L’Alt Penedès ha estat més vulnerable a l’impacte econòmic de la covid-19 que el Garraf i el Baix Penedès

El Pallars Sobirà, la Conca de Barbera i La Selva són les tres comarques més afectades en l'àmbit laboral per la crisi de la covid-19. Segons l'Índex de Competitivitat Comarcal, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i Foment del Treball, més del 20% dels treballadors d'aquests territoris han estat acomiadats, no se'ls ha contractat a causa de la pandèmia o han patit un ERTO. Tal com ha indicat David Moreno, un dels encarregats d'elaborar l'estudi, les regions més afectades tenen "economies molt dependents del turisme" i un grau elevat de "precarietat". A l'altre extrem apareixen les comarques de La Garrotxa, El Segrià i El Ripollès, on menys del 6% dels llocs de treball s'han vist afectats per la crisi.

Prop de les primeres posicions també hi ha el Baix Empordà i l'Alt Empordà, que ocupen la quarta i cinquena posició del rànquing, respectivament. Segons Moreno, aquestes comarques "depenen en gran mesura del turisme estranger". En el cas del Baix Empordà, al voltant del 19% dels treballadors del territori s'ha vist afectat per la crisi, mentre que a l'Alt Empordà aquest percentatge s'acosta al 18%. Per sobre la mitjana de Catalunya –lleugerament superior al 10%- també hi apareixen altres comarques com el Maresme, la Vall d'Aran, l'Alt Penedès o El Moianès.

Pel que fa a les comarques on es troben les diferents capitals de comarca, únicament el Tarragonès es troba per sobre la mitjana de Catalunya. En aquesta regió, l'informe revela que el 13,5% dels treballadors s'ha vist afectat per un ERTO o bé ha perdut la feina. Al Barcelonès i al Gironès, el percentatge de treballadors afectats és del 9% i del 8%, respectivament, mentre que al Segrià se situa prop del 4%. Durant la presentació de l'informe, però, Moreno ha recordat que les últimes dades per elaborar l'estudi es van recollir a finals de maig, dies abans que es decretés el confinament en alguns municipis de la comarca. Malgrat tot, Moreno ha destacat que la seva posició es manté sòlida a causa de la forta presència del sector alimentari, una activitat que durant la pandèmia va ser considerada com a essencial.

Impacte econòmic al Penedès

A diferència de la crisi del 2008, l’Alt Penedès ha estat més vulnerable a l’impacte de la covid-19 que el Garraf i el Baix Penedès, tot i que presenta unes externalitats més favorables a la recuperació. L’Alt Penedès ha retrocedit tres posicions fins al 15è lloc del rànquing i d’entre les 10 comarques més competitives, el Garraf és una de les que perd més punts de l’Índex: ocupa la 10a posició, un lloc menys que el 2018. Per la seva part, el Baix Penedès és l’única comarca penedesenca que millora la seva posició competitiva, passant del 22è al 17è lloc de la classificació.

A juny de 2020, el Garraf ha estat la comarca del Gran Penedès menys afectada per la crisi de la covid-19, amb una caiguda de l’10,9% de llocs de treball entre els afectats pels ERTO (5,8%) i els llocs de treball destruïts o que no s’han arribat a crear (5,1%). No obstant, l’impacte hagués pogut ser menor si en els darrers anys la comarca no hagués reduït la seva diversificació productiva, ja que la dependència dels serveis turístics ha incrementat la seva vulnerabilitat al xoc produït per la covid-19. El fet de situar-se entre les comarques més competitives de Catalunya la dota de majors capacitats per a recuperar-se , tot i que del conjunt de fortaleses que presenta s’ha de destacar la qualificació dels seus recursos humans i l’esperit emprenedor, que són cabdals per a adaptar-se i renovar-se. No obstant això, aquest potencial requereix d’un context institucional que afavoreixi els processos de diversificació i a l’emprenedoria en activitats de valor afegit.

Tal i com es va pronosticar al darrer Informe de Conjuntura Econòmica, el Baix Penedès ha registrat un millor comportament de l’esperat. Davant la important afectació de la covid-19 sobre economies similars on els serveis turístics tenen un pes important - com són l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, el Maresme o el Tarragonès  en el turisme de litoral - l’afectació de la covid-19 sobre l’economia del Baix Penedès ha estat força inferior: de l’11,0%. Probablement, la progressiva diversificació de l’economia comarcal registrada els darrers anys hagi ajudat a mitigar aquest impacte, però també el fet que hi ha una menor dependència del turisme que les comarques esmentades i un menor pes del turisme estranger. Pel que fa a les capacitats per a reaccionar al xoc, l’element clau se situa en la diversificació abans apuntada, reforçant-la encara més. D’altra banda, cal que des dels diferents àmbits institucionals s’impulsin polítiques de donin suport en aquells aspectes on la comarca presenta majors debilitats, que són la qualificació del capital humà, l’emprenedoria   o el desplegament de la fibra òptica. Aspecte, aquest darrer, que ha pres una especial rellevància en el context actual i on la comarca presenta dels pitjors resultats del panorama comarcal català, amb una cobertura del 22,6% de la població.

La importància del sector industrial en l’estructura productiva de l’Alt Penedès ha fet que la comarca mostrés una gran vulnerabilitat davant l’aturada de l’activitat econòmica arran de la covid-19. L’Alt Penedès ha reduït en un 15,9% els seus llocs de treball respecte als nivells d’ocupació previstos pel 2020. Tot i ser la comarca més afectada, és també la que presenta majors capacitats per a adaptar-se i renovar-se en l’escenari post-covid. L’existència d’un teixit productiu diversificat i amb un elevat nivell de competència fan que l’Alt Penedès compti amb un ecosistema empresarial innovador amb la presència d’activitats intensives en coneixement i tecnologia, factors essencials a l’hora d’adaptar-se i sortir reforçat davant dels xocs econòmics. No obstant, aspectes com la qualificació del capital humà i l’emprenedoria requereixen d’un major suport institucional, tant públic com privat, ja que són claus per a la creació de serveis i productes de valor afegit i la reorientació productiva esdevenen necessaris per a sortir més reforçats d’aquests xocs.