Els pagesos catalans declararan anualment els fertilitzants que apliquen i quants purins generen

Els pagesos catalans hauran de declarar anualment quina quantitat de fertilitzants apliquen al sòl i quants purins es generen a les explotacions ramaderes. La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha explicat que aquesta és una de les mesures incloses en el nou decret que fixa l'estratègia integral de fertilització orgànica i de tractament i maneig de les dejeccions i que el Govern preveu aprovar durant el primer trimestre de l'any. "D'aquest manera els ramaders i pagesos aniran donant informació i, alhora, coresponsabilitzant-se de la quantitat de fertilització que apliquen i quants quilos de nitrats es generen", ha afirmat Serret. Aquest decret és el resultat de 15 anys d'investigació per deixar de veure els purins com un residu per convertir-los en un recurs, perquè poden ser fertilitzants orgànics per als camps.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Meritxell Serret, ha inaugurat aquest divendres la jornada tècnica '15 anys de plans per a la millora de la fertilització', que s'ha fet a la seu de la Fundació Mas Badia, a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà).

Durant la jornada, tècnics i experts han fet un repàs del que han suposat aquests 15 anys de treball en els plans per a la millora de la fertilització, que van néixer amb la finalitat d'oferir al sector unes recomanacions per contribuir a recuperar la qualitat dels aqüífers a la vegada que els agricultors poguessin obtenir unes produccions òptimes i de qualitat.

Serret exposa que, amb el temps, els resultats obtinguts en els assaigs realitzats en parcel·les experimentals han permès adoptar un model més sostenible de les dejeccions ramaderes i de la fertilització. Tota aquesta feina prèvia s'han convertit en les bases per al nou decret que el Govern preveu aprovar durant el primer trimestre de l'any i que ja està en la fase final de tramitació.

Així, la commemoració dels 15 anys coincideix amb l'estratègia integral de les dejeccions ramaderes endegada per Agricultura i que es basa en la millora de la gestió de les dejeccions a les explotacions, una gestió d'excel·lència de la fertilització orgànica i un tractament sostenible dels excedents.

Segons ha detallat Serret, l'objectiu del decret és "afavorir cada vegada millor la gestió i el maneig de les dejeccions de les explotacions ramaderes". Per això, el nou marc normatiu fixa estratègies en diversos eixos diferents. Recull, per exemple, més recomanacions, més eines i és inversions per millorar tot allò relacionat amb l'alimentació dels animals i el maneig de les dejeccions.

També recull propostes per fertilitzar millor, amb mesures concretes per ajudar a fer analítiques de sòl amb conductímetres per conèixer i adequar millors les necessitats de la terra. "Sabrem què necessita el sòl de cultiu i quina quantitat d'adob li oferim", ha exposat Serrat. La finalitat és caminar cap a l'excel·lència en fertilització orgànica.

Un altre dels eixos principals és com millorar el control en tot allò relacionat amb les dejeccions ramaderes. Serret insta a deixar de veure els purins com un residu i entendre'ls com un recurs per fertilitzar els conreus. Per això, ressaltat que a partir d'ara els agricultors i ramaders hauran de fer declaracions anuals detallant quina quantitat de fertilitzant apliquen i quants purins es generen a les explotacions ramaderes.

Segons xifres dels experts, a Catalunya es generen 100 milions d'unitat de nitrogen, pràcticament la mateixa quantitat que necessiten els cultius extensiu. Per aquest motiu, insten a continuar investigant per convertir les dejeccions ramaderes en fertilitzant orgànic perquè és més econòmic i respectuós amb el Medi Ambient, alhora que ajudaria a evitar possibles contaminacions d'aqüífers per nitrats.