Les hores extres no remunerades equivalen a la creació de 154.000 llocs de treball, segons CCOO

Les hores extres que es fan a Espanya han baixat des de l'inici de la crisi, però la major part de les que es fan no es paguen, segons constata un estudi publicat aquest dimarts per CCOO a nivell de tot l'Estat. La reducció de les hores extres experimentada els darrers anys s'ha concentrat gairebé exclusivament en les remunerades, mentre que les no cobrades, que ascendien a 3,5 milions d'hores el 2005 (el 56% del total), pràcticament no haurien disminuït, segons revela l'informe del sindicat. Amb les hores extres no pagades no només perd el treballador que treballa gratis: l'estudi calcula que podrien crear-se 156.000 llocs de treball per suplir la feina desenvolupada en aquestes hores extra si no es realitzessin. Igualment, la Seguretat Social disposa actualment de menys ingressos per aquestes hores extres no pagades.

La major part de les hores extres no pagades es concentren en el sector serveis, amb una menor presència sindical en comparació als sectors industrials, energètic o de la construcció. En concret, en els serveis no es pagaven el 47% de les hores extres el 2008, mentre que el 2015 aquest fenomen s'havia disparat fins al 60%.

L'economista del gabinet tècnic confederal de CCOO i responsable de l'estudi,Luis Zarapuz, explica que "l'evolució de les hores extres no pagades mostra un augment de l'explotació laboral durant la crisi, que s'ha consolidat en l'inici de la recuperació econòmica". Segons la seva opinió, "una part de la millora de la productivitat per treballador i de la devaluació salarial del factor treball s'explica per aquesta evolució de les hores extres no pagades".

Aquestes pràctiques il·legals no només afecten els contractes temporals o a temps parcial, segons l'informe de CCOO. És més, les hores extres no pagades es concentren sobretot en llocs de treball indefinits i amb jornada a temps complet.

"El perfil de les hores extres no pagades que es realitzen a Espanya no s'ajusta als trets habitualment associats a la precarietat laboral, contractes temporals i a jornada parcial, sinó com un tret de clara explotació laboral", explica Zarapuz en el seu informe. "I té característiques molt marcades: principalment homes assalariats del sector privats dels serveis, amb contracte indefinit, jornada a temps complet i que exerceixen una ocupació laboral de tècnic o directiu". Un perfil majoritari que "no correspon al tradicionalment associat a la precarietat laboral".