La Unió Europea considera que les exempcions fiscals a l'Església Catòlica són ajudes prohibides

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que les exempcions fiscals a l'Església Catòlica a Espanya poden constituir ajudes estatals prohibides si s'atorguen per a activitats econòmiques i no per a les estrictament religioses. Així s'ha pronunciat en una sentència que ha dictat el tribunal de Luxemburg sobre un cas presentat per la Congregació d'Escoles Pies Província Betania, -responsable d'un col·legi religiós a Getafe (Madrid)-, que invoca l'acord entre Espanya i el Vaticà per sol·licitar la devolució de l'impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres per un import de gairebé 24.000 euros que la congregació havia abonat per obres realitzades en nun edifici escolar en el qual s'ubica la saló d'actes del col·legi.

Els locals en qüestió s'utilitzen per impartir ensenyament primari i secundari reglada per l'Estat, que equival a la que s'imparteix als col·legis públics i que es finança íntegrament amb càrrec a fons públics. També s'utilitzen per impartir ensenyament preescolar, extraescolar i postobligatori, que no està subvencionat amb fons públics i per la qual es cobren drets de matrícula.

La sol·licitud de devolució va ser desestimada per l'autoritat tributària. Segons aquesta, l'exempció no era aplicable, ja que s'havia sol·licitat respecte a una activitat de l'Església Catòlica que no té una finalitat estrictament religiosa.

El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 4 de Madrid, davant el qual va recórrer la congregació religiosa, va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si ha de considerar-se que l'exempció fiscal controvertida, aplicada en aquest cas a un edifici escolar, és una ajuda estatal prohibida pel Dret de la Unió. Així, l'assumpte planteja alhora la qüestió fonamental de si el fet que un Estat membre eximeixi una comunitat religiosa de determinats impostos, fins i tot respecte a activitats sense una finalitat estrictament religiosa, pot constituir una ajuda estatal prohibida.

En la sentencia dictada ara, el TJUE ha declarat que l'exempció fiscal controvertida "pot constituir una ajuda estatal prohibida si les activitats exercides als locals en qüestió són activitats econòmiques i en la mesura que ho siguin, extrem que correspon comprovar al jutge nacional". El tribunal precisa que únicament les activitats d'ensenyament no subvencionades per l'estat espanyol "semblen revestir caràcter econòmic, ja que es financen fonamentalment mitjançant contribucions financeres privades a les despeses escolars". Assenyala també que correspon al jutge estatal determinar si els locals en qüestió estan destinats, almenys en part, a activitats econòmiques i en quina mesura.

El tribunal de Luxemburg afegeix que l'exempció de l'impost municipal que es tracta "sembla complir, en tot cas, dos dels quatre requisits exigits per poder ser qualificada d'ajuda estatal prohibida, en la mesura en què conferiria a la congregació a càrrec del col·legi un avantatge econòmic selectiu i suposa una disminució dels ingressos de l'Ajuntament i, per tant, l'ocupació de fons estatals".

A més, els magistrats consideren que els altres dos criteris existents -la distorsió de competència i el fet que hi hagi un avantatge econòmiques en els intercanvis amb els estats respecte a escoles que no puguin beneficiar-se- "poden fer més atractiva la prestació dels serveis d'ensenyament de la congregació religiosa en relació amb la prestació de serveis de centres també actius al mateix mercat".

La justícia europea també recorda que la legislació de la UE considera que "les ajudes que no superen el límit de 200.000 euros durant un període de tres anys no afecten als intercanvis comercials entre els Estats membres ni falsegen ni amenacen amb falsejar la competència, de manera que aquestes mesures estan excloses del concepte d'ajudes estatals". Així, afegeix, el jutjat de Madrid haurà de comprovar "si en el present assumpte s'aconsegueix aquest llindar, prenent en consideració únicament els avantatges dels quals hagi gaudit la congregació religiosa en relació amb les seves eventuals activitats econòmiques".

L'acord entre Espanya i la Santa Seu és anterior a l'adhesió de l'entrada d'Espanya a la UE però l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres no es va introduir fins després de l'adhesió. Així, el tribunal apunta "l'exempció fiscal controvertida no s'hauria de considerar ajuda estatal existent, sinó ajuda nova" i afegeix que "si el jutge nacional declarés l'existència d'una ajuda estatal, aquesta hauria de notificar-se a la Comissió i no podria executar-se sense el seu consentiment".