Els allotjaments de Sitges adverteixen que la “falta de control” sobre els pisos turístics il·legals derivarà en un “caos”

El Gremi d’Hostaleria de Sitges assegura que al municipi hi ha una “falta de control” sobre els habitatges d’ús turístic (HUT) il•legals i avisa que, si el nou govern municipal no hi posa remei, la vila “tendirà al caos”. El president del sector, Oskar Stöber, apunta en una entrevista a l’ACN que la regulació fixada per l’Ajuntament és “clara” però critica que “no hi ha un control efectiu sobre qui la incompleix”. “L’administració sempre ens diu que no és un tema de voluntat ni de normativa, sinó de recursos. Aleshores, cal que en posin”, subratlla. D’altra banda, Stöber també insta el nou govern local a desplegar més mesures per erradicar el top manta i a cercar mecanismes en col•laboració a altres administracions: “Al final, tot és una qüestió de voluntat”.

Els allotjaments de Sitges celebren la “imatge de qualitat” que té el municipi a nivell turístic, però reclamen a l’administració pública que eviti el conformisme i treballi per “abrillantar la marca”. Tres mesos després d’assumir la presidència del Gremi d’Hosteleria, Oskar Stöber insta el govern municipal a invertir en més recursos per tal de preservar el model turístic de la vila.

Un dels primers àmbits on el sector reclama implicació política és en els HUT il•legals. Stöber aplaudeix les mesures “clares” impulsades per l’Ajuntament, que manté una moratòria de noves llicències fins que no entri en vigor la norma de finals del 2018 –pendent de resolució de recursos-. Amb tot, lamenta que això no es tradueixi en un “control efectiu”. “Si ho comparem amb la zona blava, ara sabem on hi ha un cotxe sense tiquet però no fem res per multar-lo”, apunta.

Ara a Sitges hi ha registrats poc més de 1.700 HUT, xifra que multiplica per 30 les llicències que hi havia el 2012 i equival a prop de 40 hotels. Mentrestant, es calcula que hi ha centenars d’HUT il•legals. “La immensa majoria d’establiments turístics treballen esforçant-se per complir les normes, però quan algú no ho fa, s’acaba donant una imatge que no toca”, afegeix Stöber, que lamenta que “el turista acaba interpretant una part molt concreta com si fos tot el sector”. Per aquest motiu, avisa: “Si deixem que es descontrolin els temes, tendirem al caos”.

El president del gremi subratlla que no es tracta només d’una qüestió de competència deslleial, i lamenta que l’existència de pisos turístics fora de la norma també afecta a la seguretat. “Tots els allotjaments tenim l’obligació de registrar els viatgers i traslladar la informació a les autoritats de seguretat, però als HUT no regulats no hi ha cap filtre”, avisa, en referència a l’estat d’alerta antiterrorista. Al mateix temps, també assenyala que els allotjaments il•legals “omplen un espai que es podria destinar a habitatge de lloguer residencial, molt mancat a Sitges”.

Ordenar el turisme, el principal “repte”

Per a Stöber, el control sobre els pisos turístics il•legals és un exemple del “repte més important” a què s’enfronta el sector: “ordenar el turisme i la convivència amb els veïns”. “Els propers anys s’espera que s’incrementin exponencialment els turistes arreu del món, i cal que ho fem compatible amb la vida normal del municipi”, apunta. En aquest sentit, demana que “tothom sigui conscient de la importància que el turisme té per a l’economia local, i que el turisme sigui conscient que ha d’actuar de forma sostenible”.

El president del gremi reclama que “una part no faci patir l’altra”, si bé recela de la possibilitat que Sitges acabi immers a curt termini en una situació com la d’alguns barris de Barcelona, on els veïns denuncien que han estat víctimes d’una certa gentrificació per culpa del turisme. “Aquí els vilatants saben que el turisme és un puntal de la vida local”, assegura.

Més recursos per erradicar el top manta

En paral•lel, el sector de l’hostaleria de Sitges també demana a l’administració que sigui més proactiva en el control del conegut com a top manta. Oskar Stöber apunta que els agremiats admeten que el fenomen està directament relacionat amb una “problemàtica social”, però considera que l’administració té marge per “fer més del que fa”.

“A Sitges recentment s’han fet proves amb patrulles mixtes entre la policia i agents privats, i puntualment això ha solucionat la presència dels venedors, però només de forma molt puntual”, relata Stöber, que lamenta que “tant bon punt desapareixen els agents, el passeig torna a estar igual [de ple de venedors]”. El president del Gremi d’Hosteleria considera que la “col•laboració entre administracions” hauria de servir per resoldre aquesta situació de forma definitiva. “Al final, tot és una qüestió de voluntat”, conclou.

Impulsar el turisme amb col•laboració público-privada

Stöber preveu reunir-se amb el nou govern de Sitges a curt termini, en una trobada durant la qual traslladarà els principals neguits del sector i reclamarà la recuperació de l’antiga Agència de Promoció Turística, que el govern anterior va dissoldre el 2015 per integrar-la a la Regidoria de Turisme. Stöber recorda que l’Agència era un ens autònom amb participació público-privada que “facilitava” la gestió de la promoció de la vila, la qual lamenta que ha quedat ressentida durant l’últim mandat.

El Gremi d’Hostaleria insta el nou govern a recuperar aquest ens autònom, sigui amb el mateix nom que tenia el 2015 o amb una imatge renovada. “Durant la campanya tots els partits s’han mostrat d’acord amb recuperar-ho, i esperem que ho compleixin”, apunta Stöber, que veu en aquest organisme un element indispensable per fomentar tant el turisme de negocis com el model de sol i platja, i fer-ho “de forma sostenible”.