Més de 3.000 empreses de l'Alt Penedès es poden beneficiar dels ajuts a la internacionalització

A l’Alt Penedès hi ha un total de 3.286 empreses que, com qualsevol altre, es poden beneficiar de la internacionalització, acció que es consolida com a motor fonamental de la recuperació econòmica a Catalunya. Es tracta del Pla d’Acció Internacional de les cambres catalanes, que persegueix objectius com augmentar la base d’empreses exportadores; promocionar els productes catalans; diversificar i consolidar mercats; potenciar el treball en xarxa i aprofitar les sinèrgies entre les cambres, i interrelacionar-se amb altres iniciatives sectorials.

Enguany, l’oferta inclou 51 accions a 91 països diferents. El major nombre d’accions es concentren a l’Àfrica-Orient Mitjà, amb 21 accions a 44 països; seguit d’Europa, amb 11 accions a 19 països; Àsia-Oceania, 10 accions a 15 països i, finalment, Amèrica, 10 accions a 13 països.

Durant els darrers quatre anys s’ha produït un augment substancial de la presència de les exportacions catalanes a destins extracomunitaris. Encara que la tendència és favorable a la diversificació de les nostres exportacions, persisteix la dependència de la UE com a destinació principal de les exportacions catalanes.

Per tant, la línia estratègica a seguir durant el 2015 i 2016 del PAI és facilitar l’accés de les pimes catalanes a aquests mercats tercers amb un important potencial econòmic i comercial, i a destinacions on les pimes per si soles tenen més dificultats de penetració.

Perspectives econòmiques internacionals per al període 2015-2019

En primer lloc, destaquen les perspectives de consolidació del creixement del PIB i del comerç mundial a mitjà termini, entre 2015 i 2019, d’acord amb les previsions del FMI. Aquesta consolidació serà asimètrica, ja que mentre el creixement previst del PIB mundial durant aquests anys (4%) excedirà la mitjana històrica del període 1980-2007 (3,6%), el creixement del comerç mundial (5,4%) se situarà per sota de la tendència històrica (6%), degut a factors que en part són estructurals.

La suma dels països BRIX, Indonèsia i Mèxic contribuirà gairebé la meitat (44,7%) al creixement del PIB mundial entre 2015 i 2019, mentre que la suma dels EUA, la UEM i el Japó contribuirà amb un 21,6%. Finalment, caldrà tenir en compte el fort dinamisme dels anomenats “mercats frontera” o noves economies emergents, amb un gran potencial de creixement, però també amb un major risc d’inseguretat jurídica i d’inestabilitat política i social.

Destaquen, especialment, els mercats frontera situats al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà (Marroc, Tunísia, Algèria, Egipte, Jordània o Emirats), en tant que destins potencialment atractius per a les exportacions catalanes.

A més curt termini (2015-2016), l’economia mundial estarà condicionada per un conjunt de factors d’impuls que, al mateix temps, també poden ser factor de risc. El descens del preu del petroli, en primer lloc, que obeeix tant a factors econòmics (d’oferta, de demanda i de política monetària) com geopolítics, representa un impacte positiu per a les economies desenvolupades importadores de cru, però té un impacte negatiu per alguns països emergents exportadors de petroli (Veneçuela, Rússia, Nigèria).

En segon lloc, els tipus d’interès reals, situats en mínims històrics, són en principi un estímul a l’activitat econòmica, però també senyalen un desajust entre la inversió i l’estalvi a nivell mundial, mentre que la previsible normalització de la política monetària als EUA planteja riscos sobre l’estabilitat financera global, espacialment en economies molt endeutades i amb importants dèficits comercials. Finalment, el descens del tipus de canvi de l’euro amb relació al dòlar ajudarà a estimular l’activitat i neutralitzar el risc de deflació a Europa, però pot contribuir a alentir el creixement als EUA.

Pel que fa a l’economia catalana, amb vuit trimestres consecutius amb un creixement positiu del PIB intertrimestral i amb una previsió de creixement per al 2015 superior al 2%, es pot dir que la recuperació ja ha començat. Ara bé, tant el nivell d’activitat com el nivell d’ocupació se situen encara per sota dels màxims de 2007. De fet, suposant un creixement mitjà del PIB del 2,5% caldrien 2 anys (2016) per assolir el nivell d’activitat del 2007, mentre que amb un creixement mitjà de l’ocupació del 2% caldrien 8 anys (2022) fins assolir el mateix nombre d’ocupats del 2007 (3,6 milions).

Per altra banda, cal reconèixer que la recuperació es recolza en unes bases sòlides de millora de la competitivitat, via salaris i productivitat, que es reflecteix en el bon comportament de les exportacions. És destacable el fet que les exportacions catalanes de béns i serveis haurien augmentat més d’un 15% en volum des del 2007 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona) comportant-se millor que la mitjana de la UEM-18 (13%) i moderadament per sota d’Alemanya. I, especialment, que l’any 2014 ha representat un exercici rècord per a les exportacions de béns (valorades a preus corrents) que haurien crescut més d’un 20% en relació amb el 2007 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona) – superant en aquest cas tant Alemanya com la mitjana de la zona euro.

Per tant, la internacionalització es consolida com a motor fonamental de la recuperació econòmica al nostre país. En aquest sentit, cal destacar el fet que les exportacions catalanes estan cada vegada més diversificades per destins: les dirigides fora de la UE han augmentat 9,4 punts percentuals, des del 26,3% el 2000 al 35,7% el 2014 (les dirigides als BRIX han passat del 2,7% al 5,2% durant el mateix període). Destaquen, en especial, països com Algèria, Brasil, Turquia i Rússia.

Per altra banda, estan molt concentrades en uns pocs sectors (productes químics, tèxtils i confecció, automoció, maquinària i béns d’equipament, alimentació) i en un grup relativament petit d’empreses (les 100 primeres representen el 46,4% de tota l’exportació i les 1.000 primeres el 80,7%, d’un total de 49.075).

Per acabar, cal destacar el fet que la internacionalització de l’economia catalana representa un canvi estructural, reflectit en l’augment del pes de les exportacions de béns i serveis sobre el PIB (del 30,3% el 2005 al 37,7% el 2013) i, molt especialment, per l’augment del nombre d’empreses exportadores regulars (béns), que haurien assolit un màxim històric de gairebé 16.000 empreses l’any 2014 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona).