90 anys de la rifa de Nadal que va repartir el Casal de Vilafranca

Aquest Nadal es compleixen 90 anys d’un dels esdeveniments més populars del Casal de Vilafranca i possiblement de la Vila, el repartiment del tercer premi de la loteria de Nadal de 1928.

Tal i com ens descrivia l’historiador Joan Solé bordes al llibre del Centenari al capítol dedicat a aquest esdeveniment, l’any 1928, tal i com ja venia fent des de principis dels anys 20, la societat havia fet participacions per jugar a dos números de la popular rifa nadalenca, un dels quals no va tocar, però l'altre -en concret el 39.923- va aconseguir el tercer premi del sorteig, de forma i manera que es pot assegurar que la pràctica totalitat del número era vilafranquí en aquella rifa. Com tantes  coses  en aquesta vida, no tots els socis hi havien volgut -o pogut- participar i als set-cents socis que van deixar passar la sort davant seu, dels prop de mil cinc-cents que tenia l’entitat en aquell moment, els va quedar únicament el consol dels versos que un dels no afortunats, el poeta vilafranquí Josep Parera i Ràfols, va decidir escriure i que va publicar en forma de goigs, es tracta dels "Goigs en llaor de l'enyorada i suspirada Santa Xaripa que amb motiu d'haver caigut la "tercera" al Casal canten amb devoció set-cents socis que no participaven en dit premi i que deuen secundar els demés afortunats mortals que han rebut la gràcia i la protecció d'eixa bonica i entremaliada Santa".

L’eufòria dels afavorits per la sort es va encomanar també a la mateixa entitat, que de cara al 1929 preparava els actes de commemoració de les noces d’argent, els vint-i-cinc anys de la fundació. Va ser llavors que, no sabem si portada també per l’empenta que donen els premis de la rifa, va adquirir la casa del número 39 – actualment número 35 – de la Rambla de Nostra Senyora per tal de donar accés al saló i les altres dependències de la Rambla, tal i com succeeix actualment.

Tan bon punt es va abonar el premi a cada casalista participant – unes trenta o quaranta mil pessetes de l’època – n’hi va haver més de quatre que – portats més pel cor que pel cap – es van trobar a les mans una quantitat de dinars que, tot i ser el tercer premi, mai no havien vist junta i van decidir que havia arribat el moment de tenir un habitatge de propietat. Així es van construir algunes de les casetes del passeig de la Via, o de Rafael Soler – anomenades popularment “de vint-i-cinc mil pessetes” pel seu caràcter d’obra barata – i també en altres indrets de la vila, en concret algunes de les populars cases de comparets de l’actual carrer de Pere Alegret, llavors en procés d’urbanització, de forma que l’indret va rebre aviat la denominació popular de carrer de les Angúnies tot fent referència a les dificultats que els afortunats de la rifa van tenir per acabar de fer-se o de pagar una caseta que tenia un cost econòmic superior al del premi Nadalenc.