Quatre de cada deu treballadors a Catalunya es troben en situació de precarietat laboral

El 40% dels treballadors a Catalunya es troben en situació de precarietat laboral, una dada que és "greu i denunciable", segons ha advertit el secretari general d'UGT, Camil Ros' en la presentació de la campanya 'Visibilitzem el precariat'. El sindicat avisa que la situació afecta no només afecta treballadors de comerços, de l'hostaleria, repartidors de les plataformes digitals o treballadors de multiserveis, sinó també a professions més qualificades com els investigadors de l'àmbit de la recerca, advocats i periodistes, entre d'altres. En aquest sentit, la investigadora i representant de la Coordinadora d'Intercentres de Recerca de Catalunya (CIR), Montserrat Batlle, ha explicat que la temporalitat del seu sector és del 60% tot i que en alguns casos arriba fins el 80%. D'altra banda, segons el sindicat, el 37% dels contractes registrats el 2018 va tenir una durada inferior a un mes, un 7,43% més que fa deu anys.

En el cas dels homes, l'increment va ser d'un 36,02%, 10,76 punts percentuals més que el 2009, mentre que en el cas de les dones va pujar 4,14 punts, fins al 28,09%. A més, l'estudi d'UGT conclou un augment de la rotació laboral i s'ha passat del 2,12 contractes per persona i any de l'any 2007, abans de l'inici de la crisi, a 2,55 el 2018.

A més, a l'Estat, la situació de precariat és d'un 32% i es troba molt per sobre de la mitjana europea, que arriba al 56%, el què suposa la segona pitjor de la UE, només superada per Montenegro. Pel que fa a la salaris dels menors de 30 anys, a Espanya és on menys es cobra, amb 9 euros l'hora davant els 12,21 euros de la mitjana europea, mentre que la durada dels contractes, un de cada quatre és a temps parcial i a Europa un 20,3%.

Davant d'aquestes dades, la UGT ha presentat aquest dilluns la campanya 'Visibilitzem el precariat' per donar a conèixer els diversos casos, no només entre les professions menys qualificades sinó d'altres com els enginyers, advocats, periodistes i investigadors, entre oltes altres, que "estan igual o pitjor i que no es visibilitzen", segons el secretari general d'UGT, que també ha lamentat que les empreses es beneficiïn de la vocació dels treballadors.

A més, segons Ros, la precarietat "no només son salaris baixos" sinó altres aspectes, com les condicions de treball, dels "horaris i deshoraris" o la "precarietat" a l'hora de conciliar la vida personal i laboral. I és que segons el dirigent sindical, "la precarietat en el mercat de treball comporta una societat precària". "Tenim gent cobrant pensions baixes de mitjana i una part la donen als fills perquè no els desnonin o la donen als nets per pagar el menjador escolar", ha afirmat Ros, que ha reiterat que "si no hi ha salaris dignes es posa en risc l'estat del benestar".

D'altra banda, també ha explicat que es donen casos de treballadors de, per exemple, el sector del metall amb formació professional obra més que un investigador o un recent llicenciat que "li donen pràctiques però en el fons és un becari encobert". "Estem invertint en educació pública i el què revertim a la gent jove els hi tornem la inversió que han fet personal amb precarietat i explotació", ha lamentat.

Per precisament visibilitzar casos de precarietat, la investigadora i representant de la Coordinadora d'Intercentres de Catalunya (CIR), que agrupa més de 5.000 treballadors, Montserrat Batlle, ha explicat que en el seu sector hi ha una temporalitat del 60%, que en alguns caos s'enfila fins al 80%, i ha reclamat un conveni per al sector davant la "disparitat" actual. A més, ha criticat que els sous són molt baixos, fins a 10.000 euros respecte una feina del sector privat, i la meitat que a Europa.

Per la seva banda, l'advocat Pol Olivet ha manifestat que "darrera els vestits i corbates" hi ha moltíssims casos de precarització" i ha alertat dels nombrosos falsos autònoms dins de la professió. "Probablement és on n'hi ha més", ha comentat Olivet, que ha assenyalat que, com els investigadors, no disposen de conveni. Així mateix, ha exigit el compliment de la Llei de registre horari, vigent des de fa pocs mesos, i ha assegurat que si realment s'apliqués "molts dels nostres companys el dijous ja no haurien d'anar a treballar perquè ja han fet totes les hores en tres o quatre dies".