L'Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa conclou que el 2014 va marcar la sortida de la recessió

L'Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa determina que el 2014 va marcar la sortida de la recessió a Catalunya gràcies a la recuperació de la demanda interna, i més concretament, del consum privat i de la inversió, en què inclús la construcció va alentir la seva caiguda anterior. Si al 2013 la demanda interna va patir una contracció del 3,3%, el 2014 va pujar fins al 2,6%. Pel que fa el saldo global dels intercanvis de béns i serveis, tant amb la resta del món com amb Espanya, reduïa la seva positiva contribució al creixement del PIB, des dels 2,3 punts percentuals el 2013 fins a una aportació negativa el 2014 (-0,8 punts percentuals al creixement del PIB).

Segons l'anuari, la recuperació va començar la segona meitat del 2013 i la crisi ja es pot donar per tancada, malgrat que com a resultat de la recessió dels anys anteriors, el PIB català ha acumulat una disminució entre el 2007 i el 2013, en termes reals, del -7%.

Les Comarques Centrals van presentar un notable augment del VAB (2,31%) per davant de l'increment de les Comarques de Muntanya (2,12%), de les de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (1,65%), de l'Eix de Girona (1,63%), del Pla de Lleida (1,63%) i de les del Camp de Tarragona (1,05%). Per contra, el VAB de les Terres de l'Ebre va retrocedir un 2,77%, segons l'Anuari.

D'altra banda, al 2014, el gruix de les comarques del país varen començar a presentar registres positius, quan tot just un any abans la majoria continuaven presentant caigudes d'activitat. Així, un total de 37 comarques varen presentar ritmes de creixement positius, quan el 2013 aquest nombre era només de 24. A més a més, de les 37 comarques amb augments del PIB, en 24 casos el seu avenç fou superior a l'1,52% de mitjana del país.

En segon terme, només quatre van presentar davallades del seu VAB, totes elles situades al sud del país, encara que els comportaments sectorials que expliquen aquestes reduccions són molt distints a cadascuna d'elles. Es tracta de l'Alt Penedès (-0,03%), el Tarragonès (-0,53%), la Terra l'Alta (-2,37%) i la Ribera d'Ebre (-7,22%).

En tercer lloc, cal destacar el paper que han tingut les produccions energètiques (amb caigudes notables en l'energia d'origen nuclear i avenços rellevants en la de caràcter hidroelèctric), que expliquen el perquè els extrems de canvi del VAB comarcal se situen entre el mínim de la Ribera d'Ebre (-7,22%) i el màxim de l'Alta Ribagorça (+3,94%).

Finalment, el mapa de creixements comarcals el 2014 mostra algunes particularitats específiques. Així, les 24 comarques que van créixer per sobre l'1,52% català es concentren majoritàriament a l'àrea nord-est del país, des del Garraf a la Cerdanya i el Baix Empordà, abraçant un bon grapat de les comarques metropolitanes de Barcelona i de l'Eix de Girona. A aquest conjunt, s'hi suma un segon més dispers, a l'extrem nord-occidental, que s'estén des de l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà fins al Segrià i les Garrigues al sud i l'Alt Urgell a l'est. Finalment, tres comarques tarragonines també s'inclouen en aquest conjunt més expansiu, l'Alt i el Baix Camp i el Montsià.

Des de l'oferta, el sector que va marcar el creixement durant l'any passat va ser el sector serveis, una branca que genera prop de les tres quartes parts de l'activitat del país i que, després de la davallada del 2013, va tornar a créixer a un ritme de l'1,8%. Per la seva part, el sector primari va augmentar lleument (+1%), al temps que la construcció reduïa, de forma notable, la seva contracció (amb una caiguda del -1,6%) però el sector industrial i energètic moderava el seu avenç (fins a un creixement de l'1,5%).