El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès, les tres comarques que més van créixer el 2018

El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès són les comarques que més van créixer el 2018, segons les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. Les tres comarques van experimentar l'any passat un creixement del 4% del valor afegit brut (el PIB a preus de mercat), molt per sobre del 2,6% d'augment global de Catalunya. "Al Garraf tens una combinació de sector hoteler potent, una construcció que no va anar malament i algunes activitats industrials que tampoc", ha precisat Josep Oliver, catedràtic d'economia de la UAB i director de l'estudi. "Pel que fa al Solsonès, clarament la indústria va tirar amb força, sobretot la metal·lúrgia i material elèctric. I al Baix Llobregat se segueix la dinàmica de l'àrea metropolitana amb el gran creixement dels serveis privats a les empreses", ha continuat Oliver. De fet, el director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA ha volgut ressaltar que aquest increment del 2,6% de l'economia catalana el 2018 ha estat emparat pel sector serveis i la construcció en detriment de la indústria.

"La indústria, que havia estat el motor de la recuperació fins al 2017, només va avançar l'any passat a Catalunya un modest +1,1% i va començar a partir els efectes negatius de la desacceleració industrial alemanya i de l'enrariment exterior global", ha afirmat Oliver, que ha posat com a contrapartida l'empenta dels serveis (+2,9%) i de la construcció (+4,7%). El sector primari va ser, no obstant, el més perjudicat i no va contribuir a l'avenç agregat de l'activitat amb una caiguda del -0,4% a Catalunya el 2018. Pel que fa a les comarques a la cua del creixement l'any passat, en destaquen dues pel seus números negatius (decreixement) com són la Terra Alta (-0,3%) i el Baix Camp (-0,3%). Altres comarques catalanes amb un creixement molt limitat –sumant els sectors primari, indústria, construcció i serveis- van ser les Garrigues (+0,5%) i el Priorat (+0,3%).

L'àrea metropolitana desplaça l'eix AP-7 com a motor de creixement

Pel que fa als grans àmbits territorials, l'eix metropolità va ser l'únic que va créixer per sobre de la mitjana de Catalunya (+2,9%) gràcies al fort pes que els serveis privats tenen a les comarques metropolitanes. L'avenç de les comarques centrals i de les comarques de muntanya va ser del +2,2% l'any 2018, mentre que va ser menor a les Terres de l'Ebre (+1,8%), el Pla de Lleida (+1,7%) i a les comarques de Girona (+1,7%). "Podríem dir que en aquests últims anys –en el període 2013/2017- el creixement s'havia concentrat al voltant de l'AP-7, des bàsicament la Selva fins al Baix Penedès i el Tarragonès", ha reflexionat en veu alta el director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. "Aquest territori ha estat recollint la forta empenta industrial, i ara ha patit la frenada que hem comentat d'aquest 2018", ha assenyalat Oliver.

El catedràtic d'economia de la UAB també ha volgut ressaltar "l'extraordinària" capacitat de generar ocupació de Catalunya aquest 2018. "Es van crear 90.000 llocs de treball, un 2,8% més. Unes xifres que no es veien des de mitjan 2000", ha recalcat Oliver, que ha volgut fer un incís en aquestes dades. "Les dades reflecteixen que el 85% d'aquesta nova ocupació creada a Catalunya l'any passat era de població immigrant, no nascuda a Espanya", ha assegurat el director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. "Sembla que estem davant una nova fase migratòria que va quedar estroncada per la crisi", ha aventurat Oliver. Finalment, el catedràtic d'economia de la UAB, ha negat que els aldarulls d'aquests últims dies a Catalunya pugui tenir incidència en el consum o la inversió estrangera.

"Jo crec que cap efecte. Les empreses es belluguen per l'oportunitat i em sembla que són molt més importants altres incerteses com el Brexit o la frenada de la indústria alemanya", ha conclòs Oliver.