Acord de pensions: més ingressos, protecció i certeses

S’ha completat la segona part de la reforma del sistema públic de pensions amb un gran acord que es basa en 3 grans eixos: l’increment dels ingressos contributius via mecanismes de solidaritat, l’opció per millorar el període de càlcul i la reducció de la bretxa de gènere a partir de la millora de les pensions mínimes.

Es completa la primera reforma de juliol de 2021, que va revertir les retallades unilaterals imposades pel govern del PP, quan van crear una fórmula de revalorització limitada al 0,25% anual (amb la inflació actual hauria estat un daltabaix per a moltes famílies) i crearen un “factor de sostenibilitat”, eufemisme que reduïa la pensió a les persones treballadores més joves condicionada a l’evolució de l'esperança de vida. Aquesta primera fase de l’acord, on si van participar i acordar les organitzacions empresarials, incloïa un compromís de reforçament d'ingressos de l’Estat fins a un 2% del PIB i un nou sistema de cotització basat en ingressos reals per als treballadors autònoms, desenvolupat a 2 acords tripartits. Tanmateix, incorporava la necessitat d’ampliar l’estructura d'ingressos reforçant la fortalesa del sistema que ara ha culminat amb èxit, ja que s’incrementen de forma progressiva les bases màximes de cotització i, en conseqüència, creixeran els ingressos d’origen contributiu. Fins a l'any 2050 s’elevaran un 38%, dels actuals 53.940 € anuals de base màxima fins als 75.000 € que ens permetran apropar-nos als estàndards dels països del nostre entorn.

Es garanteix l'increment de totes les pensions (mínimes i màximes) amb l'IPC mitjà, factor que garanteix el manteniment del valor real dels elements centrals del nostre sistema de Seguretat Social i s’avança en cotització per ingressos reals. Estableix, per a totes les retribucions que excedeixin la base màxima, una cotització progressiva de solidaritat. Aquells salaris que superin la base màxima contribuiran al sosteniment del sistema amb un tipus de cotització que oscil·larà entre l'1% i el 6%.

La nova fórmula de període de càlcul també millorarà les pensions d’aquelles persones que tenen carreres de cotització més precàries i discontínues, tret distintiu de la bretxa de gènere. Fins a 2040 es garantirà el dret d'opció a la situació més beneficiosa per a cada pensionista. O bé es podrà calcular la pensió amb els darrers 25 anys cotitzats o bé amb l’opció dels millors 27 en el període dels darrers 29.

Es revisa el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) portant-ne el tipus progressivament fins a l'1,2% (1% a càrrec de les empreses i 0,2% a càrrec de les persones treballadores) fins a l'any 2050. Aquestes cotitzacions, a més de contribuir a reforçar la sostenibilitat del sistema públic, tenen un efecte retorn per a empreses i treballadors, en ser deduïbles fiscalment a través de l’impost de societats i l’IRPF.

Les mesures de reducció de la bretxa de gènere incorporen l’increment dels períodes reconeguts com a cotitzats a 3 anys en cas de reduccions de jornada i excedència per tenir cura de fills, menors o familiars de fins a segon grau. S'incrementa la quantia del complement de bretxa de gènere en un 10% addicional al qual faci la inflació els 2 propers anys, i es millora la fórmula d’integració de llacunes per a les dones treballadores, augmentant fins a 5 anys els períodes que es computen al 100% de la base mínima i fins a 2 anys addicionals els que ho fan al 80%.

D’altra banda, la incorporació d'una garantia de suficiència en la quantia de les pensions mínimes i no contributives redueix la bretxa de gènere de forma notable, ja que 2/3 persones titulars d'aquestes prestacions són dones. Per primera vegada, el llindar de risc de la pobresa actua com a sòl de les pensions mínimes contributives i no contributives i, s’incrementen amb caràcter general totes les pensions mínimes per sobre de la inflació durant els propers 4 anys, especialment les de viduïtat amb càrregues familiars.

És important que les opcions d’esquerres i progressistes reivindiquem els avenços assolits i continuem apostant per reforçar una agenda social que millori la vida quotidiana i les condicions materials de la classe treballadora. Salaris, pensions, polítiques actives d’ocupació, polítiques industrials i nou model productiu per lluitar contra l’emergència climàtica (aquests dies atacant en forma de sequera extrema), estatut del becari, FP, formació al llarg de la vida, reducció de la bretxa digital…), etc.

La major estabilitat a l'ocupació i la millora d'ingressos que deriven de l’última reforma laboral i de l'increment del Salari Mínim Interprofessional, demostren que tenen una derivada directa amb la recaptació contributiva del sistema de Seguretat Social i reactiven el consum intern. Alhora, tot plegat demostra que és perfectament possible fer polítiques que millorin la justícia social i l’eficiència econòmica.

Estem davant d’una reforma de gran importància que dona certeses. Es basa en l’aportació equilibrada de més ingressos i en un major nivell de protecció de les persones. Aquesta reforma fa útil i fructífer el diàleg social amb 3 grans acords entre el 2020 i el 2023, alineats amb el Pacte de Toledo. Hem de reforçar i valorar el sindicalisme de classe com a interlocutor i contrapès democràtic per posar al centre el treball digne i les transicions justes, combinant capacitat de proposta, mobilització, negociacions i pactes. Llàstima que la patronal s’autoexclou. Mostra que tenen d’altres prioritats, lluny del bé comú. Però felicitem-nos per un acord validat amb un 80% de suport parlamentari, que ens situa en òptimes condicions per preservar el nostre sistema públic de pensions. Un gran èxit, enveja per a altres països, un gran esforç col·lectiu construït lluny de la tàctica curtplacista, a través d’esforços, renúncies i acords de mirada llarga, fruit del compromís i la solidaritat de la nostra societat.

Albert Rodríguez Mihí

Secretari de Socioeconomia i Polítiques Públiques

CCOO Baix Llobregat Alt Penedès, Anoia i Garraf