Les colònies europees

Cunit vol retre homenatge als orígens del seu turisme, als anys 60

La colònia alemanya de Cunit es va formar per iniciativa del promotor Gerhard Haug, d'Stuttgart, quan l'any 1961 va adquirir els terrenys que no es podien conrear

Ajuntament de Cunit. Cunit vol retre homenatge als orígens del seu turisme, als anys 60

Ajuntament de Cunit. Cunit vol retre homenatge als orígens del seu turisme, als anys 60

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'Ajuntament de Cunit està ultimant una nova fase de plafons informatius que s’estan situant en llocs clau del municipi, representatius en diverses etapes de la seva història i que volen "visualitzar els episodis històrics i posar en valor els llocs més emblemàtics". Una de les línies d’actuació del Pla estratègic es centra en la investigació i posterior divulgació de la història de Cunit. Recentment, des de la regidoria de Turisme s’ha realitzat un treball de recerca dels orígens del turisme a Cunit a partir dels moviments turístics procedents de França, Anglaterra i Alemanya en els anys 60.

Es tractava de tres procedències amb tres estils turístics diferents. Els francesos optaven per l’allotjament en el càmping, els anglesos llogaven vivendes prop del nucli i els alemanys són els únics que van construir les seves cases creant una urbanització en els sorrals a tocar del mar, allunyada del centre històric. El conjunt d'habitatges encara existeixen i algunes han anat canviat de propietaris, però es continua coneixent com el sector de Les Sorres-Haug, precisament en honor a aquesta colònia de turistes alemanys que van ser determinants en els inicis del turisme en el municipi.

La colònia alemanya de Cunit es va formar per iniciativa del promotor Gerhard Haug, d'Stuttgart, quan l'any 1961 va adquirir els terrenys a quinze de les famílies més humils de Cunit. Eren les pitjors terres per treballar ja que per la seva proximitat al mar s’inundaven fàcilment amb les tempestes de l’hivern i poca gent les volia. En total van ser quasi 30.000 m2 i sembla que es van pagar a 1,5  pessetes (0,01€) el pam quadrat. En el decurs de dos o tres anys es van edificar 52 bungalows. Tots eren de planta baixa i es var repartir en parcel·les de 400 m2 de mitjana.

El preu de venda era de 35.000 DM (marcs alemanys) terreny i casa acabada, unes 280.000 pessetes de l’època (1.682,83€). Tota una fortuna per a la gent d’aquí però, pel nivell de vida de l’Alemanya d’aquells temps, bastant assequible per una família d’un cert nivell econòmic. Els primers “colons” no tenien ni aigua ni llum, elements bàsics que poc a poc van anar incorporant però el fet de viure en plena natura, en platges verges i solitàries, ho compensava tot.

Entre les nombroses famílies establertes hi havia gent de tota Alemanya, alguns molt coneguts al seu país i que aquí van passar totalment desapercebuts, com per exemple Bertram Muller, mutilat de guerra que havia estat el motorista personal del Mariscal Edwin Rommel a l’Afrika Korps Alemany; el Dr. J. Becker, metge propietari d’una clínica infantil a Frankfurt i veterà de la campanya de Rússia, on hi va romandre presoner 5 anys essent alliberat al 1948;  W. Mayer, ex aviador de la Luftwaffe, reincorporat ràpidament a la nova Lufthansa i amb els anys convertit en pilot de l’avió presidencial alemany del canceller Honrad Adenauer, considerat com el pare de la Alemanya contemporània. També es van establir altres professionals com enginyers, metges, generals del nou exercit alemany i fins hi tot un famós actor, Hans Nielsen, que des de principis dels anys 30 havia protagonitzat moltes pel·lícules i obres de teatre.
Tots ells van poder gaudir de la seva jubilació en aquest tranquil racó del Penedès Marítim.”

Precisament, recentment des de la regidoria de Turisme i Patrimoni s’ha localitzat en el nord d’Àfrica a Bertram Muller que compta actualment amb 93 anys i amb qui la regidoria s’ha posat en contacte per estudiar la possibilitat de realitzar un documental.

Jaume Casañas, regidor de Turisme i Patrimoni, es mostra molt satisfet: “Aquest és un nou pas que ens permet posar a l’abast de tota la ciutadania la informació de com s’ha desenvolupat la història cunitenca i capítols importants com l’arribada del turisme en els anys ’60 a Cunit. Desgranar la història i els episodis més rellevants ens fan créixer com a municipi”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local