Uns 343.500 treballadors, en risc de pobresa tot i tenir feina, segons un estudi de CCOO

Un total de 342.500 treballadors catalans es troben en risc de pobresa tot i tenir feina, segons un estudi que ha publicat aquest dilluns CCOO de Catalunya. Segons el sindicat, aquesta figura del “treballador pobre” cada cop pren més protagonisme en un mercat de treball “debilitat”, que ha vist “afeblir-se” la negociació col·lectiva i la regulació laboral, a causa del desenvolupament de les dues reformes laborals. “Aquestes mesures han contribuït a estendre la precarietat laboral, que ha deixat de ser exclusiva de les feines temporals”, segons recull el text de l’informe de CCOO. La caiguda dels salaris durant els anys de crisi ha generat “més pobresa laboral”, segons l’estudi, que destaca que més de la meitat de la població treballadora té un salari que se situa per sota dels 21.000 euros anuals.

Amb tot, l’estudi conclou que Catalunya “ha patit un evident retrocés en el nivell de vida de la seva població” en els darrers anys a causa de la crisi econòmica, que ha arrossegat el mercat de treball a una situació de precarietat extrema amb alta temporalitat, forta incidència de l’atur, salaris baixos i parcialitat involuntària”, com per “les polítiques d’austeritat que dicta la UE i que s’obeeixen amb promptitud a Catalunya i a Espanya”.

L’informe constata que des de 2008 s’han destruït gairebé 500.000 llocs de treball i un increment” sense precedents” de l’atur, que el mercat laboral es veu “incapaç de remuntar” per la seva “delicada situació”. Segons l’estudi de CCOO, els contractes temporals de molt curta durada i l’alta rotació laboral generen situacions de “precarietat laboral i desprotecció social” de moltes persones, que “veuen dificultades les opcions de reincorporació al mercat de treball”.

Segons CCOO i amb aquestes dades a la mà, les darreres dades xifres d’atur “no permeten parlar d’un canvi de tendència ni llençar missatges triomfalistes” sobre el mercat de treball. Per tant, l’estudi proposa mesures com l’increment del salari mínim interprofessional, així com l’augment dels sous fixats en els convenis col·lectius i altres solucions com la implantació d’una renda garantida de ciutadania.