La plataforma No fem el CIM vol convertir l’àrea agrícola del Penedès en una Regió Agroalimentària

En un auditori ple de gom a gom, la plataforma No fem el Cim ha decidit passar pàgina de la logística i ha llançat la proposta de convertir l’àrea agrícola de la vegueria Penedès en una Regió Agroalimentària (RAP). Ho ha fet aquest cap de setmana amb la primera d'un seguit de conferències-debat sobre els parcs agraris i les regions agroalimentàries relacionades amb les grans concentracions urbanes. El primer s'ha centrat en el Parc Rural del Montserrat.

El portaveu de la plataforma NofemelCim, Pau Batlle Solé, ha defensat que després "d'anys de feina, la societat civil ha triomfat sobre la imposició logística per part de l’Administració i els interessos privats de les multinacionals del sector" i que "ara és el moment de passar a l’acció fent propostes utòpiques sobre un territori real”.

Des de la plataforma es considera que "cal que dediquem les nostres energies a construir el futur del territori tots junts i des de baix¨. La plataforma creu que, si en 15 anys de l’inici del projecte logístic al Penedès, aquest no ha tirat endavant, no és adient pel territori: "L’eix ferroviari de mercaderies no passarà pel Penedès i per tant no hi haurà la gran graella ferroviària a l’Arboç, ni es farà polígon de 400 hectàrees que inicialment havia enlluernat a polítics i aturats i que va generar el rebuig general de la societat civil que es va mobilitzar en contra. Ara, de moment, tot queda reduït en la presentació d’un petit polígon de 40 hectàrees (un 10% del previst inicialment) que les males llengües diuen que és per intentar recuperar part de les pèrdues que l’administració va invertir en la compra de terrenys i en la redacció de projectes". Amb aquesta realitat, No fem el CIM també recorda que, després de fer possible la vegueria del Penedès i retirar el Quart Cinturó, "la gent del territori té la força suficient per seguir endavant per aconseguir un model territorial pel Penedès equilibrat i que proporcioni al seu entorn beneficis ambientals, culturals i socials".

La proposta de la plataforma es basa en la confluència de tres factors: el fracàs de les polítiques industrialitzadores des de dalt, al Baix Penedès, i la resiliència de l’economia de l’Alt Penedès amb el fet diferenciador de l’existència d’una indústria derivada de la vitivinicultura; la posició estratègica del Penedès agrícola molt relacionada amb la proximitat de les àrees metropolitanes de Barcelona i el Camp de Tarragona; i la tendència creixent de la necessitat de productes agrícoles de proximitat, l’apropament de la relació ciutat-camp i la qualitat ecològica dels productes frescos.

Amb aquests arguments, la plataforma defensa que "es forma un model que encaixa amb les característiques del territori agrícola de la vegueria Penedès". I per aquest sentit, la plataforma, ha iniciat el seu camí demanant cooperar amb totes les entitats que apostin per un Penedès harmònic i equilibrat; demanar una moratòria de tots els plans i projectes que estan en tràmit i que poden afectar els criteris que, des de la societat civil es proposen, com és el cas del Logis Penedès; i incidir en el planejament del Pla Territorial de la Vegueria Penedès, actualment en redacció.

En la conferència realitzada a l’Auditori Municipal de l’Arboç, la plataforma No fem el CIM va posar com a exemple el Parc Rural del Montserrat. Un dels seus impulsors, Josep Estradé Calmet, enginyer industrial, regidor de l’Ajuntament de Collbató i activista històric, va explicar la recent creació del Parc Rural del Montserrat que va començar a caminar el 2004 i, 15 anys després, s’ha fet realitat. Una àrea agrícola entorn de la muntanya màgica, conformada per 16 municipis amb més de 7.000 hectàrees de sòl agrícola, ha començat a caminar de la mà de la Diputació de Barcelona que hi ha dedicat un equip gestor per estudiar els problemes i aportar solucions al cultiu agrari i la seva transformació en productes amb la marca Montserrat. Caldrà fer el seguiment de la seva evolució ja que té perspectives de convertir-se en un referent europeu de parcs d’aquestes característiques que, a diferència dels parc agraris o agroparcs, no pretenen la producció i comercialització massiva dels seus productes, sinó que promouen l’equilibri del conjunt agrícola, paisatgístic, social, cultural i de producció artesana del parc.