Aida Ruiz, directora de la Fundació Maria Aurèlia Campany en la presentació de l'estudi 'Igualtat retributiva i negociació col·lectiva' elaborat per l
ACN |
Barcelona
06-10-2015 13:02
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Una treballadora del sector sanitari o dels serveis socials, on les dones suposen el 77,6% dels cens laboral, cobra un 29,5% menys que un home en el mateix lloc de treball, segons l'informe 'Igualtat retributiva i negociació col·lectiva' de la UGT. En l'informe s'assegura que la feminització d'un sector com el cas de la sanitat no exclou que la bretxa salarial entre homes i dones s'imposi. Aquest gap suposa que per la mateixa feina i en el mateix sector una dona cobra de mitjana uns 80 dies menys a l'any que el seu company de lloc de treball. L'informe assegura que amb la crisi i la reforma laboral, que resta capacitat de negociació als treballadors dins de l'empresa, la bretxa salarial ha augmentat.
David Papiol, secretari de Moviments Socials i Igualtat de la UGT, explica que amb aquestes diferències salarials entre homes i dones per fer la mateixa feina la jornada anual per una dona és com si comencés el 21 de març perquè els dies previs fins començament d'any els deixa de cobrar.
La bretxa salarial amb dades procedents de l'última enquesta d'estructura salarial corresponent a l'any 2013 es va situar de mitjana per a tots els sectors en el 24% menys de salari per a una dona que per un home per fer la mateixa feina. Amb la crisi aquest percentatge s'ha incrementat en gairebé 4 punts percentuals, segons explica David Papiol.
Els motius que expliquen perquè la bretxa salarial entre homes i dones s'ha incrementat durant la crisi, Papiol els troba en l'impacte del desplegament de la reforma laboral a partir del febrer del 2012. Des del moment que es va aprovar el nou marc normatiu laboral, la capacitat de negociació dels treballadors dins de l'empresa s'ha reduït i això ha provocat que no s'hagin pogut defensar taules salarials equilibrades entre homes i dones.
La prova d'aquest impacte negatiu de la reforma laboral en la bretxa salarial és que en sectors com l'industrial, on la capacitat de negociació dels comitès d'empreses és més rellevant que en altres sectors d'activitat, la bretxa salarial tot i existir és menor. Així, en la industria manufacturera, on la dona representa una quarta part del cens laboral, la bretxa salarials és del 22,4%, set punts menys que en el sector de la sanitat i dos punts per sota de la mitjana.
Altres sectors on el gap salarial és menor és en el de les indústries extractives, on amb dades del 2013 la bretxa es va situar en el 7%, o en el transport i emmagatzematge amb un 9,1% o la construcció, on les dones suposen el 8,5% del cens i la bretxa se situa en el 10,5%.
Tipologia de contractes
La diferència salarial entre homes i dones té un comportament diferent si el contracte és temporal o si el contracte és indefinit. En els casos de contracte indefinit la mitjana de gap salarial entre dones i homes és del 25,7%, per sobra de la mitjana del 24% de tots els sectors, mentre que en el cas dels contractes temporals aquesta bretxa és molt inferior i se situa en el 10,4%.
Un altre element que destaca l'estudi de la UGT elaborat en col·laboració amb la Fundació Maria Aurèlia Capmany és que a més edat de la dona més desigualtat salarial. Així, en les jubilacions a partir dels 65 anys les dones cobren de mitjana un 41,2% menys, mentre que les dones entre 20 i 24 anys cobren un 20,6% menys i les que tenen entre 25 i 29 anys un 14,2% menys.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
