Caixa Penedès, a debat: "era un model pervers i viciat des de l'origen"

“Un model pervers i viciat des de l’origen amb agents polítics i socials implicats”, així definia l’historiador sadurninenc Carles Querol el funcionament de Caixa Penedès des dels anys 80 fins a la seva desaparició, alhora que alertava que l’actual Fundació Pinnae segueix paràmetres de funcionament similars.

Querol va pronunciar aquestes paraules durant el debat sobre “El saqueig de Caixa Penedès”, que va abarrotar dimecres al vespre el Casal Popular de Vilafranca i en què també hi van participar el diputat de la CUP al Parlament, David Fernández; i l’advocat Sergi Marín, encarregat de la defensa dels afectats pel tancament de l’entitat financera; a més de la periodista Laia Altarriba, que exercia de moderadora.

La intervenció de Fernández va anar dedicada a una explicació genèrica a nivell català del tot el procés viscut per les caixes, mentre que Querol sí que es va centrar més concretament en Caixa Penedès i en va assenyalar els que per ells són els culpables.

Fernández va recordar que “la màfia continua sent la màfia” i assegurava que la compareixença dels exmandataris de Caixa Penedès al Parlament  “va ser una vergonya; el seu silenci i la complicitat dels partits polítics va ser un insult”. El diputat de la CUP també va recordar que “la banca va guanyar abans de la crisi, durant i després”.

Seguidament va ser el torn d’un Querol que d’entrada va lamentar que no li haguessin permès comparèixer al Parlament per explicar la seva tesi sobre el funcionament de l’entitat bancària.

Querol va ser especialment crític amb els polítics i més concretament amb CiU, remarcant que els convergents van arribar a tenir “12 càrrecs amb responsabilitat paral·lelament en ajuntaments i al consell d’administració de Caixa Penedès, la suma dels quals implica 62 anys en aquest òrgan de govern”. El sadurninenc també va extendre la culpabilitat al PSC, partit amb el qual va ser alcalde de Sant Sadurní i de qui va matisar que “va tenir 2 càrrecs amb una temporalitat acumulada de 8 anys; en el cas de Caixa Penedès no se’ls pot culpar tant perquè no tenien tanta responsabilitat, però a Catalunya Caixa, on tenien més poder que CiU, va passar exactament el mateix”.

Un altre punt que va voler remarcar Querol és que entre els directius hi havia “falta de formació bancària i financera, el consell era una façana en què molts no sabien què s'aprovava, però tampoc tenien problemes de consciència en anar, signar i cobrar”. I seguint en aquesta línia sentenciava que “els únics que ho podien evitar eren, per estructura, els polítics. Els dos grans partits són els culpables del què ha passat” i afegia que “CiU i PSC van ser els ‘tontos’ útils del negoci de les caixes”.

L’exbatlle de la Capital del Cava també va responsabilitzar als directius de disset entitats socials de Vilafranca i rodalies que havien format part del consell d’administració de Caixa Penedès i les va anomenar una a una: la Societat la Principal “el Casal”, Unió Empresarial del Penedès, Castellers de Vilafranca, Futbol Club Vilafranca, Societat Sardanista Dansaires Vilanovins, Joventuts Musicals de Vilafranca, Club Patí Vilafranca, Centre Excursionista del Penedès, Confraria del Cava de Sant Sadurní, Institut d’Estudis Penedesencs, Òmnium Cultural Alt Penedès, Fundació Camp Joliu, DO Penedès, Ateneu Agrícola Noia, Foment Vilanoví, la Polifònica de Vilafranca i l’Associació Catalana d’Enòlegs.

Per finalitzar va lamentar que el dia de la compareixença al Parlament “només la CUP s'ho va prendre seriosament, els altres partits no s'ho van ni treballar, alguns fins i tot miraven just allà el meu blog via mòbil per preguntar alguna cosa”.

Per altra banda Marín va expressar que la sensació general és que “no s’ha fet justícia”, tot assegurant que “va ser un procés accelerat i anòmal, quan la justícia sempre és lenta”, destacant que “quan les persones perjudicades es podien sumar al procés tot va anar molt ràpid i quasi secret".

Marín també va manifestar que en els consells directius de les entitats financeres com Caixa Penedès “no hi ha ètica al capdavant, si una cosa no està estipulada com a delicte es fa de la manera que sigui, amb enginyeria financera”.