Vilanova vol tenir una de les noves "àrees de promoció econòmica urbana" per enfortir el comerç local

La directora general de Comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, ha presentat a Vilanova i la Geltrú l'avantprojecte de llei de les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana). I ho ha fet al clúster de desenvolupament econòmic, davant  dels agents econòmics de la ciutat: FEGP, Viu Comerç, Estació Nàutica i Gremi d'Hostaleria.

L'objectiu és que Vilanova sigui una de les ciutats on es pugui implantar aquest nou sistema de funcionament per enfortir el comerç local. El regidor de Projecció de Ciutat, Jordi Medina, ha destacat el caràcter comercial de la nostra ciutat, i ha assenyalat les APEU com una oportunitat: “creiem fermament que pot ser una oportunitat per la ciutat per continuar sent un referent comercial i per enfortir encara més els establiments comercials de Vilanova i la Geltrú. Volem ser ciutat comercial, volem que la gent vingui a la ciutat a passar-hi el dia o uns dies i gaudeixi durant tot l'any de tot el que la ciutat li ofereix. Volem ser ciutat destí”. L'Ajuntament veu l'APEU com una eina útil, un model que ja funciona a altres països, i que s'adapta a un món canviant, que té en compte tant el comerç tradicional com tots els tipus d'establiments comercials: restauració, venda de productes, serveis o activitats.

La regidora d'Empresa i Innovació, Conxi Martínez, que ha assistit a l'acte amb el regidor de producció del 1r sector i mercats municipals, Jaume Carnicer, ha manifestat que “Parlar de comerç avui és parlar d'una experiència de qualitat, d'atenció, d'oferta plural i de diversitat d'oferta al voltant. Parlar de comerç és també parlar d'entorn comercial i de treballar-lo transversalment”. En aquest sentit, a Vilanova i la Geltrú ja s'han dut a terme amb èxit experiències de col·laboració público-privada, com la presentació conjunta de l'Ajuntament i el Clúster de Desenvolupament Econòmic de la ciutat a la Fira de Novembre de 2018, que es va materialitzar el 2019 amb la nova seu del clúster a la Rasa del Miquelet. “Hem deixat de treballar aïllats per treballar de forma compartida i començant a crear propostes conjuntes. Creiem que aquest és el futur”.

Muntsa Vilalta ha explicat que es preveu que el Parlament de Catalunya aprovi aviat la Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana per facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes.

La directora general de Comerç ha parlat d'una “aposta per un sistema de col·laboració públic-privada, articulat mitjançant aquest model d'organització de renovació urbana inspirat en els BIDs (Business Improvement Districts), que han de servir per la revitalització socioeconòmica d'una determinada àrea urbana”.

La finalitat d'aquestes àrees, segons la directora de Comerç, serà “facilitar la modernització i la promoció de determinades zones urbanes, millorar la qualitat de l'entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles, consolidar el model de ciutat compacta, complexa i cohesionada i mediambientalment eficient, incrementar la competitivitat de les empreses i afavorir la creació d'ocupació”.

APEU i el futur del comerç català

El sector comercial a Catalunya compta actualment amb 103.000 establiments, que generen ocupació per a mig milió de persones i representa el 16% del PIB. Així, la densitat comercial és de 13,66 establiments per 1.000 habitants, amb el 92% dels comerços en trama urbana.

Muntsa Vilalta ha explicat que “l'APEU és una manera d'organitzar els centres comercials oberts de manera que siguin més competitius i tinguin activitat programada de manera col·laborativa entre el sector públic i el privat. No nomes el comerç, sinó tota l'activitat econòmica d'una àrea delimitada, que haurà de desenvolupar un pla estratègic i d'accions durant un temps determinat”.

Els BID al món

El primer BID es va crear al 1969 a Toronto (Canadà), i pocs anys després a Nova Orleans (Estats Units). En la dècada dels 80s i 90s es van implantar a Nord-Amèrica i al 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres.

Actualment hi ha comptabilitzats 2.500 BID arreu del món, dels quals 1.200 als Estats Units, 400 al Canadà, 283 al Regne Unit i 35 a Alemanya. A Catalunya l'any 2017 es va impulsar una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born.