Més de 760 empleats de l'antiga Caixa Penedès demanden l’entitat pel seu pla de pensions

Més de 760 empleats de la desapareguda Caixa Penedès han demandat l’entitat Banco Mare Nostrum pel seu pla de pensions. Els demandats s’han unit per interposar una demanda judicial on reclamen que el seu pla de pensions i previsió social s’ha vist reduït fraudulentament en una quantitat de 8.7 milions, que afecta a més de 2.200 empleats, en la part poporcional que els pertoqui. Segons una sentència prèvia de l’Audiència Nacional, aquests diners van ser apropiats indegudament pel grup de exdirectius de l’entitat condemnats l’any 2014 per desviar fons de Caixa Penedès per subscriure pòlisses d’assegurances i plans de pensions en benefici propi.

Al desembre de 2000, la direcció de Caixa Penedès va assolir un acord amb els representants de la plantilla per tal de formalitzar l’externalització de l’anomenat Fons Intern del Sistema de Previsió Social i transformar-ho en un Pla de Pensions gestionat per una companyia asseguradora. L’acord havia estat instat per la pròpia entitat amb l’argument que l’externalització aportava major seguretat jurídica als empleats doncs, fins aquell moment, el Sistema de Previsió Social estava dotat mitjançant un fons propi de Caixa Penedès. Segons es va transmetre a la plantilla per obtenir la seva conformitat, amb l’externalització i la contractació per part de Caixa Penedès d’una asseguradora externa dipositària dels diners destinats a afrontar aquest complement de la futura pensió i altres eventualitats com ara mort o invalideses, el pagament d’aquestes prestacions es sostreia a la mera voluntat de l’entitat per passar a ser una obligació contractual.  Amb aquest argument, es va traslladar als representants dels treballadors l’exigència d’assolir un acord el més ràpidament possible, sota l'amenaça que, de no existir aquest acord, es podrien perdre irremissiblement aquests drets.

Desviament de fons

El nombrós grup de treballadors de l’antiga Caixa Penedès units per demandar l’entitat reclama judicialment que en el moment de l’externalització i traspàs dels diners procedents del Fons Intern del Sistema de Previsió Social al nou Pla de Pensions, no es va traspassar la totalitat de la quantitat destinada a aquests fons, sinó que es van sostreure 8.7 milions d’euros. Així ho considera provat la sentència de l’Audiència Nacional que l’any 2014 va condemnar un grup de cinc directius de Caixa Penedès per administració deslleial i haver-se apropiat de fons interns de l’entitat per subscriure assegurances i plans privats de pensions per un valor total de 31 milions d’euros. Segons aquesta resolució, els 8.7 milions originalment inclosos en el fons intern de pensions dels treballadors que no es van traspassar al nou fons extern formen part d’aquests 31 milions dels quals es van apropiar indegudament els exdirectius condemnats. Significa, per tant, que els condemnats no només van defraudar la pròpia entitat, sinó que també es van apropiar d’uns diners que pertanyien al conjunt de la plantilla i que formaven part dels seus drets com a empleats de l’antiga Caixa Penedès.

Validesa de l’acord

El grup de treballadors i treballadores demandants, assessorats pel Col·lectiu Ronda, rebutja l’argument segons el qual el fet de que l’acord comptés amb el vistiplau dels representants dels treballadors invalida qualsevol reclamació posterior com la que ells impulsen atès que, atenent als fets provats per la sentència abans esmentada, només els directius condemnats coneixien amb exactitud quina era la dotació del fons intern que nodria el pla de pensions. Així, els representants dels treballadors van donar la seva aprovació a unes xifres que no s’ajustaven a la realitat, essent objecte en tot cas del mateix engany que la sentència penal reconeix que va patir l’entitat En realitat, el Fons intern estava dotat en més de 33 milions, dels quals només van passar al Pla externalitzat  19.562.409€, a banda de 5.9 milions que s’havien d’abonar de forma immediata al personal passiu, és a dir, en situació present de jubilació. La resta, 8.7 milions, va desaparèixer, per aparèixer després en forma de pòlisses d’assegurances a nom dels ex directius condemnats . Es fa evident, per tant, que l’acord es va assolir sobre la base d’un engany de monumentals proporcions orquestrat amb l’única intenció de defraudar  a la pròpia entitat i , específicament, el conjunt de la plantilla en benefici d’un reduït grup de directius.

Amb la condemna penal, aquests diners s’han reintegrat al patrimoni de la successora de Caixa Penedès: Banc Mare Nostrum. La demanda pretén restablir els diners desviats del fons intern de pensions als seus veritables destinataris: els treballadors de Caixa Penedès.
El passat 11 de desembre va tenir lloc l’Acte de Conciliació, preceptiu en tota demanda laboral, sense arribar a cap acord entre les parts.