“Que la gent es desplaci fins a la nostra administració és per l’efecte dels premis”

“Sempre hem procurat mantenir l’alegria, els somriures i la bona sort. I si la tenim, encara que sigui un degoteig, s’ha d’escampar”.  Així ho fan des d’aquesta petita administració de loteria al cor del barri de Sant Julià de Vilafranca del Penedès on, en els últims dos anys, han repartit una bona quantitat de premis. El més important, el juny del 2017, un milió i mig d’euros en una Primitiva a una persona del barri. I en aquests darrers mesos, tres premis seguits: al juny, una Primitiva de 1.900 € i una Bonoloto de 1.100 €; i al juliol, el 2n premi de dijous, 6.000 €.

Durant aquests últims mesos porten repartint un bon seguit de premis. Com valora aquesta bona ratxa?

Repartir premis sempre és positiu, ens dona molta alegria. El premi és per la persona que el rep, però per nosaltres són el motor de les vendes, per la qual cosa és una doble alegria. En una administració de loteria hi ha una regla directament proporcional entre les vendes i els premis: si augmentem premis, la percepció que té la gent és que aquí es reparteix; aleshores, automàticament, les vendes augmenten. És súper irracional, però és així. Encara que pels premis que donem no rebem cap comissió, el que ens importa és el ressò, perquè fa augmentar les vendes.

Per tant, tenir una bona ratxa de premis influeix en la gent a l’hora d’escollir administració de loteria?

En general sí, però hi ha molts alts i baixos. Però que la gent es desplaci fins a la nostra administració és per l’efecte dels premis. Per això, sempre incideixo moltíssim en aquests premis que he repartit, penjant cartells i fent difusió, encara que siguin petits i malgrat que des de Loteria y Apuestas del Estado no en donin importància. Perquè per a una administració de barri petita són igualment importants, perquè, per exemple, un premi de 1.900 € com el que vam repartir al juny és un sou de dos mesos, que no treuen de cap cosa grossa, però sí que ajuden, per això donen molta alegria.

Quin tipus de clientela tenen?

Normalment, molta gent del barri, però també gent de la resta de la ciutat i gent de fora. Per exemple, un any a un matrimoni de Martorell els va tocar un premi d’un dècim que van comprar quan estaven aquí d’excursió. També hi ha gent fixa, sigui abonada ─números que els tinc guardats─ o que venen i ja sabem el que ens demanaran per finestreta.

La gent acostuma a tenir manies o pràctiques concretes a l’hora de comprar bitllets de loteria?

Sí, moltes. Per exemple, tenim un client que cada setmana ens demana els patitos i les sillitas, que són el 22 i el 44. Cada terminació té la seva nomenclatura, i hi ha gent que demana els números directament així. Per altra banda, hi ha gent que és poc inclinada a demanar bitlles que surtin per la màquina ─per on es poden demanar terminacions, no números concrets─, perquè volen el dècim tradicional. I a nosaltres ja ens està bé, perquè, mentre hi hagi dècims tradicionals, subsistiran les administracions tradicionals. Si no, qualsevol supermercat, gasolinera o botiga pot tenir una màquina que tregui un dècim aleatori, com passa a la resta d’Europa des de fa molts anys.

Aleshores, creu que aquest negoci desapareixerà?

Sí, per mi té data de caducitat, en la mesura que la gent jove s’acostumi que comprar un dècim d’una màquina és exactament igual que els dècims tradicionals. Aquests, al cap i a la fi, són una elecció, una mania o un costum. De moment, a molta gent li agrada més el tacte d’aquests dècims tradicionals, sobretot si són per regalar, perquè visualment són diferents. La imatge, que també és important, no és la mateixa.