Les pirotècnies afronten pèrdues de fins al 75% de la facturació

Gran preocupació i frustració entre les pirotècnies catalanes. Porten tot un any treballant per a un juny incert, l'únic mes que fan bona caixa. La crisi del coronavirus està arruïnant tot un sector que continua aturat. Calculen que les pèrdues ja són del 50% i fins al 75% de la facturació anual, una xifra que pot ser més catastròfica si s'elimina la celebració de Sant Joan. Les pirotècnies demanen comprensió a les administracions i que permetin la festa, ni que sigui de forma més continguda dins l'àmbit familiar. Si tampoc s'acceptés una versió 'light' de Sant Joan, en última instància el sector advoca per moure'l al 25 de juliol, coincidint amb Sant Jaume. Avisen que els negocis pengen d'un fil i que es condemnaria l'ofici a desaparèixer.

Les pirotècnies, aturades al 100%, tenen gola avall que, després de la suspensió de les falles, Sant Joan pot córrer la mateixa sort. Donen per fet que, en el millor dels casos, serà un Sant Joan descafeïnat. La facturació cau en picat en un any en què aquests negocis han hagut d'afrontar grans inversions per adaptar els tallers a unes normes de seguretat més estrictes. Calia complir el nou reglament abans del 8 de maig. Ara se'ls ha concedit una moratòria fins al 31 de desembre.

Les pirotècnies, amb la pólvora mullada

La pirotècnia Catalana, una empresa familiar situada al poble Vimbodí (Conca de Barberà), ha hagut de presentar un ERTE i enviar la vintena de treballadors cap a casa. El propietari, Eduard Cunillera, confia que la Generalitat no prohibeixi celebrar les revetlles a les cases. Cunillera assumeix que els actes multitudinaris de carrer siguin inviables, però defensa mantenir els castells de focs com un dels pocs actes amb pirotècnia que poden gaudir molta gent, des de la distància.

"Podríem pujar calibres perquè es puguin disparar de més alçada", proposa. Entre el producte fabricat o components ja comprats, l'empresa té entre 10 i 12 tones de material pirotècnic emmagatzemat. El seu equip, que qualifica d'autèntics "artesans", havien estat produint a un ritme intens amb les sis màquines noves que s'havien acabat d'adquirir. "Sense Sant Joan ni castells de focs no ho podrem aguantar, haurem de tancar, estem molt preocupats", lamenta Cunillera.

A la pirotècnia Estalella estan en idèntica situació. També amb un ERTE d'una vintena d'afectats i encadenant anul·lacions d'espectacles pirotècnics , el propietari, Manel Estalella, reitera que la Generalitat no pot tirar per la via "fàcil" de suprimir Sant Joan fins a l'any vinent i que s'hauria de donar una sortida perquè les empreses es puguin mantenir. "Confiem que es mantingui Sant Joan, però no depèn de nosaltres, qui té l'última paraula és l'administració", sentencia.

Les negociacions amb l'administració

Des de pirotècnies amb llarga tradició familiar a botigues de venda al detall de petards, passant pels comerciants de focs artificials. Tot un sector amb la mirada posada a Sant Joan. "Si perdem Sant Joan ho perdem tot", afirma amb contundència el president de l'Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, Josep Maria Vilardell. "Amb sort, enguany es vendrà la meitat d'un any normal, just per cobrir despeses o perquè la caiguda no sigui tan gran", diu.

Junt amb dues associacions més -la de comerciants de focs artificials a Espanya i de venedors de pirotècnia en caseta a la via pública de Barcelona-, s'ha fet una missiva conjunta a ajuntaments, Generalitat i Interior, amb tres punts reivindicatius davant aquest parèntesi per la covid-19: ajut al sector per afrontar un any difícil, foment de la contractació d'empreses catalanes i possibilitat de fixar una data alternativa, com ara el 25 de juliol si, finalment, no hi ha Sant Joan.

Caiguda del 75% de la facturació

"No sabem quan podrem tornar a recuperar l'activitat amb normalitat, és una incògnita saber com afectarà tant en la venda de petards al públic com en grups d'animació i espectacles pirotècnics contractats per ajuntaments", constata el president de l'Associació Espanyola de la Pirotècnia (AEPIRO), José Luis Giménez. Hi ha un centenar de pirotècnies a tot l'estat espanyol que tenen els productes a punt -havent patit perquè arribés material de la Xina- sense poder vendre.

"Ara mateix estem atrapats, i això farà molt mal al sector, creiem que el percentatge de facturació decaurà un 75%, com a mínim", afegeix. L'associació vol fer un estudi concret en relació a les pèrdues. La seva pròpia empresa, la pirotècnia Vulcano, pot servir de referència. Ha facturat un 20% en el primer trimestre, amb minses expectatives de facturar la resta de l'any. "Les pèrdues poden ser totals, sense activitat i sense ajudes el sector perilla moltíssim", insisteix Giménez.

La clau: els petards infantils

Partint de la premissa que l'animació al carrer i els esdeveniments massius quedaran vetats -la caiguda en el dispar es preveu fins al 80%-, el sector pirotècnic diposita totes les seves esperances en la venda de petards a particulars, posant la lupa, especialment, en el públic infantil. "Tal com va passar amb la crisi del 2008, creiem que els articles infantils es vendran molt bé", apunta Jordi Brau, vicepresident de l'Associació de Comerciants de Focs Artificials d'Espanya (ACFAE).

Brau veu la venda d'aquests articles -bombetes, bengales, etc.- com una "via de sortida" davant una venda al detall que quedarà tocada per aquesta crisi. De fet, hi ha una quinzena d'articles autoritzats per disparar en un interior. És per això que els comerciants consideren prioritari que es puguin obrir el miler i escaig de casetes de venda de petards arreu del país. El sector demana, en aquest sentit, la complicitat dels ajuntaments perquè aplanin els tràmits burocràtics.