Tractorada històrica a Barcelona per la dignitat de la pagesia

Imatge inèdita la que s'ha vist aquest dissabte pels carrers de Barcelona, amb l'arribada a l'avinguda Maria Cristina, de més de 500 tractors. Així finalitzava l'anomenada Marxa Pagesa, que ha mobilitzat un miler de vehicles des de dijous per reclamar el reconeixement de l'activitat pagesa i ramadera per part de la societat i del món polític. Convocada pel sindicat Unió de Pagesos (UP), l'acció volia "renovar el contracte de la societat" amb el camp per al futur més immediat. A més, s'ha volgut denunciar des del sector la retallada de la renda agrària catalana, que acumula una davallada del 39%, en termes constants entre el 2001 i el 2015. La gestió dels espais naturals protegits i de la fauna salvatge és un altre dels aspectes que preocupa el sector tal com s'ha fet constar en el manifest, llegit per l'històric dirigent d'UP, Pep Riera.

El document traçava en sis eixos els reptes que s'han d'afrontar perquè "el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana". D'una banda, la "dignificació i reconeixement del paper de la pagesia de la societat"; també el "respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana" que va designar en més de dos terços Unió de Pagesos com el sindicat que els representa. El tercer punt té relació amb la necessitat de posar mesures per "assegurar la justícia i l'equitat en el comerç i la distribució de productes".

El quart eix reclama un "respecte amb les prioritats en desenvolupament rural", destacant que l'Estat ha disminuït en un 74% l'aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Pel que fa al Govern, UP apunta que, tot i l'augment de la dotació econòmica, el sector encara considera insuficients els 340 MEUR destinats del pressupost català. Els manifestants han volgut enviar un missatge a la Generalitat perquè faciliti la incorporació de joves perquè hi hagi relleu generacional; que aposti per la modernització de les explotacions i les mesures agroambientals i, finalment, donar suport a l'activitat a les comarques de muntanya.

De fet, la situació en aquesta zona, perjudicada per la retallada dels ajuts tot i els esforços que s'han de fer per desenvolupar-hi l'agricultura i la ramaderia, i la gestió de la fauna salvatge (porc senglar, voltors, cabirols o la reintroducció de l'ós bru als Pirineus), va ser el desencadenant per organitzar la Marxa Pagesa, i cinquè eix prioritari d'actuació que es fa constar en el manifest. Durant l'acte, un grup de pagesos han desplegat a la capçalera i davant la fila 0 d'autoritats un pancarta en què es podia llegir: "El president i els alcaldes del parc agrari no volen els pagesos. Volen tudons, conills, senglars i horts il·legals".

El sisè i darrer punt fa referència a la demanda perquè s'aturin les "arbitrarietats" en les que la pagesia i la ramaderia acaben perdent. S'exigeix una legislació "que garanteixi uns espais agraris protegits i productius" davant les amenaces que representa el desenvolupament urbanístic i d'infraestructures i la severitat en el disseny de plans ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus).

Solidaritat ciutadana i sindical

L'acte central de la 'Marxa Pagesa' ha arrencat passades les dotze del migdia amb l'actuació dels Grallers Passavolant, del Camp de Tarragona. El responsable del Sector Social d'Unió de Pagesos, Salomó Torres, ha obert les intervencions i ha donat pas a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha donat la benvinguda als assistents. Prèviament, ha destacat als mitjans la importància de la "sobirania alimentària", amb productes de primera qualitat i de proximitat. "No només per temes de salut, sinó com a política de futur"; ha apuntat, advertint de la vulnerabilitat dels pagesos, ramaders i també del consumidor davant les grans distribuïdores. "La seva lluita és la nostra lluita"; ha expressat Colau per fer palès el suport de Barcelona al camp català.

Després de la lectura del manifest a càrrec del coordinador comarcal del Maresme i coordinador nacional d’Unió de Pagesos entre el 1977 al 2000, Pep Riera, ha intervingut Joan Carles Gallego (CCOO), Camil Ros (UGT), Maria Recuero (USOC) i el president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró.

Unió de Pagesos també ha comptat amb la presència del coordinador del sindicat a nivell espanyol, José Manuel de las Heras, qui ha assegurat que "cada vegada que estic aquí, em sento com a casa". Fins a Barcelona també s'han desplaçat agricultors i ramaders del País Valencià, la Comunitat de Madrid i de Castella i Lleó. El manifest de la Marxa Pagesa s'ha llegit novament per part de les noves generacions del sector, representats per el coordinador de Joves d'Unió de Pagesos, Jordi Pedrós. Després d'unes paraules del coordinador nacional d'UP, Joan Caball, l'acte s'ha cantat amb l'himne de 'Els Segadors'.

Una ruta de tres dies

La participació en les dues jornades prèvies a la Marxa Pagesa ja feia preveure que l'entrada de tractors a Barcelona dissabte seria massiva. En el primer dia, dijous, 198 tractors emprenien la ruta: un total de 57 tractors provinents de la Plana de Lleida i 10 de les zones de Muntanya, que confluïen a l'hora de dinar a Bellpuig. Un total de 35 sortien de les Terres de l'Ebre i 24 del Camp de Tarragona, que s'aplegaven al migdia a Riudoms. D'altra banda, 72 tractors iniciaven la marxa des de les comarques de Girona.

Tot i aquesta embranzida, no van poder sortir tots els tractors que estaven previstos, especialment a les zones dels Pirineus, on la neu va impedir la sortida dels tractors que partien de Sant Joan de les Abadesses i Bellver de Cerdanya. A la Seu d'Urgell, els tractors sortien unes hores més tard del previst.

En la segona jornada, divendres, un total de 379 tractors havien participat a la Marxa Pagesa. Fins a l'hora de dinar estaven aplegats 186 tractors a Martorell provinents de les comarques de Lleida, Muntanya i l'Anoia; un total de 30 a Terrassa -procedents de les comarques de Catalunya Central-, 103 a Vilafranca del Penedès –que venien des de les Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Alt Penedès i Baix Llobregat-, i 60 a Mataró, procedents de les comarques de Girona.

A la tarda, les tres columnes confluïen a tres punts, ja a les portes de Barcelona: a Badalona, on es lliurava el Manifest de la Marxa Pagesa a l'alcaldessa, Dolors Sabaté, i es feia un tast de productes de temporada i proximitat al Centre de Convencions de Badalona; a Molins de Rei, on s'ha celebrat una assemblea i un sopar, i a Santa Perpètua de Mogoda.

Aquest dissabte, tots els tractors han entrat a la ciutat per dues rutes. La sud, entrant per la Carretera de Sants, i la nord, des de l'Avinguda Meridiana i després per carrer Aragó fins arribar a la plaça Espanya i l'avinguda Maria Cristina.

Suport polític

Entre els assistents també hi havia representants polítics com el diputat d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech; Lluís Rabell i Joan Coscubiela, del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, o el president del Consell Nacional de Demòcrates, exalcalde de Vic i expresident de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que aquest dissabte ha celebrat a Vilafranca del Penedès el seu Consell Polític i Grup d'Acció Parlamentària per debatre la posició respecte als pressupostos de la Generalitat, ha fet un comunicat on ha volgut fer públic el seu suport als pagesos catalans.

Amb el títol 'Per una pagesia digna, una alimentació sana i un món rural viu', en l'escrit s'assenyala que per "reivindicar la dignitat pagesa" cal una eradicació "de la gran distribució, que compromet els preus i sotmet les varietats agrícoles i les races d'animals a una desaparició en massa". A més, considera que les grans empreses agroalimentàries "condicionen les produccions únicament als criteris de l'exportació i l'agronegoci". "Això, no és només responsabilitat de la Generalitat, sinó de sistema econòmic, de la societat i el model de consum", afegeix el text. "Per tant, tenim entre totes l'obligació de canviar aquesta realitat si volem, realment, un canvi en la pagesia dels Països Catalans", apunta.

Les dotze propostes que planteja la CUP s'emmirallen en les reivindicacions fetes públiques per els convocants de la Marxa Pagesa. Afegeix, però, mesures com la "recuperació de prats, pastures i camps". En aquest sentit, s'aposta per "potenciar la transformació de les zones arbustives en prats i camps de conreu", recuperant a més "les terres en desús" i "garantir l'accés a la terra per a l'activitat agroecològica local en detriment de l'agroindústria".

"Estem patint un fenomen d'acaparament de terres agràries en mans d'empresaris agrícoles, de manera que el preu mig de la terra entre el 1997 i el 2013, ha augmentat un 122%", denuncia la CUP. Per això, amb l'objectiu de posar fi a l'especulació de terres i garantir l'activitat agrícola, es proposa fer un 'Banc de Terres', facilitant l'accés de persones que volen dedicar-se a l'activitat pagesa.