poble Nou, al carrer Pamplona. A finals de 1958 vam crear una comissió obrera a la fàbrica perquè ens arribaven noticies d'Astúries i el País Basc que deien que els treballadors s'organitzaven en comissions quan tenien problemes. Però eren unes comissions atípiques, es creaven per solucionar un problema i després es dissolien. El 1962 Montesa es trasllada a Esplugues de Llobregat i allà vam organitzar una comissió més seriosa.

Vostè tenia llavors algun tipus de militància política?
En aquell moment jo era membre del PSU de Catalunya. El 1963 em va venir a veure Josep Salas, que era dirigent del partit i em va fer agafar ganes d'implicar-me com a treballador en la lluita. Vam fer reunions amb altres companys i al final em va nomenar responsable del moviment obrer a Catalunya, substituint Pere Ardiaca que era a la presó. Uns mesos més tard vaig anar a França on vaig conèixer la plana major del partit, amb Gregorio López Raimundo entre altres, cosa que em va fer agafar amb més força la responsabilitat.

Éreu només gent del partit o hi havia altres persones?
Érem gent diversa. Quan vaig tornar de França em vaig reunir amb Josep Pujol, que era del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), el PSU llavors volia organitzar els treballadors en una entitat que es deia Oposició Sindical Obrera (OSO) on hi cabia tothom. Això a mi em va donar la idea de fer mobilitzacions conjuntes.

Què eren en aquell mobilitzacions conjuntes?
Molt senzill, vaig donar la consigna que els divendres a dos quarts de vuit ens trobéssim a les portes de la seu del sindicat vertical, a Via Laietana. Pujol i jo vam passar l'avís a les fàbriques on teníem gent coneguda.

Com era aquesta convocatòria, que devia ser de viva veu?
Es va quedar divendres 2 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre a les portes del sindicat vertical, però si no ens podíem reunir o passava alguna cosa, al cap de quinze dies s'havia de repetir l'acció.

Hi es va poder fer?
El 2 d'octubre no hi vaig poder anar, però em van explicar que hi havia moltíssima gent passejant amunt i avall de Via Laietana. A la pròxima convocatòria sí que hi vaig ser i em vaig dirigir als que passejàvem i vam pujar a l'edifici. Vam voler reunir-nos, però no ens deixaven i en sortir, a la porta un company ens va dir que tenia un lloc segur on reunir-nos.

Llegeix l'entrevista íntegra a Catalunya Plural