L'Alt Penedès, la comarca amb més places d'allotjament de turisme rural

Segons dades de l’Informe sobre “Activitat turística de la Destinació Barcelona 2017”, elaborat per Turisme de la Diputació de Barcelona i que recull dades de l’any 2016, la comarca de l’Alt Penedès és la que ofereix més places de turisme rural, amb un 39%, seguit de l’Anoia (30 %), el Moianès (29 %) i Osona (17 %). Pel que fa als habitatges d’ús turístic, l’Alt Penedès compta amb el 17% de les places, pel darrera del Garraf (38%). En total, l’Alt Penedès va rebre, l’any 2016, 12 mil turistes.

D’altra banda, els indicadors d’evolució turística de l’Alt Penedès presenten aquest 2016 una oferta lleugerament superior a la del 2015. Així, el nombre de places hoteleres ha augmentat un 5%, xifra que representa 34 places més en nombres absoluts. Els establiments de turisme rural es mantenen igual que l’any anterior; els habitatges d’ús turístics augmenten en gairebé un centenar de places i les places d’apartaments turístics es mantenen igual que l’any passat.

Pel que respecta a la demanda, els turistes allotjats en establiments de turisme rural creixen en un 12,6% (1.549 turistes més que l’any 2015) i les pernoctacions augmenten un 16,3 %, més de 6.000 nits.

Augmenta la recaptació de la taxa turística

En relació amb la recaptació de la taxa turística, l’Alt Penedès representa un 0,54 % de la demarcació de Barcelona sense el Barcelonès i registra un total de 34.102 euros l’any 2016, un increment del 34,6 % respecte a l’any anterior.

L’ocupació també registra dades positives i mostra un augment d’1,7 punts percentuals (pp) en el grau d’ocupació en els establiments de turisme rural, un creixement  lleugerament per sobre de l’entorn de Barcelona (2 pp).

Pel que fa al perfil del turista que visita l’Alt Penedès és el d’un home (58%), entre els 35 i 54 anys. El lloc de residència es distribueix entre Catalunya (45,4%), Espanya (22,3%), Europa (26%), i un  6,8% de la resta del món. Del 45 % dels catalans destaca un 18,3 % de la regió metropolitana. Dins d’Europa, els principals mercats de la destinació són de nacionalitat francesa, anglesa, alemanya i italiana.

La despesa de l’allotjament per persona i nit (34,6 €) se situa per sota de la mitjana de l’entorn de Barcelona (48 €) i la despesa durant l’estada per persona i nit, en els 39 €, el que representa un creixement del 11,3% respecte l’any 2015 i es situa lleugerament per sota de la mitjana de la demarcació.

Gairebé el 30 % dels turistes viatgen amb la seva parella mentre que un de cada quatre visita l’Alt Penedès sol. Dels turistes, 8 de cada 10 utilitzen el cotxe o moto propi; un 6,8% en avió i un 2,2% en tren.

La motivació per visitar la destinació no és única i es distribueix entre diferents respostes, tot i que la de major pes són les vacances i/o oci (55,1 %) que augmenta en un 4,7 % i es va acostant a la mitjana de la demarcació. Posteriorment, hi ha motius professionals (13,4 %) i altres motius (16 %).

Els turistes que visiten l’Alt Penedès s’allotgen majoritàriament (77,5 %) a hotels, hotels apartament o pensions i el 16 % ho fa en establiments de turisme rural, que disminueix 16 pp respecte al 2015.

D’altra banda, pel 61 % dels turistes és la primera vegada que visiten l’Alt Penedès, mentre que el 14,2 % l’han visitat quatre o més vegades. La mitjana de visites se situa en 2,2, bastant per sota dels 5 de la mitjana de la demarcació.

L’amabilitat de la gent i l’entorn natural, els aspectes més valorats

Pel que fa a les estades, el nombre de nits que s’estan a la destinació registra els percentatges més elevats en les primeres dues nits, pràcticament el 80%. No obstant això, cal destacar el grup de 5 nits que se situa en un 5,6 % del total. Amb tot, l’estada mitjana és de 2,0 nits, menys de la meitat de la registrada per l’entorn de Barcelona (4,9) i deixa l’Alt Penedès com la comarca amb l’estada mitjana més reduïda.

Pel que fa a les fonts d’informació utilitzades per decidir-se per la destinació, han estat principalment les relacionades amb el món digital. Així, el 51,7% diu haver utilitzat Internet, xarxes socials i blogs; un 26,6%, les recomanacions de família, amics i coneguts; i un 10,2% diu no haver consultat cap font per escollir la destinació.

Per últim, els ítems més valorats pel turista respecte a la destinació són el caràcter i l’amabilitat de la gent i l’entorn natural, amb un 8,9 i un 8,8 respectivament; seguit de l’allotjament i la seguretat ciutadana amb un 8,5 i 8,4. La valoració global és, així, de 8,4, 0,2 punts per sobre la mitjana de la demarcació.

Dades comarques barcelonines

En global, l’entorn de Barcelona (comarques de Barcelona menys el Barcelonès) va rebre durant el 2016 un total de 4.704.308 viatgers, dels quals, el 83,2 % es van allotjar en establiments hotelers, el 14,4 % ho va fer en càmpings i només el 2,4 % en establiments de turisme rural. El nombre de viatgers que van visitar les comarques barcelonines ha crescut més d’un 16 % respecte del 2015, sobrepassant els 4,7 milions de turistes. Pel que respecta a les pernoctacions, l’entorn de Barcelona ha registrat aquest 2016 un volum de 13.552.213 nits, amb un augment del 7,3% respecte el 2015.

Per comarques, el Maresme és la comarca de l’entorn de Barcelona amb major nombre de viatgers el 2016 (1,2 milions), seguida del Baix Llobregat (poc més d’1 milió). A major distància es troben el Vallès Occidental (517 mil), el Garraf (374 mil), el Vallès Oriental (278 mil) i el Berguedà (137 mil). Amb menys de 100 mil viatgers, es troben les comarques d’Osona (51 mil) i l’Alt Penedès (12 mil). De les comarques restants: Anoia, Bages, i Moianès no hi ha dades per a l’any 2016, tot i que s’estima que han rebut conjuntament uns 250 mil viatgers.

L’Informe anual de l’activitat turística a la Destinació Barcelona 2017 és el principal recull anual dels indicadors de turisme a la demarcació, realitzat pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. Les principals novetats d’aquesta edició són, per una banda, la incorporació de les noves tipologies d’allotjament en l’oferta turística (apartaments turístics i habitatges d’ús turístic), que permet realitzar una anàlisi de l’estructura de l’allotjament molt més realista; i per altra banda, l’ampliació de l’apartat de l’estudi del turista amb un major nombre de variables per tal de conèixer millor el seu comportament quan visita la nostra destinació.