La manca de fred a l'hivern i una llarga floració farà caure la producció de préssec

La manca de fred durant els mesos d'hivern i la llarga floració dels arbres durant la primavera, que ha fet que molts fruits no hagin quallat correctament, fa preveure un descens en la producció de fruita d'os a Catalunya aquesta campanya, en relació amb l'anterior, segons les primeres estimacions que Afrucat ha donat a conèixer en el marc de la 20è Fòrum Préssec i Nectarina d'Alcarràs (Segrià). A la resta de l'Estat i al conjunt d'Europa també s'espera una menor producció. Altrament, el director general de Producció i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura, Fernando Miranda, ha anunciat que previsiblement la Comissió Europea activarà l'1 de juliol les mesures excepcionals per fer front al veto rus, que fixarà un topall per a retirades per a l'estat espanyol d'11.500 tones de préssec i nectarina. D'aquesta manera, les organitzacions de productors ja s'hi podran acollir des de l'inici de la campanya.

Afrucat ha presentat aquest dijous a Alcarràs les primeres estimacions de producció de préssec i nectarina per aquesta campanya al conjunt d'Europa, que preveuen un descens de producció generalitzat en els diferents estats productors. Aquesta caiguda també es donarà a Catalunya i a les comarques de Lleida on es concentra la producció de fruita d'os, malgrat que encara és aviat per avançar dades de producció, ja que molts fruits encara estan quallant. Segons el director general d'Afrucat, Manel Simon, aquest descens productiu a Catalunya respon a un hivern i a una primavera "atípiques" meteorològicament parlant. Afrucat no preveu presentar dades més concretes sobre estimacions de producció a Catalunya fins a finals de maig.

Així, la manca de fred durant els mesos d'hivern ha fet allargar el període de floració dels arbres, que ha durat entre 30 i 40 dies, quan l'habitual és d'uns 15 dies. Aquest fet s'ha traduït en problemes de quallat de molts fruits, a més d'incrementar el risc de patir gelades com les que s'han donat sobretot al sud peninsular i en menor mesura a Catalunya i que impediran un correcte creixement d'alguns fruits.

Un altre factor a tenir en compte és la reducció del ritme de plantacions de fruita d'os, que en els darrers anys era de mitjana d'unes 2.000 hectàrees anuals a Catalunya, mentre al 2015 van ser només unes 700 les noves hectàrees de préssec i nectarina plantades. Tot i això, enguany és el primer any en què les plantacions de préssec pla –que s'aproximen a les 5.500 hectàrees- superen les de préssec roig –que no arriben a les 5.000 hectàrees a Catalunya.

Al conjunt de l'estat espanyol les primeres previsions també parlen d'una caiguda de la producció respecte al 2015. Entre Andalusia, País Valencià i Múrcia esperen a assolir les 330.000 tones de fruita d'os aquesta campanya, un 12% menys que la passada. Al sud i centre d'Itàlia també s'espera una davallada productiva del 6%, a falta de les dades de França, que de la mateixa manera que Catalunya vol esperar encara unes setmanes a donar-les a conèixer. Pel que fa a l'albercoc, s'estima una producció d'unes 440.000 tones per al conjunt d'Europa, un 11% menys que l'any 2015, producció que a l'estat espanyol serà un 1% inferior a la campanya passada, mentre a Itàlia caurà un 19% i a França, un 26%.

Mesures excepcionals per fer font al veto rus abans de l'inici de la campanya

En el marc del 20è Fòrum del Préssec i la Nectarina d'Alcarràs, el director general de Producció i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura, Fernando Miranda, ha avançat que previsiblement la Comissió Europea activarà a partir de l'1 de juliol , abans de l'inici de la collita tal com reclamava el sector, el nou reglament amb mesures excepcionals de crisi de mercat per a fruites i hortalisses com a conseqüència del veto rus –l'actual finalitza el 30 de juny del 2016- i que preveu ajuts per a la retirada de producte del mercat.

Cal recordar que al 2015 es van activar aquestes mesures el 8 d'agost, ja en plena recol·lecció. El fet que aquestes mesures estiguin operatives abans de començar la campanya permetrà que aquesta s'iniciï ja amb un preu mínim de referència de mercat de 26,9 cèntims el quilo per a préssec i nectarina, que és el que percebran els productors que s'acullin a retirades de fruita d'os que tinguin com a destí la beneficència, mentre serà de la meitat en el cas de les retirades en verd o no collita.

Segons l'esborrany del nou reglament comunitari de mesures excepcionals, l'estat espanyol disposarà d'un topall d'11.500 tones per a retirades de préssec i nectarina, un 30% inferior a les 38.400 tones del 2015 perquè davant el veto de Rússia "s'han buscat nous canals d'exportació" i, fins i tot, l'Estat exporta actualment més que abans del veto rus, segons Miranda. En aquest sentit, ha afirmat que la Xina pot esdevenir una nova alternativa al mercat rus, després de la recent signatura del protocol que permetrà poder exportar préssecs i prunes des de l'Estat a partir d'aquesta campanya al país asiàtic. Pel que fa a Catalunya, cal tenir en compte que durant el 2015 i per tercer any consecutiu va superar a Itàlia en exportació de préssecs i nectarines, malgrat la crisi de preus i el veto rus.

El director general ha dit, però, que el Ministeri d'Agricultura hagués volgut que la quantitat fos més gran per al 2016 però s'ha mostrat convençut que "són unes quantitats amb les quals els sector es podrà manejar". Altrament, Miranda ha tornat a reclamar a Brussel·les la necessitat d'incrementar les indemnitzacions previstes en les mesures ordinàries comunitàries per a la retirada de fruites i hortalisses. Manel Simon també ha valorat positivament l'activació de les mesures excepcionals l'1 de juliol ja que "serà el primer cop en tres anys en què es podrà començar la campanya amb una mesura dissuasòria, que no es posarà en marxa quan ja hagin caigut els preus sinó des del minut zero seran d'aplicació".

En concret, l'esborrany amb el reglament de mesures excepcionals previstes per la CE per aquesta campanya per fer front al veto rus preveu per a l'Estat un topall de 38.800 tones de fruites i hortalisses susceptibles a ser retirades del mercat en l'anterior reglament encara en vigència eren 129.350 tones), a les quals cal sumar 3.000 tones més per a caqui i cirera, fruites que s'incorporen per primer cop al reglament. Al marge de les 11.500 per a préssec i nectarina, el topall per a retirades de poma i pera serà de 2.300 tones; de 1.500 per a prunes i raïm de taula; 6.900 tones per a tomàquets, pastanagues, pebrots i cogombres, i de 16.600 tones per a cítrics.

La FCAC valora en positiu que es mantinguin mesures excepcionals però lamenta la reducció d'un 70% de les quotes

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora en positiu que la Comissió Europea hagi decidit mantenir les mesures excepcionals per a fruita i horta, incorporant-hi per primer cop el caqui i la cirera, amb l'objectiu de fer front a les pèrdues sostingudes pel sector arran del veto rus. No obstant això, les cooperatives reclamen a la CE que els instruments comunitaris de gestió de crisi siguin "realment efectius" i critiquen la retallada del 70% en les quotes de retirada assignades en relació amb les fixades al 2015.

Així mateix, la FCAC demana que els ajuts es facin extensius a totes les fruites i hortalisses afectades i que s'incrementin els imports màxims de l'ajuda per a les retirades, "mesura ineludible perquè el sistema de prevenció i gestió de crisi dins dels Programes Operatius de les Organitzacions de Productors sigui viable". Finalment, les cooperatives reclamen que s'intensifiquin esforços comunitaris per a l'obertura de mercats en tercers països i que s'aixequin les barreres comercials fitosanitàries, "que actualment frenen les possibilitats de diversificació de les exportacions comunitàries".