Octavi Bono: “El nou pla estratègic de turisme busca augmentar la competitivitat del sector i que generi més valor”

El director general de Turisme, Octavi Bono, va presentar el passat 22 de maig el nou Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2019-2022 a Sitges. El Pla s’articula a través de set eixos estratègics. Dins d’aquests eixos, un dels objectius és acabar amb la desestacionalització i el desequilibri territorial del turisme.

Pel que fa a la Vegueria del Penedès, el director ha posat molt en valor la marca Sitges, referent per atenuar els efectes de la desestacionalització i el desequilibri territorial i l’enoturisme, que “ens acosta a una demanda internacional”. Assegura que per generar turisme de qualitat les propostes i serveis han de respondre adequadament a les expectatives, necessitats i requeriments de la demanda. I pel que fa a la qualitat dels llocs de treball, Bono creu que s’ha de generar més valor afegit per reduir la temporalitat i generar llocs de treball més qualificats.

En el nou pla estratègic de turisme es vol aconseguir mostrar Catalunya com una destinació turística de qualitat, però què és el turisme de qualitat?

A vegades s’intenta fer una associació entre turisme de qualitat i alt poder adquisitiu, però no necessàriament estan relacionats. Això no significa, però,  que el turisme de major poder adquisitiu no ens interessi, de fet el pla també ho tracta. En qualsevol àmbit de producció la qualitat és com adeqües les teves propostes a les expectatives i als requeriments de la demanda. En un espai turístic com Catalunya, tant plural des d’un punt de vista territorial, i tant divers des d’un punt de vista sectorial, pensar que qualitat és només anar a un segment de mercat de molt alt poder adquisitiu no ens faria que el destí en el seu conjunt tendís a la qualitat. Per tant, aquest és el primer element: hem d’aconseguir que el conjunt de les nostres propostes i serveis responguin adequadament a les expectatives, necessitats i requeriments de la nostra demanda. Per això el pla contempla fins a 93 accions orientades en aquest sentit.

Una dels altres objectius que us proposeu amb aquest pla és desestacionalitzar el turisme. És a dir, que, per exemple, no es concentri només a l’estiu. També es vol aconseguir un equilibri territorial. Dins la comarca del Garraf, per exemple, la marca Sitges és molt potent, però la resta de poblacions no reben tant turisme. En aquest sentit, com penseu equilibrar el turisme?

Aquests són dos objectius molt importants. El pla té sis gran objectius i dos d’ells són la desestacionalització del turisme i l’equilibri territorial. Pel que fa al primer, el 47% de l’activitat turística es dur a terme en quatre mesos, de juny a setembre. I pel que fa al segon objectiu, tenim una concentració física, el 91% de l’activitat turística a Catalunya es desenvolupa al litoral i la franja més propera.
Sitges, precisament, és un bon exemple de com hi ha oportunitats en el mercat com per anar atenuant aquest efecte. Posant de referència aquesta ciutat, està clar que hi ha una dinàmica associada a la realitat del litoral, però també hi ha una part molt important de l’activitat vinculada al turisme de reunions, per exemple. Sitges es beneficia també de la proximitat amb Barcelona, que li permet estirar les seves dinàmiques de turisme urbà i de reunions. Entre d’altres coses, perquè l’espai és agradable, però també perquè té oferta capacitada per fer-ho. Per tant, aquest seria a títol d’exemple, un dels mecanismes.

La formula seria trobar productes complementaris als que són tradicionals, com trobar altres segments de mercat que fins ara no han vist en nosaltres un espai desitjable i com adreçar-nos a altres col·lectius.

Com es pensen assolir els objectius proposats en el Pla?

Aquesta és la feina que tindrem des d’ara fins el 2022. Tenim 7 eixos, per tant 7 àmbits d’acció diferents en el Pla. Aquests eixos desenvolupen 29 iniciatives i d’aquí surten 93 accions. En cada un dels eixos hi trobarem elements rellevants. Per exemple, una de les parts importants és la millora de l’experiència turística. En aquest sentit, estarem creant un equip de treball específic per aquesta matèria: com aconseguir que la visita dels nostres turistes pugui ser més satisfactòria i incorporar-hi valor afegit.

En el bloc 2 es fa referència a la captació i retenció de clients. Aquí destil·lem tot el conjunt del pla de màrqueting i les iniciatives poden passar per coses com la configuració del gran tour, un producte que fa una itinerància pel conjunt del país, per exemple.

En el bloc 3 fem referència a aspectes com la captura d’inversions. Aquí trobaríem com hem incorporat a l’Institut Català de Finances una línia de suport de fins a 30 milions d’euros per millores en l’oferta. I així aniríem veient en cada un d’ells, com el d’urbanització territorial amb un pla territorial sectorial, que ajuda a configurar amb instruments urbanístics una millor planificació del territori.

El turisme crea llocs de treball precaris. Lloret de Mar és una de les poblacions més turístiques i també la més pobre de Catalunya. A Sitges, el 27% de la seva economia depèn del turisme. Com es pot fer si es vol crear un turisme de qualitat, que els seus llocs de feina també siguin de qualitat?

Generant més valor afegit. És un sector que té més temporalitat, a causa de la seva estacionalitat i té uns nivells de sou més baixos que els de la mitjana de Catalunya, similars als del comerç. Hi ha uns elements que ho expliquen. Per exemple, quan es configuren aquest tipus de mesures o indicadors en el cas del turisme se li imputen tot el paquet de persones vinculades a l’àmbit de restaurants i cafeteries i no tots aquests tenen necessàriament un comportament turístic. Està clar que només podràs corregir aquests elements si les teves propostes de valor afegit són més elevades, perquè necessites personal qualificat, i si l’estacionalitat és més reduïda, cosa que faria que la temporalitat fos més baixa.

Tot i així, encara que el que dius és cert, també hem trobat economistes que ens han explicat que el Baix Penedès té nivells de renda més baixos que l’Alt Penedès, que té una dinàmica menys turística. Però podríem comparar comarques com el Montsià i la Vall d’Aran i veuríem que els nivells de renda de la Vall d’Aran, que és més turística, són bastant més alts que els del Montsià.

Dins la Vegueria del Penedès, a més de Sitges, també tenim l’enoturisme. En aquest sentit, en quin estat es troba el turisme dins d’aquesta vegueria i quins reptes té?

Segurament el que significa el vi com a fenomen, en tots els sentits, i també aplicat en el camp de lleure i de l’oci, és la referència estrella. En el Penedès, l’enoturisme és una referència molt central, però també hi ha altres territoris que fan d’aquesta activitat un element més casual o de menor dimensió. En el seu moment vam crear la taula d’enoturisme, cosa que ens va servir per assentar les bases de tot aquest àmbit en concret, de fet tenim línies de promoció específica a l’Agència Catalana de Turisme només per aquest fenomen i producte. I està vinculat també al nostre sistema de marques i segells que fa una forma distingida d’aquesta realitat un element a promocionar.

A més, l’enoturisme ens acosta a una demanda internacional. Aquest és un dels elements que més poso en valor, perquè altres realitats de l’interior tenen difícil la seva comercialització en l’àmbit internacional i l’enoturisme té més potencialitat des d’aquesta perspectiva. Això és rellevant perquè ens acosta a segments i mercats que ens cobreixen millor el conjunt de l’any, per tant menys estacionalitat, i també amb nivells de despesa certament interessants.

Com afectarà econòmicament aquest pla estratègic a la Vegueria del Penedès?

Esperem que contribueixi a orientar més adequadament la pròpia activitat del sector, que amb aquesta millora i a partir dels objectius que tenim fixats, fer més competitiu el sector i que generi més valor, per poder tenir més riquesa en el territori. Al cap i a la fi el pla estratègic el que persegueix per aquesta vegueria, i pel conjunt de Catalunya, és garantir la competitivitat del sector, afrontar els reptes que tenim per davant i ser capaços de generar ocupació i riquesa.