La Confraria del Cava i la URV debaten sobre la relació dels joves i el cava

La Confraria del Cava Sant Sadurní, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, ha organitzat aquest dimecres, la segona edició del Simposi-congrés Internacional de la Setmana del Cava, que en aquesta ocasió ha tractat la relació dels joves amb el cava. La jornada, que s’ha fet al celler del CIC Fassina de Sant Sadurní d’Anoia, ha comptat amb la presència de més de 120 persones, entre les quals hi havia molts agents implicats en el sector cavista, i molts joves estudiants.

El Simposi l’ha obert el president de la Confraria del Cava, Antoni de la Rosa i Torelló, que ha deixat clar que “a ningú se li escapa que els joves estan molt lluny del cava encara”, però ha apuntat que és necessari idear estratègies per “canviar aquesta situació”. De la Rosa ha recordat les potencialitats del producte, remarcant que té qualitats suficients com per arribar a tot tipus de públic.

L’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, ha esperonat els joves assistents a la trobada a treballar per forjar-se un camí dins el sector del cava, a lhora que ha tornat a fer una crida a la unitat del sector “perquè només si anem tota a una aconseguirem fer coses grans”, ha dit Rosell. L’alcaldessa ha explicat que aquesta setmana es reunirà amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, per parlar de la possibilitat de crear un viver de cavistes a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rosell i Domènech d’Espiells (Sant Sadurní d’anoia), una eina que podria servir per obrir camí als joves emprenedors en aquest sector.

El primer ponent de la jornada ha estat Martí Torrellardona, enòleg graduat per la URV, que ha presentat les conclusions d’un estudi que avalua quins són els hàbits de consum dels joves universitaris. Torrellardona, autor del treball, va fer una enquesta a 165 estudiants de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili de les que se’n desprèn que la majoria dels joves prenen la seva primera copa de cava als 1 anys (30%) i la gran majoria ho fan en trobades o celebracions familiars (95%). L’estudi també conclou que les dones universitàries consumeixen menys cava que els homes, i que ambdós sexes no gasten més de 10,7% a l’hora de comprar un ampolla. El preu és determinant a l’hora de comprar una o altra marca. Una de les dades més sorprenents és que 56 dels que van respondre les enquestes mai havien begut una copa de cava. L’estudi també revela que només el 19% dels universitaris saben reconèixer què és un cava brut i un brut nature, i només una minoria recorda més de dues marques de cava.

Amb aquest teló de fons, Martí Torrallardona planteja diferents eines de treball, que es basen, fonamentalment, en l’educació dels futurs consumidors des de ben petits, perquè sàpiguen reconèixer les diferències de cada producte a través dels sentits, i així aprenguin a estimar-lo. A més, el ponent també considera “imprescindible” acostar el cava als joves, ja que només així es pot fer que s’interessin per tastar-lo.

Precisament amb aquest objectiu, el d’acostar el cava als joves, el Consell Regulador del cava va organitzar fa uns mesos la primera edició del Cava Night, que la cap de comunicació de l’ens, Sílvia Grimaldo ha presentat durant el simposi. L’experiència va permetre aplegar 250 persones en un exclusiu local de Barcelona, que va ser ampliament seguit a través de les xarxes socials, sobretot pel fet que molts dels assistents a l’acte eren bloggers o influencers. El treball a través dels mitjans digitals és una de les vies que Grimaldo, i també altres ponents, han apuntat com a una de les claus per arribar al públic més jove.

Per la seva banda, l’antropòleg Jesús Contreras, ha obert el debat sobre la necessitat de que les empreses han s’adaptar-se al canvi d’hàbits que hi ha hagut els darrers 30 anys en matèria de consum, durant els quals la ingesta de vi ha disminuït fins a un 30% a Europa. Aquesta baixada ha estat molt pronunciada a Espanya, i també a Catalunya, on el vi es consumia a diari i en tots els àpats importants. Actualment l’aigua és el líquid que més es beu.

La originalitat en com transmets el cava als joves ha estat un altre dels temes que s’ha tractat. Àlex Virgili, de JB Berger,  ha explicat l’experiència del Txitxarelo, el vi que elabora aquest celler i que en poc temps s’ha convertit en un imprescindible a les reunions d'amics. La clau del seu èxit és, segons Virgili, que no és complicat. “En el fons, el que la gent vol és passar’s-ho bé”, ha conclòs l’elaborador, que també ha reivindicat una nova manera de fer pedagogia del cava.

Durant el congrés, que ha moderat el periodista Ramon Francàs, també s’ha exposat la necessitat de dotar d’un bon embolcall el cava, que sigui atractiu, per tal d’atreure els més joves. La ponència “The art of luxury labelling”, que ha anat a càrrec de Christian Galí, i “Vintacap. Factor clau en la decisió de compra: la importància d’un bon packaging”, de Josep Mata, han tractat aquesta temàtica. Finalment, també s’ha donat una visió internacional del consum de cava, que ha tractat Jaques-Olivier Pesme, i s’ha parlat del popular Gin-tonic, com un cas d’èxit. La ponència ha anat a càrrec del professor d’ESADE, Salva López.

El debat de la jornada l’ha centrat la taula rodona que ha tingut com a protagonistes el rector de la URV, Joan Miquel Canals; el secretari general de FIVIN, Domingo Valiente; el director de Vadevi, Joan Nebot; el president dels Joves Confrares, Ruben Pedregosa; la cap de comunicació del CR Cava, Sílvia Grimaldo i Joan Gómez Pallarès, del portal Devinis. Tots ells han desgranat quins són els reptes que, segons el seu criteri, té el sector del cava de cara conquerir els més joves, posant de manifest la necessitat de fer coses diferents que aconsegueixin atreure la seva atenció.

L’encarregat de clausurar el Simposi ha estat el secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Pere Tarrés, que ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar, una vegada més, la relació del cava i el vi amb el turisme, també com una manera d’arribar als més joves. “Si aconseguim fer un producte atractiu, ells també s’hi fixaran més”, ha dit Tarrés, que també ha remarcat la necessitat de fer molta pedagogia per aconseguir calar en el públic de menor edat.