Els empresaris del Penedès reclamen més transparència i equitat en les ordenances fiscals del territori

Les diferències entre els impostos que apliquen els municipis del Penedès són tan importants que instal·lar i mantenir una empresa pot costar el doble que una altra en funció d'on estigui ubicada. Així ho determina un estudi impulsat des de la Federació Empresarial del Gran Penedès que destaca les desigualtats "aleatòries" entre un mateix impost, taxa o servei públic segons la gestió fiscal que realitzi cada ajuntament. L'anàlisi, presentada aquest dilluns al matí, ha revisat impostos i taxes com l'IBI, l'IAE, l'ocupació de sòl públic, la recollida de residus o el servei d'aigua a Vilanova, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca, Sant Sadurní, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, el Vendrell, l'Arboç i Calafell. La falta d'equitat i de transparència a l'hora d'aplicar les ordenances fiscals és una de les queixes que fa l'entitat a les administracions locals.

Diferències notables

L'estudi no ha realitzat cap rànquing que determini quins municipis apliquen una major pressió fiscal que altres cap a les empreses, tenint en compte que existeixen molts "factors diferencials" entre ells, segons el seu responsable, Joan Rovira, de l'assessoria Qualitat i Gestió. Malgrat això, sí que estableix comparatives de cada impost que posen de relleu les notables diferències. Així, algunes de les dades mostrades per Rovira durant la presentació  apunten que la llicència ambiental inicial que cal demanar a l'hora d'instal·lar una empresa que superi els 1.000 m2 de sòl costa 2.150 euros en el cas de Vilanova, 3.824 euros al Vendrell i fins a 4.600 euros en el cas de Vilafranca. Quan es compara l'import aplicat a empreses que ocupen menys terreny, també hi ha diferències notables: fins als 300 m2, al Vendrell es paguen 1.500 euros, a Vilanova, 1.700 , i a Vilafranca, 2.600 euros.

Un altre exemple són els preus del procediment de comunicació prèvia a l'apertura dels establiments. Si s'analitzen, també es constaten les desigualtats: al Vendrell l'import es mou entre els 600 euros i els 1.500, depenent dels metres quadrats de terreny; a Vilanova, entre els 900 i els 1.500 euros; i a Vilafranca, entre els 1.300 i els 2.100 euros. En aquest cas, "les taxes que s'estan aplicant semblen bastant aleatòries", ha dit Rovira. "Per què s'arriba a aquestes quanties? Són costos molt diferencials", ha assegurat.

L'IBI, un impost clau

El director de l'estudi també ha destacat la importància de l'aplicació de l'Impost de Béns Immobles. La base imposable per valor de 100.000 euros va des dels 547 euros que grava l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos fins als 705 euros de Sant Sadurní, els 735 euros de Vilafranca, els 820 de Vilanova o els 1.110 euros del Vendrell. En aquest sentit, Joan Rovira ha apuntat que hi ha ajuntaments del territori "que no han fet una revisió cadastral des de l'any 2000, o des del 1990", motiu pel qual "hi ha valors cadastrals molt elevats i d'altres molt baixos". No obstant, Rovira ha recordat que cada ajuntament disposa d'una "parrilla d'aplicació" per pujar o disminuir l'impost, un "paràmetre" que, segons el responsable de l'estudi, hauria de servir per "poder equilibrar" l'impost. Joan Rovira s'ha referit a la "situació anòmala" produïda a Vilanova enguany amb motiu de l'IBI, tenint en compte que s'ha eliminat "la bonificació del 50% en els valors cadastrals" -la revisió cadastral va realitzar-se l'any 2006, quan el valor dels immobles era més elevat- i ha produït "un impacte molt important" en els contribuents.

Falta de transparència per part dels ajuntaments

"No val el mateix obrir un negoci segons on es faci. Hi ha diferències molt importants, subjectes a una certa aleatorietat", ha destacat la síndica d'empresa de la FEGP, Maria Batet, durant la presentació de l'estudi. "Per què tants diners de diferència en els diferents impostos?", s'ha preguntat Batet, que també ha denunciat que "la informació no és transparent" i que "no es fa prou pedagogia" per incrementar el coneixement sobre com es calculen el impostos, les taxes i els preus públics. La síndica també ha lamentat que "hi hagi molta derivació" entre els diferents departaments municipals a l'hora d'atendre els empresaris. "Falta saber on adreçar-se donada tota aquesta complexitat", ha dit Batet. Per a Joan Rovira, és evident la "necessitat de diàleg entre tècnics, polítics i empresaris per distribuir de manera equitativa els impostos".