Els afectats per un ERTO cobraran com a màxim 1.098 euros d'atur independentment del salari anterior a l'expedient

La prestació màxima d'atur en un ERTO serà de 1.098 euros, independentment del salari el treballador anterior a l'expedient, una quantitat que puja fins als 1.254 euros si el beneficiari té un fill i 1.411 euros si en té dos o més. La prestació es calcula en funció de les bases de cotització dels darrers sis mesos a l'ERTO. Pel que fa la prestació mínima, serà de 502 euros per a un treballador sense fills i de 671 amb fills. Coincidint amb la presentació dels ERTO el darrers dies, els sindicats denuncien intents de frau d'algunes empreses per al·legar força de causa major casos que no ho són o, segons CCOO, la imposició de sancions disciplinàries per suspendre els treballadors de feina i sou un o dos mesos per estalviar-se l'expedient.

"Tothom, amb independència del salari i categoria, cobraria el mateix", assenyala el director del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya, Jonathan Gallego, en declaracions a l'ACN. Així doncs, un directiu que per exemple cobri 5.000 euros mensuals o més que es quedi a l'atur o un esportista d'elit amb un sou milionari que es vegi afectat per un ERTO passaran a rebre un màxim de 1.098 euros, o una mica més si té fills a càrrec.

La xifra de la prestació contributiva per atur es calcula sobre 70% de la base reguladora dels darrers 180 dies i s'aplica en els següents sis mesos a la presentació de l'expedient. A partir dels sis mesos i un dia, equival al 50% de la base reguladora. "Els màxims o mínims són per a qualsevol persona treballadora", detalla la secretària de Política Sindical de la UGT, Núria Gilgado. "Moltes persones treballadores que tenen condicions de treball precàries no arribaran a aquest límit i per tant podran cobrar-lo però per a altres amb salaris més alts veuran el seu salari molt retallat", afegeix la secretària de Política Sindical de la UGT.

Tant CCOO com UGT denuncien intents de frau a l'hora de presentar els ERTO per força de causa major i que no compleixen les condicions, així com altres pràctiques per estalviar-se l'expedient. Els dirigents sindicals ho atribueixen a la possibilitat que les empreses es puguin estalviar les quotes a la Seguretat Social. "La jurisprudència ha aplicat de forma molt restrictiva què s'entén per força major i ara s'està fent tot el contrari", comenta Gallego, que considera que ara ha passat a ser un "concepte molt ampli". "No tot el covid-10 pot ser força major", afegeix.

Com a exemples de frau, el director del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya cita casos que no tenen cap cost per a l'empresari, com donar per finalitzat el període de prova per al treballador en lloc d'acomiadar-lo o incloure'l en l'expedient perquè així pugui cobrar una prestació.

Altres casos, tot i que no generalitzats i que puntualment s'han donat en petites empreses, segons Gallego, són la imposició de sancions disciplinàries per suposada desobediència o arribar tard. Això implica deixar el treballador sense feina, sou ni cotització a la Seguretat Social durant un o dos mesos, coincidint amb el temps que pot allargar l'estat d'alarma. Per Gallego, és un "ERTO per la via del darrera" i obliga el treballador a denunciar l'empresa i reclamar els seus salaris per la via judicial.

Per la seva banda, la secretària de política sindical de la UGT, Núria Gilgado, critica que hi hagi empreses que treballen per a la Generalitat també presentin ERTO per causa de força major- tot i que tenen assegurat cobrar després del decret aprovat pel Govern-, o d'altres, com clíniques privades i empreses d'ambulàncies en un context d'emergència sanitària com l'actual. "Imagineu que en una situació de crisi sanitària diguin que tanquen per un ERTO de força major", s'exclama Gilgado, que celebra que aquests expedients s'hagin pogut aturar.

"Les vacances no es poden imposar unilateralment"

UGT i CCOO han advertit als empresaris que no poden imposar "en cap cas" les vacances de forma unilateral als seus treballadors coincidint amb l'estat d'alarma. El director del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya, Jonathan Gallego, explica que les vacances s'han de pactar entre les dues parts, mentre que la secretària de política sindical de la UGT, Núria Gilgado, ha proposat altres mecanismes per cobrir aquestes jornades sense activitat laboral com la borsa d'hores, formació online que potser havia quedat pendent o canvis de calendari, entre d'altres. "Hi ha fórmules alternatives per sortir d'aquesta situació de la millor manera possible, per a les empreses i per a les persones treballadores", apunta Gilgado.

D'altra banda, una de les principals preocupacions dels sindicats en aquest context és la situació en què queden els fixos discontinus –un tipus de contracte molt habitual en el sector turístic- a les portes de Setmana Santa. Ara és quan aquests treballadors havien de ser cridats però no ho estan sent perquè hotels i restaurants estan tancats. "Els deixa en una situació laboral d'indefensió", lamenta Gallego. Per això, tant Gallego com Gilgado demanen a les empreses que els contractin i els incloguin en els ERTO perquè es puguin beneficiar les condicions fixades en el decret 8/2020, que els dona 90 dies més d'atur.