Joan Lluís Espinós, director general de la Formació Professional, debat al Fòrum Gran Penedès sobre els reptes del sector. Cristina Poyatos
Cristina Poyatos |
Vilanova i la Geltrú
17-12-2018 17:01
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Aquest dilluns al matí ha tingut lloc, al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, el Fòrum Gran Penedès on s’ha debatut sobre els nous reptes de la Formació Professional. A l’acte ha comptat amb la participació d’en Joan Lluís Espinós, director general de la Formació Professional.
Pel que fa al plantejament de pla de treball, Espinosa, considera que s’ha de treballar per millorar els resultats educatius de la Formació Professional i, a l’hora, per incrementar la participació de les empreses en el procés formatiu de l’alumnat.
Com bé ha senyalat Espinosa, els resultats i les característiques entre cicle mitjà i superior són molt diferents. El cicle superior compta amb un índex de graduació del 80%, una fidelització de l’alumnat –és a dir, que comencen i acaben el curs- del 85% i una inserció laboral del 65%. El seu prestigi, per tant, queden reflectits en els seus bons resultats i alhora hi ha una molt bona acollida per part de les empreses. En canvi, la situació del Grau Mitjà és molt diferent, per aquest motiu s’han de millorar els temes dels resultats educatius. En aquest últim, només aconsegueixen el graduat la meitat dels alumnes, és a dir, un 50%; l’índex de fidelització de l’alumnat es situa en un 60% i, per últim, la inserció laboral es troba al voltant del 40% i la continuïtat dels estudis sobre el 50%.
Espinosa adverteix que “això ens diu que els estudis de Grau Mitjà en molts casos s’utilitzen per anar a estudiar, però en molts altres forma part de l’itinerari de l’alumnat que volen seguir estudiant. Aquests resultats ens obliguen a realitzar un pla d’intervenció per millorar aquestes xifres, perquè no hi ha dubte de que aquí tenim un problema. Hem engegat un pla d’intervenció que ho estem fent des del territori en el qual hi participa part de la nostra direcció general en la inspecció educativa especialista en formació professional i els centres docents. En aquest pla el que volem fer és a partir dels resultats que tenim és compartir la manera d’intervenir que tenim per millorar-ho des de dos àmbits: la tutoria i els processos d’aprenentatge. Entenem que aquests són els dos elements bàsics que ens han d’ajudar a que hi hagi més alumnat que continuï estudis i que els resultats acadèmics siguin millors. ”.
En relació a la imatge de la Formació Professional espinosa ha remarcat que “generalitzar és un error, no és el mateix parlar del grau superior que del mitjà. Quan parlem d’avaluar la formació professional, ja li agradaria a la universitat tenir les dades que tenim al grau superior, de lluny no les té. Sembla que la universitat té molt prestigi, però en canvi jo voldria posar sobre la taula les dades nostres i de la universitat i penso que tenim unes dades millors. El que sí que està clar, és posar tot amb la part, el grau superior té bona imatge, de fet les dades ens diuen que les empreses els reconeixen i els volen, però sí que és veritat que el grau mitjà tenen una situació molt complexa i, personalment, penso que no és tan deguda a la formació professional, sinó que estem en una franja d’edat als 16 -18 molt complicada i, a més, amb una tradició prèvia del que era la formació professional de la llei de 1970, en la qual per entrar a batxillerat calia tenir el títol de graduat i per entrar a cicles professionals no calia”
Respecte a l’abandonament en el grau mitjà hi ha dues grans causes: unes depenen del sistema educatiu i altres que no en depenen del sistema. Hi ha alumnes que deixen la formació professional per motius que són aliens al sistema, com per exemple que com no comencen les classes des del principi, decideixen abandonar-lo. Hi ha alumnes que es matriculen, però com no assisteixen a classe, des dels centres no poden intervenir en la situació. En canvi, d’altres comencen el grau, però per raons familiars o de situacions d’imprevisió han de deixar els estudis o marxen a treballar. Espinosa comenta que aquestes situacions a vegades es deuen a “que hi ha alumnat que es posa en un lloc on no es plantejava, per tant, hi ha problemes d’orientació o d’informació. Però una altra causa és perquè l’alumnat que entra a fer un cicle no té els coneixements mínims bàsics per poder-lo tirar endavant.”
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!