El descens de la pirateria digital no alleuja el seu impacte en els indústries culturals

Malgrat que el visionat i la descàrrega de continguts culturals a través d’Internet es va reduir l’any 2016 en un 4,2%, no ho va fer l’impacte negatiu de la pirateria en els comptes de les empreses culturals, que haurien perdut 1.783 milions (un 6,8% més) segons l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2016. A més, l’informe elaborat per la consultora GfK constata que tampoc ha caigut el nombre de ciutadans que accedeixen a aquest tipus de continguts, i es duplica respecte l’any 2014 el percentatge d’aquells que paguen per consumir-los tot i ser ‘pirates’. Per tipus de continguts, les pel·lícules (32%), les sèries (27%) i la música (26%) són els més consumits il·legalment, per davant dels llibres (22%), els videojocs (12%) i el futbol (10%).

L’any 2016 es van produir a l’estat espanyol 4.128 milions d’accessos a continguts “il·legals”, quantificats en 23.294 milions d’euros. Això és, el primer descens de la pirateria digital a l’Estat dels darrers deu anys, al voltant d’un 4%.

Però tot i que el valor calculat d’aquests consums és també inferior a l’any passat (23.294 milions, un 3,2% menys), la consultora GfK estima que els diners que hauria deixat d’ingressar la indústria cultural són 1.783 milions, és a dir, un 6,8% més que anteriorment.

L’informe ha estat encarregat per l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts i l’han fet públic aquest dimarts la Coalició de creadors i indústries de continguts i ‘LaLiga’ (la Lliga de Futbol Professional). Les dues entitats han valorat amb moderat optimisme el canvi de tendència però també han assenyalat que les mesures legislatives contra la pirateria “tenen una incidència positiva però amb resultats insuficients”. Es necessiten !més mitjans i més agilitat”, ha manifestat Carlota Navarrete, directora de la Coalició.

Un dels aspectes que remarca aquest estudi és que més d’un 67% de les webs des de les quals s’accedeix a continguts il·legals estan finançades a través de publicitat, majoritàriament de llocs d’apostes en xarxa i també de pàgines de contactes i continguts per adults. A més, “crida l’atenció” que més d’un terç d’aquesta publicitat correspon a productes de consum de marques conegudes i de prestigi del camp de l’alimentació, la moda, les assegurances o la telefonia.

D’altra banda, s’ha detectat que el nombre d’usuaris que en alguna ocasió han pagat per un contingut pirata ja arriba a l’11% del total (el 2014 era del 4%). A més, més d’un terç dels consumidors accepta registrar-se com a usuari per poder accedir als continguts, cedint dades de caràcter personal que indirectament poden proporcionar beneficis a aquestes pàgines d’enllaços.

Pel que fa a la repercussió de la pirateria a les arques públiques, l’estudi estima que l’Estat hauria deixat d’ingressar, l’any 2016, 361 milions d’euros en concepte d’IVA, 166 milions en cotitzacions a la Seguretat Social i 49 milions en IRPF. Així mateix, també calcula que el sector de les indústries culturals hauria pogut crear 21.697 llocs de treball directes i 100.000 d’indirectes “en un escenari sense pirateria”.