Els experts recomanen estudiar la viabilitat del pas del secà al regadiu en la vinya

Diverses projeccions apunten que, a Catalunya, la temperatura a mitjans del segle XXI s’haurà incrementat en 1,4ºC respecte la mitjana del període 1971-2000, i que, quant a la pluviositat, es produiran augments significatius de l’evaporació i l’evapotranspiració, així com de la durada dels períodes sense precipitació i dels episodis de precipitació diària molt abundant. Això farà que hi hagi menys recursos hídrics disponibles, i que es pronostiquin cada cop períodes més llargs i freqüents de sequera.

El creixement, el rendiment i la qualitat del raïm i del vi depenen, en gran mesura, del clima. A la comarca del Penedès, els recents períodes de sequera han comportat o bé una pèrdua de producció, o bé la pèrdua de qualitat d’algunes varietats més sensibles. Per adaptar-se al canvi climàtic, una de les estratègies que es plantegen perquè la viticultura catalana i espanyola, que en un 65% és de secà), és que esdevingui de regadiu. Ara bé, és aquesta la millor estratègia per adaptar-se al canvi climàtic?

Per donar resposta a aquesta qüestió, diversos experts n’han analitzat les limitacions tècniques i hidrològiques, així com les estratègies d’adaptació de la vinya davant el canvi climàtic, i els pros i contres d’aplicar el reg deficitari en condicions de sequera extrema. Ho han fet avui, en la jornada tècnica Regar és la millor estratègia adaptativa al canvi climàtic. On, quan, com i per què?, que s’ha celebrat aquest matí a l’Edifici de l’Enològica de Vilafranca del Penedès.

La jornada ha estat organitzada per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) amb la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Hi ha participat David Comino, de l’ACA, que ha parlat de les aigües de freàtic i les limitacions hidrològiques i legislatives; Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA, que s’ha centrat en l’estratègia d’adaptació de la vinya davant del canvi climàtic; Arturo Torrecillas, professor d’investigació del CEBAS – CSIC, que ha analitzat l’aplicació del reg deficitari en condicions de sequera extrema, i Joan Girona, investigador de l’IRTA, que ha parlat de la tecnificació en l’ús eficient de l’aigua, les seves projeccions i límits. L’acte ha finalitzat amb una taula rodona moderada per Xoan Elorduy, de l’INCAVI, i Robert Savé, coordinador de Vitivinicultura de l’IRTA.

La clau: solucions integrals i perdurables

«Regar és la millor estratègia només si tens aigua i diners per fer-ho, i a Catalunya el problema és que no a tot arreu hi ha aigua, i no a tot arreu hi ha diners», ha apuntat Robert Savé. En el cas del Penedès, l’aigua és majoritàriament de freàtic, i si bé el seu cabal és raonable «tenim poca informació de la dinàmica d’aquests freàtics i, per tant, del balanç d’entrades i sortides, així com del manteniment de la qualitat química i biològica», ha assenyalat. Per tot això, l’investigador proposa «estudiar si, realment, és viable reconvertir el secà a regadiu, i si això servirà per millorar la productivitat i garantir la sostenibilitat del sector vitivinícola».

Xoan Elorduy, cap del servei de viticultura i enologia de l’INCAVI, ha explicat que, tot i que la vinya no és dels cultiu agraris que més aigua necessiti, “les actuals condicions climàtiques i el canvi climàtic fa que en determinats moments l’aigua sigui clau. Per això és important estudiar i analitzar com gestionar-la per a la vinya”.

Una ajuda perquè el reg sigui més eficient és l’ús de la tecnologia. D’això n’ha parlat Joan Girona, també investigador de l’IRTA, que ha afirmat «que si bé la tecnologia és i ha de contribuir a fer un ús eficient de l’aigua, no és ni serà la solució al problema global al qual ens enfrontem». La solució passa, conclou Savé, «per seguir indicadors holístics a nivell de cada parcel·la, i de cada celler en el context de la seva denominació d’origen i realitat geogràfica, amb l’objectiu de buscar solucions integrals i perdurables».