La pandèmia fa que més de la meitat de les empreses segueixen fent algun tipus de teletreball, segons PIMEC

La pandèmia ha fet que moltes empreses hagin apostat clarament pel teletreball. Així ho demostren diverses enquestes fetes per la patronal PIMEC. A la tardor del 2019 només un 5% dels treballadors podia fer almenys mitja jornada des de fora de l'empresa. A principis de març, just abans del confinament, un 21% de les empreses havia previst el teletreball. Dues setmanes després, ja en ple confinament, el 61% l'havia implantat, percentatge que va pujar al 66% al maig. Actualment més de la meitat de les empreses fan algun tipus de teletreball.

La majoria d'empreses opta pel treball a distància, durant tota la jornada, entre un i tres dies per setmana. Segons una enquesta feta al juliol, un 53,6% de les companyies ha presentat a alguns o a tots els treballadors l'opció de teletreballar algun dia de la setmana tota la jornada durant la pandèmia, mentre que un 28,1% els ha ofert la possibilitat de treballar des de casa però no tota la jornada. Un 20,4% de les empreses ha proposat als empleats treballar des de casa dos dies a la setmana; un 16,3% un dia, i un 13,8% tres dies. Les empreses que han optat pel teletreball quatre dies o tota la setmana són un 3,1%

La implantació del teletreball no comportarà un canvi en l'horari laboral per al 54,2% de les empreses. El 29,9% de les companyies proposaran unes franges horàries obligatòries i la resta de lliure elecció, mentre que el 15,9% deixarà escollir a la persona treballadora el seu horari.

Un 47% de les empreses no preveuen que el teletreball suposi una despesa addicional i un altre 29,2% creuen que la despesa es podrà recuperar en un termini "raonable" de temps. Per al 23,8% restant, en canvi, el treball a distància dels empleats implicarà una despesa que no es podrà recuperar.

La majoria de les empreses, un 58,4%, consideren que les despeses més importants per fer possible el teletreball seran aquelles relacionades amb l'equipament i subministraments TIC. Un 51,6% també es refereix als subministraments i serveis addicionals, com el telèfon, internet o els nous espais de treball. Un 33,2% també contempla els costos en l'activitat diària de l'empresa derivada de l'augment del teletreball, com un augment de les errades o problemes de coordinació, mentre que el 27,9% considera que una despesa important per a l'empresa serà el control del compliment de les obligacions laborals de les persones treballadores.

Pel que fa als beneficis de la implantació del teletreball, un 83,1% de les empreses citen la facilitat per conciliar la vida laboral i personal, un 63,7% esmenten la major motivació de les persones treballadores i un 43,8% es refereixen a la millora de la salut dels empleat. L'estalvi de costos no apareix fins al quart lloc, en referència a la disminució de les despeses energètiques associades a la presencia física de les persones treballadores

A continuació apareixen factors associats a la millora de la productivitat (32,8%) i la reducció de l'absentisme (24,9%). Altres avantatges són la disminució dels serveis auxiliars com el manteniment o la neteja (19,9%); la reducció dels complements salarials associats a la presència física, com el transport o les dietes (16,4%) o la disminució de la plantilla (3,5%).

Per altra banda, un 53,7% de les pimes pensa que el teletreball reduirà el presencialisme i els temps improductius. Pel que fa a les retribucions salarials, un 85% de les empreses afirma que continuarà amb el mateix sistema actual, mentre que un 15% assegura que part del salari serà abonat amb incentius, per projectes, objectius o sistemes similars de retribució variable.

Implantació precipitada

En una jornada sobre aquest tema organitzada per PIMEC, el seu president, Josep González, ha dit que el teletreball es va implantar massivament a l'inici de la pandèmia de manera "anòmala", sense les màximes garanties, amb improvisació en els espais creats als domicilis i sense separació física i temporal entre feina i família. Però les ganes de teletreballar d'empreses i empleats ha permès tirar endavant sense grans discrepàncies, ha opinat. També ha considerat que abans de regular legalment la qüestió caldria una mica més de temps d'experiència.

En tot cas, ha dit que el teletreball es quedarà després de la pandèmia i que pot ajudar a evitar el despoblament de zones rurals, cosa que requereix millors telecomunicacions en aquests pobles. González ha felicitat la Generalitat per fer aquesta aposta, i creu que el govern central i els fons europeus també hi han d'ajudar.

Per la seva banda, el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el-Homrani, ha dit que sindicats, patronals i governs han de parlar de la qüestió més enllà de la pandèmia, amb "mirada llarga i flexible". Ha admès que el teletreball s'ha implantat massivament de forma precipitada, i que cal tenir en compte els elements positius i negatius que s'han d'equilibrar.

Segons ha explicat, la tardor del 2019 un 5% dels treballadors catalans ho feien des de casa més de la meitat de la jornada laboral, percentatge que puja al 13 i 14% a Finlàndia i Països Baixos. Per això, considera que Catalunya encara té molt potencial per avançar en aquest camí i "trencar amb el presencialisme que no aporta productivitat". La pandèmia, ha dit, ha d'ajudar a fer un canvi en el model productiu que aporti treball de qualitat i no més precarietat.