No fem servir el nom de vegueria en va

Llenguatge i pensament, van sempre de bracet, ens han explicat i hem aprés allò de que les paraules representen idees i conceptes.

Però les idees i els conceptes són indicacions sense cap valoració ni afirmació  ni negació. Som nosaltres que a través de sistemes de comunicació  convinguts donem significat i valor a aquest conceptes. 

El llenguatge expressa idea, però a voltes a bases d’utilitzar una paraula amb excés o esbiaixant el seu concepte global podem acabar oblidant el significat, el contingut exacte de cada paraula tal i com s’ha definit en el seu principi i que  finalment aquestes paraules acabin perdent el seu significat per acabar com expressions difuses que no representen allò que inicialment volien significar.

De tan de repetir una paraula podem arribar a donar-li o interpretar un significat que no s’ajusta ni a la que inicialment volia ser ni el que realment hauria de ser.

Fa temps que el terme vegueria s’usa molt, se’n parla contínuament per definir un territori però que en realitat la definició que en fem i del que hauria de ser hi ha una diferència notable. Se suposa que s’utilitza com una mena de realitat que no existeix en la seva totalitat ni en les seves capacitats, però que dient-la insistentment sembla que de facto ja es faci existir.

I creiem que no, que hauríem de començar a utilitzar altres termes que no difuminessin el que realment és (hauria de ser) la vegueria tal i com s’ha definit en la mateixa llei, que emana del que diu l’Estatut e Catalunya en el seu article 90 que la  defineix com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, investida de la condició de govern local, amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, la vegueria també es configura com la divisió per a l’organització territorial dels serveis de la Generalitat, que ha d’adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

O sia que estem aplicant el terme vegueria en una part del concepte tal i com la normativa la defineix i no en la seva totalitat. I creiem que aquesta part que ara s’utilitza, la descentralització del serveis de la Generalitat és la menys important i la menys interessant pel territori i per la ciutadania.

La llei també deixa clar que el seu objecte és regular la doble naturalesa de la vegueria, com a divisió territorial en què s’organitzen els serveis de la Generalitat, divisió que rep el nom de demarcació veguerial, i com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, establir el règim jurídic de l’òrgan de govern i administració de la vegueria, denominat consell de vegueria, i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

Ja fa massa temps que la història dura i hem avançat molt poc.

I aquest govern ni els anteriors han fet res per poder completar amb tot el seu sentits i atributs la vegueria. Això sí s’han anomenat delegats. Equip del delegat  i alguns directors dels serveis territorials que sembla que es completaran aquest any. Serveis interessants, sens dubte, i, potser, fins i tot, necessaris però que finalment si en fem una anàlisi real no tenen cap -o molt poca- utilitat pràctica pel conjunt de la ciutadania. Dels serveis de la Generalitat que es van descentralitzant poc ús en fa la ciutadania, ara bé són instruments de control i d’exercici de poder del govern sobre el territori mentre aquest espera amb una paciència gegantina (o no, vet a saber, potser el que hi ha ara ja és indiferència) poder tenir el seu govern, el consell de vegueria que li atorga el text legal i que sí seria l’autèntica representació política popular de la vegueria. Si tinguéssim delegació del govern i Consell de Vegueria si que podríem parlar amb propietat de la Vegueria del Penedès mentre anem venent fum.

El propòsit dels que fa temps batallen per la vegueria no creiem que s’acabi amb acceptar la delegació del govern i acabar aquí i donar-se per satisfets. S’han fet múltiple jornades, s’han materialitzats estudis, plans estratègics, materials polítics, declaracions i manifestos prou interessants tots ells i de valor fundacional però hi ha el perill que quedin en part obsolets per la manca  d’empenta del govern de la generalitat per constituir les vegueries amb tot el seu contingut.

Segurament no interessa, i fent les delegacions ja es dóna per satisfet.

Tantes paraules, tantes desqualificacions partidistes i interessades per seguir com estàvem fa anys. Alguns podran dir que hem avançat tenint delegacions del departament del Govern al territori, no ho negarem ni ho menystindrem  però vaja el pes polític mínim i per tan aquell instrument que de veritat pot fer transformacions al territori està molt i molt verd i tot ens fa  pensar que el seu desenvolupament ni hi és ni se l’espera.

Això sí anem parlant, usem el terme de vegueria i anem devaluant el seu significat complert i el seu paper important que podria tenir en el territori.

Volem la vegueria? I tant ! però amb tota la seva capacitat política, ara no la tenim. Saber-ho ens ajuda a no creure’ns que tot ja està fet.

Queda molt per fer i sembla que de ganes, no n’hi ha gaires per part d’aquells que han de tirar endavant la voluntat que van definir els legisladors en el seu moment.

No és fàcil, ja ho sabem, però hi ha una certa lentitud, diria que volguda, en alentir la veritable constitució de les vegueries. Masses complicacions. Però aviat hi haurà eleccions municipals, a veure que en diuen els partits...