ADN Sindical. ADN Sindical
ACN/ Pol Solà |
Barcelona
01-07-2016 05:37
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un sindicat de vigilants de seguretat privada ha reclamat al Govern un total de 9.100 euros, l'import total de les 700 plaques que van haver de canviar del castellà al català per ordre de la Conselleria d'Interior l'any 2012. Una sentència del TSJC primer i del Suprem després, fa pocs mesos, va revocar l'ordre de la Generalitat, i ara ADN Sindical reclama el retorn dels 13 euros que va costar cada distintiu.
El Suprem va rebutjar el recurs de la Generalitat contra la primera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ja el 2013 va tombar l'ordre del 17 de gener de 2012 que obligava a retolar els distintius en català. L'alt tribunal insisteix que les competències en seguretat privada només són de l'Estat i que el ministeri de l'Interior ja havia regulat com havien de ser les plaques, especificant que havien de ser en castellà.
El Suprem també assegura que les competències lingüístiques de la Generalitat no li permeten regular l'idioma de les plaques dels vigilants de seguretat, perquè no té res a veure "amb la normalització del català" que marca la llei, ni amb "regular la cooficialitat" dels dos idiomes.
El Tribunal Suprem va rebutjat aquesta primavera que els vigilants de seguretat privada portin les plaques d'identificació com a "vigilant de seguretat" o "vigilant d'explosius" només en català. D'aquesta manera, va desestimar el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després d'estimar un recurs de la delegació del govern espanyol a Catalunya perquè s'anul·lés un article de l'ordre de la Generalitat del 2012. L'alt tribunal considera que la competència exclusiva sobre la prestació de serveis de seguretat privada és de l'Estat i que el Govern no podia regular sobre aquesta matèria. Així, recorda que l'1 de febrer del 2011 el Ministeri de l'Interior ja va dictar una ordre sobre seguretat privada que establia com havien de ser la forma i la mida dels distintius i que havia de figurar l'expressió "vigilante de seguridad" o "vigilante de explosivos".
Pel Suprem, la Generalitat tampoc podia pronunciar-se sobre la llengua ja que és "aliena per complet" als termes fixats per la llei catalana sobre la normalització lingüística i "encara menys per substituir els distintius dictats per la normativa estatal per una regulació que pretén desplaçar l'ús del castellà".
En aquest sentit, el Tribunal Suprem recorda que l'ordre de la Generalitat "prescindeix de la utilització del distintiu en castellà per implantar només la identificació dels vigilants privats en català". Segons afegeix la sentència, "no es tracta de regular la cooficialitat de l'ús del català sinó simplement de substituir la placa identificativa dels vigilants, redactada en castellà, per la seva versió en català".
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
