Comença el sorteig de la Rifa de Nadal 2015, que reparteix 2.240 milions d'euros en premis

La Rifa de Nadal centra un any més l'atenció d'aquest 22 de desembre en què els nens de San Ildefonso canten des de les 9 del matí 2.240 milions d'euros en premis, 320.000 per cada dècim agraciat amb la grossa. Com en totes les edicions, al pati de butaques del Teatro Real hi són presents els habituals 'freaks' d'aquest sorteig que van disfressats de tota mena de personatges, així com els familiars dels nens que reparteixen la sort. Amb el lema "El premi més gran és compartir-lo" el sorteig reparteix un primer premi de 4 milions d'euros (3,2 després d'impostos), un de segon d'1.250.000 euros, un de tercer de 500.000, dos de quarts de 200.000, vuit de cinquens de 60.000, i 1.794 de 1.000 euros. L'Estat ingressa cada any aproximadament 1.000 milions d'euros amb aquest sorteig i els catalans s'hi gasten més de 350 milions, prop de 50 euros per habitant.

Les portes del Teatro Real de Madrid s'han obert a les 8 del matí, i com cada any centenars de persones han entrat a la sala per veure en directe el sorteig. Entre el públic els habituals de la disfressa que capten l'atenció dels mitjans minuts abans que comenci a rodar el bombo.

Com Marcelo Budia, nascut a Cuenca i resident a Madrid, que porta 15 anys lluint a aquest escenari els vestits que fabrica per a ell i els seus amics –com el de monedes- "per divertir-se", i que aquest any en porta un amb un simulacre de pedres precioses incrustades. També n'hi ha de cirurgià, una senyora que va de bombo, i un legionari.

El sorteig, que s'allargarà prop de tres hores i mitja, es fa pel sistema tradicional, és a dir, que hi ha un bombo per a números i un altre per a premis. A dos quarts de nou del matí ha tingut lloc la comprovació de les sèries. És un moment en que qualsevol persona del públic pot consultar si efectivament el seu número s'introduirà als bombos.

Després s'han introduït a un bombo les 100.000 boles amb els números i a l'altre els 1.807 premis. Totes les boles, fetes amb fusta de boix, pesen totes el mateix, tres grams i mesuren 18 mil·límetres.

El Teatro Real de Madrid té capacitat per a 1.700 persones i és un dels edificis emblemàtics de la ciutat. És el tercer any que el sorteig es fa a aquest punt, anteriorment, els anys 2010 i 2011, havia tingut lloc al Palau de Congressos, i abans, durant 40 anys, a la seu de Loteries i Apostes de l'Estat.

Sempre toca... a l'Estat

De moment, la Rifa ja ha tocat a l'Estat, que recapta aproximadament 1.000 milions d'euros cada any. El total, l'emissió ascendeix a 3.200 milions d'euros dels què el 70% (2.240 milions d'euros) són per a premis. La resta, segons Loteríes, és per a "despeses de gestió, administració i per al Tresor Públic". Cal sumar-hi els fins a 188 milions d'euros d'impostos (20% sobre els premis de més de 2.500 euros) en el cas que es venguin tots els números premiats.

Hisenda no suprimeix l'impost "temporal" del 20%

Malgrat que ho havia promès, l'executiu espanyol manté vigent aquest impost especial que Cristóbal Montoro va engegar a al 2012 com a "mesura temporal i extraordinària". La grossa, premiada amb quatre milions d'euros, es tradueix en un premi de 3,2 milions d'euros després d'impostos. L'estalvi per a l'Estat també es produeix pel fet que no s'hagin venut números premiats. Al 2013 Loteries de l'Estat va vendre només el 63,6% dels premis del sorteig de Nadal, una xifra que al 2014 ja havia repuntat fins al 80,9%.

Competència amb la Grossa de cap d'any

És el tercer any que la Rifa de Nadal s'enfronta amb la competència de la Grossa de cap d'any. Després que la recaptació a Catalunya va caure un 8,46% al 2013, el doble que a l'Estat, al 2014 va créixer un 2,58%. Es van vendre números per valor de 369 milions d'euros i la despesa per habitant va ser de 48,85 euros.

Loteries condigna dècims per valor de 427 milions a Catalunya

De cara a aquest sorteig, Loteries de l'Estat havia consignat dècims per valor de 427.992.000 euros a Catalunya (l'any passat havien estat 4 milions més). Aspirava a vendre per valor de 56,92 euros per habitant. La consignació més important ha estat la de la demarcació de Barcelona, amb 304,5 milions d'euros i 55,13 euros per habitant, seguida de la de Lleida amb 59,1 milions d'euros i 134 euros per habitant (tenint en compte les vendes de Sort). A Tarragona la consignació ha estat de 33,2 milions d'euros, 41,5 euros per habitant, i a Girona 31,1 milions d'euros, 41,15 euros per habitant.

Premis a Catalunya per demarcacions

A Catalunya el principal premi de la Loteria de Nadal ha caigut a la ciutat de Barcelona un total de 40 vegades i 57 al total de la demarcació. Va caure a Barcelona el 2013, i també al 2012, juntament amb Vic (4 vegades), Sabadell (2), Sitges, Sant Quirze del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Mataró, Martorell, Igualada, Granollers, El Prat, Cerdanyola i Castelldefels. A la demarcació de Girona només ha caigut dues vegades, el 1914 a Ripoll i el 1961 a La Jonquera. A la de Lleida cinc vegades, tres (2003, 2004 i 2007) a Sort, i dues(1881 i 1901) Lleida ciutat. A Tarragona no hi ha caigut mai.