El comerç tradicional de Vilafranca tracta de resistir l'onada globalitzadora

Vilafranca del Penedès conserva, malgrat les evidents dificultats, un destacable cens de comerços tradicionals que en diversos casos acumulen més d'un centenar d'anys de servei als clients. A zones com la Plaça Constitució o els carrers de la Cort, dels Ferrers o dels Consellers encara es pot anar a comprar a nombroses botigues tradicionals, especialment de roba, sabates i complements que permeten que la ciutat conservi una part de la seva essència. En d'altres eixos, però, com el carrer de la Parellada, la invasió de les franquícies és gairebé absoluta.

La força de l'onada globalitzadora està afectant el comerç vilafranquí i el futur a mig i llarg termini es contempla amb molta incertesa i preocupació. Lluís Mestres, propietari de la botiga de roba Mestres, explica que “el comerç tradicional aguanta com pot i sempre depén molt de si l'establiment paga lloguer o no. Sí que és veritat que Vilafranca, al ser una ciutat que no arriba als 50 mil habitants, potser té una mica menys de pressió per part de les franquícies, però la nostra realitat diària cada dia és més dura”.

Mestres assenyala que “la gent jove aposta obertament per la compra per internet i el fet d'anar a un  establiment ja no entra en la seva rutina ni en els seus costums. A més, és obvi que un establiment petit com el nostre no pot lluitar contra les estratègies comercials de les gran marques”. El comerciant es queixa, a més, de “la poca col.laboració que hem tingut des de sempre per part de l'Ajuntament quan hem proposat alguna cosa vinculada amb la millora de la via pública”.

Entre el blanc i el negre

A la Plaça Constitució també s'hi troba la Merceria Puig que amb 130 anys de vida és una de les més veteranes del Centre de la ciutat. Mercè i Anna Puig, mare i filla propietàries de l'establiment, es mostren una mica més optimistes de cara al futur. Mercè Puig, la mare, indica que “molts dels comerços tradicionals que encara sobreviuen són de caràcter familiar i han anat passant de pares a fills com és el nostre cas que ja arribem a la cinquena generació”. Afegeix que “tenim una clientela que es va renovant, però, malgrat tot, el món del comerç és molt exigent i no saps què passarà”.

Puig, això sí, també es mostra dolguda amb l'Ajuntament i assenyala que “mai hem tingut ni una trista felicitació. La Generalitat ens va reconèixer la nostra tasca fa tres anys i, en canvi, l'Ajuntament de Vilafranca no ho ha fet mai. No demanem pas que ens rebaixin els impostos, només una mica de reconeixement”.

A l'altra banda de la balança hi trobem la botiga de Ca L'Estevet del carrer de la Cort que es troba en fase de liquidació per tancament. El seu resposable, Joan Alonso, porta 52 anys al capdavant del comerç i ara, per jubilació, plega veles. Alonso explica que “per mi el comerç tradicional de Vilafranca està en una fase que qualificaria d'insoportable. La competència xinesa, les franquícies i la crisi generen la tempesta perfecta. A més, la gent jove no surt ja a comprar, és un costum que s'ha perdut completament”.

Per Alonso “els compradors, avui en dia, prefereixen els productes barats i no tenen en compte la qualitat per a res. Jo, personalment, plego i ja no viure el problemes del futur, però estic convençut que en uns anys quedaran pocs comerços tradicionals a Vilafranca”.